Així l’hem comentat a les tertúlies

martigironell

L’últim abat (2012) de Martí Gironell és l’obra que aquest mes de maig hem llegit al club de lectura. És una novel·la històrica ambientada en el s.XVI en una població catalana, Sant Benet de Bages.

El context històric, castellanització per part de Castella, regnat de Felip II, de les abadies catalanes, és un fet palpable en la lectura, així com l’austeritat i religiositat de les comunitats religioses que hi habitaven.

Hem destacat en primer lloc, aquells que havíem llegit El pont dels jueus del mateix autor, que l’escriptura de Gironell ha millorat molt en relació a la primera novel·la, també de temàtica històrica. En segon lloc tots els assistents hem comentat que hem gaudit amb l’estratègia narrativa de l’argument: començar la novel·la pel final, és a dir, amb la mort de l’abat, tot i que algun lector ha remarcat que aquesta estratègia no l’ha convençut, però que ha llegit tota la narració. En tercer lloc hem agraït la recerca informativa de l’autor perquè ens ha barrejat, amb maestria, fets reals amb personatges de ficció. Hem comentat que alguns, d’aquests personatges, ens han semblat poc creïbles: uns són massa bons i altres massa dolents, per exemple Faust, espia i assassí, té unes habilitats o recursos impressionants! En quart lloc hem esmentat que a nivell lingüístic el tema d’algunes converses dels personatges ens ha sobtat perquè tenen un registre massa culte, no s’adiu amb l’època, fins i tot hi ha definicions literals, com per exemple de “fòssil” o “empeltar”. Finalment, hem deduït que la lluita de l’abat per salvar el monestir és una ànsia de poder de l’església, que utilitza trucs, trampes en l’elecció de l’alcalde, la despesa de diners en el retaule amb la intenció d’atraure la gent, indulgències a canvi de treball per les obres per aconseguir aigua… Com sovint ocorre, l’Església ha estat més al costat del poder que dels pobres!

En resum, la lectura de L’últim abat, quarta novel·la de Martí Gironell, ha convençut uns lectors i ha decebut uns altres, però hem conclòs que l’autor ha millorat notablement en la tècnica narrativa.

 

Lourdes Roca i Manel Calaf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s