Així l’hem comentat a les tertúlies

L’última obra que hem llegit en el club de lectura aquest curs 2012-2013 ha estat El festí de Babette, novel·la breu de l’escriptora danesa Karen Blixen, més coneguda, d’entre tots els seus pseudònims, per Isak Dinesen i per ser l’autora de Memòries d’Àfrica.

Aquesta narradora, que majoritàriament va escriure en anglès, ha encisat a uns lectors i a altres no. Tots, però, hem estat d’acord que la seva prosa descriu amb claredat l’ambient estricte i un pèl avorrit, si se’ns permet l’expressió, on han viscut tota la vida les germanes Martine i Philippa, dues dones solteres, velletes i que de joves havien estat molt boniques. Els fets de la narració ocorren l’últim terç del segle XIX, a Berlevaag, poble noruec envoltat de muntanyes.

Hem de dir que la prosa de Blixen ens ha permès fer-nos una idea força aproximada de la societat on es mou la protagonista, Babette, una extraordinària cuinera que ha hagut de fugir de França i ha estat acollida a casa de les dues germanes.

L’autora apunta molts temes en un relat que s’acosta més a un conte que a una novel·la. Els lectors ens hem imaginat, sense massa dificultat, els personatges perquè hem estat d’acord que l’obra és una lectura fàcil amb una senzilla estructura narrativa.

Hem observat els diferents personatges i ens hem adonat que alguns són veritables artistes, com és el cas de la protagonista, que és una excel·lent cuinera i que amb el seu art, en un extens fragment de El festí de Babette, remourà la part lúdica dels personatges.

A Babette, després de portar treballant a casa de les dues germanes un bon grapat d’anys, li toca la loteria i es veu en cor de demanar un favor: vol regalar un sopar francès, cuinat per ella mateixa, a totes les persones de la comunitat benèfica que va fundar el pare de les dues germanes, pastor protestant. Aconsegueix el permís per dur-lo a terme i per a satisfacció pròpia posa tot el seu art, el seu plaer per la cuina, que durant molts anys havia estat adormit, al servei de qui el gaudirà. Hem detectat que només Loexienhielm, un vell general, és capaç de reconèixer les excel·lències dels ingredients i de l’elaboració dels diferents plats per part de Babette, que havia estat xef en un restaurant de prestigi a França. En aquest sopar, el menjar és tan saborós que l’autora ens mostra com els personatges el viuen com una experiència mística. Hem de tenir en compte que en aquella època i societat de la narració l’alta cuina era pràcticament desconeguda per a la majoria de la població.

Blixen potser ens ha volgut fer veure que a dins de cada persona hi ha un artista i en algun moment de la vida aquest ens pot mostrar el seu art.

En definitiva, Babette, la nostra protagonista, no és pobra, sempre tindrà el seu art per a la seva satisfacció i nosaltres hem gaudit de l’art de Blixen com a escriptora. escriptora.

Lourdes Roca i Manel Calaf.