La casa de los espíritus és una novel·la de l’escriptora Isabel Allende. Aquesta obra és com un quadre de l’evolució de Xile al llarg d’uns vuitanta anys sense anomenar en cap moment, per part de l’autora, el nom d’aquest país.
El seu protagonista, Esteban Trueba, té un caràcter fot, és de tarannà conservador i pertany a la classe dominant. Tota la narració gira, bàsicament, al voltant d’aquest personatge que la societat alta admirava i el poble temia per la seva autoritat i, a més a més, no li quedava un altre remei que resignar-s’hi.
Als presents en el club de lectura, ens ha semblat brutal el paper de la dona, pràcticament oprimida. És una dona que s’ha d’adaptar a tot i està sota la pressió social.
La lectura de temàtica social, política, humana… ha agradat pel realisme que transmet E.Trueba i pel les referències màgiques que envolten alguns personatges, principalment la dolça, silenciosa, humana i resignada Clara.
També ens hem adonat que la novel·la està ben narrada, té un vocabulari que la fa entenedora. Pel que fa a la tècnica narrativa, alguns estàvem a favor d’avançar fets i flashback (analepsi o salt enrera) com fa l’escriptora i a altres no els ha agradat.
En resum, aquesta obra de personatges conservadors i revolucionaris, en general, ha estat interessant, tot i que algú, a causa de l’extensió de l’obra, encara no l’havia acabat de llegir. Hem deduït que davant les adversitats ens hem de sensibilitzar com fa Clara.
Finalment, com que la narrativa d’Allende ha captivat a la majoria, ens hem recomanat la lectura d’altres obres d’ella com és el cas de Mi país inventado.
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 
Hola, això és un comentari.
Per esborrar un comentari, només cal que iniciïs la sessió i vagis als comentaris dels articles. Allà hi trobaràs les opcions d’editar-los o esborrar-los.