Així l’hem comentat a les tertúlies

tabucchi

 

Aquest mes d’octubre hem gaudit d’una petita gran novel·la, Afirma Pereira, de l’escriptor i intel·lectual italià Antonio Tabucchi (1943-2012).

L’escriptor i traductor, sobretot de Fernando Pessoa, va passar força anys de la seva vida vivint sis mesos a la Toscana i els altres sis a Lisboa, la seva dona havia nascut en aquesta ciutat

Tabucchi, enamorat de Portugal, ens ha emmarcat Pereira, protagonista de la narració, vidu, sense fills i home amb més de trenta anys d’experiència com a periodista, en un estiu calorós a Lisboa, fins i tot sabem l’any, el 1938.

Afirma Pereira ens ha agradat perquè l’autor, amb un llenguatge entenedor, ens ha ofert una narració on el personatge principal, amb una vida força solitària, s’ha guanyat la simpatia dels lectors per la seva tendresa i evolució com a persona. Una persona que al principi de l’argument ens ha semblat tancat en el seu món personal: llevar-se aviat cada dia, prendre’s un cafè, parlar amb el retrat de la seva dona, anar al cafè Orquídia a beure una llimonada i menjar una truita a les fines herbes, anar al despatx de la seva redacció (només hi treballa ell perquè és l’únic redactor de la secció de cultura del diari Lisboa)… Pereira ens feia l’efecte que per ser periodista era un professional poc preocupat, o gens, per la realitat que l’envoltava Mica en mica, el protagonista, que era catòlic, creia en l’ànima, però no aconseguia creure en la resurrecció de la carn, després de fullejar en una revista un article signat per Montero Rossi, es troba amb la realitat política del seu país i d’altres, com Espanya i França. Pereira coneix en persona el jove Montero Rossi, molt involucrat en la realitat social i política de l’època, i veu el món des d’una altra perspectiva, pren consciència de la crua realitat que viuen molts ciutadans. S’adona de la dictadura de Salazar, de la guerra civil a Espanya…

Aquest personatge principal, que admira el paisatge portuguès, té en altres personatges com el pare Antonio, Ingeborg Delgado, el Dr. Cardoso, Manuel (el cambrer del cafè Orquídia), el Director del Lisboa… certes conversacions i consells que l’encoratgen a actuar en un futur pròxim.

El subtil humor de l’autor; l’afecte de Pereira cap a Monteiro Rossi, el fa evolucionar cap a persona compromesa amb la realitat política; detalls entranyables i humans; l’honestedat de Pereira que el fa prendre la decisió final; l’epíleg, que ens dóna referència de la gènesi del llibre quan ens diu: ”Un personatge que buscava autor” ens fa veure que l’escriptor és al mateix temps el narrador… són exemples de per què ens ha captivat aquesta petita novel·la que fins i tot alguns lectors han trobat poètica en alguns fragments.

En definitiva, Tabucchi, amb el camí vital o l’evolució de Pereira, en poques setmanes d’un estiu calorós, ens ha entretingut i ens ha fet pensar en una realitat històrica dels anys quaranta del segle XX.

Lourdes Roca i Manel Calaf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s