Crim de sang de Sebastià Alzamora és una novel·la d’una gran riquesa lèxica. Sense cap dubte és una obra ben escrita, però la seva lectura posa neguitós. El neguit que provoca fa que alguns lectors tinguin la intriga suficient per acabar-la de llegir i d’altres no, perquè la majoria dels fets que ocorren són desagradables.
És una narració on l’autor ha volgut representar el mal i criden l’atenció els fets estranys que explica en molts fragments de l’obra.
La tertúlia va comptar amb una majoria de gent que si l’hagués hagut de triar com a lectura no l’hagués escollit perquè l’argument no atrau. Sí que és veritat que els fragments on S. Alzamora narra fets reals implica una curiositat per seguir llegint a veure què passa i vam concloure que tot i ser una lectura amb fragments repugnants i poquíssims personatges bons fan el llibre interessant.
Ens va sorprendre per què una de les persones assassinades és un nen i vam pensar que podria ésser per simbolitzar la gent innocent que va morir en la cruenta guerra civil espanyola.
En definitiva, Crim de sang és una barreja de novel·la de misteri, gòtica i fins i tot fantàstica, ambientada a la Barcelona de la guerra civil, on la imaginació de l’autor és evident, però cal destacar que no apassiona a tothom que la llegeix.
Lourdes Roca i Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 