Aquest és el llibre que hem llegit el mes d’octubre. I el passat 3 de novembre a la reunió del Club de Lectura hem pogut gaudir de la presència i la participació de la seva autora, Teresa Sagrera.
Teresa Sagrera Bassa va néixer el 1966 a Sant Pere de Vilamajor on viu. A més d’escriptora fa de mestra de primària.
L’any 2006 va entrar a formar part del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor i ha publicat diversos articles dins de la revista de difusió periòdica d’aquesta entitat, on l’any 2009 també va publicar el seu primer llibre Vols que t’expliqui… Vilamajor?
L’any 2012 va quedar finalista del premi Néstor Luján de novel·la històrica amb la novel·la Confidències d’una reina, que va ser editat per Columna el 2013 i que acabem de llegir.
Es tracta d’una novel·la que recrea la història de Peronella d’Aragó. Ramon Berenguer IV i Peronella tenien a Vilamajor el seu palau d’estiu i sembla que és on va néixer el seu fill Alfons anomenat el Cast o el Trobador.
L’obra fou escrita després d’un rigorós treball de recerca que va durar tres anys. La lectura de nombrosos llibres d’història, la consulta d’arxius i la col·laboració al Centre d’Estudis, van posar en contacte l’autora amb una gran quantitat d’informació i de documents. Entre aquests documents en destaquen uns de l’Arxiu de la Corona d’Aragó datats entre 1156 i 1157 que parlen de les estades al palau de Vilamajor de gran quantitat de personalitats del moment i també de la relació de despeses i altres detalls. Es pot dir que aquesta és la gènesi del llibre.
Cada capítol va encapçalat per un fragment de poesia trobadoresca primer en occità i després traduïda al català. Aquest tipus de poesia va néixer a Occitània i reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Un dels protagonistes de l’obra és el trobador Guillem Vilarrasa, personatge de ficció i suposat amant d’aquesta reina d’Aragó que, quan només tenia un any, va ser promesa en un contracte d’esposalles amb el comte català, que en aquell moment en tenia vint-i-tres.
El context històric està molt ben documentat i també l’entorn natural, que l’autora coneix bé. La descripció dels paisatges on es reflecteixen els canvis estacionals i d’escenaris tan propers com el castell de Vilamajor i els seus entorns, ens han fet reviure amb interès un moment molt rellevant de la nostra història medieval.
El llibre està escrit en tercera persona menys l’epíleg que ho està en primera perquè representa l’explicació del rei Alfons quan, després de la mort de Peronella, llegeix els papers que ella li havia deixat. En aquests papers descobreix el seu veritable origen -segons la novel·la- i l’amor secret de la seva mare.
Els personatges estan molt ben caracteritzats, però el narrador a vegades no es veu prou objectiu ja que pren partit per alguns personatges i en fa valoracions subjectives. L’autora ho reconeix i explica que ho fa per a ressaltar alguns trets arquetípics de la societat de l’època, atès que una de les seves màximes preocupacions és saber com vivia i què sentia la gent del moment.
La Teresa va parlar d’alguns personatges i moments especials de l’obra:
La Loreto es personatge de ficció, però va existir una Loreto que va ser la dida d’Alfons. No forma part del poble ni del palau. Dama de companyia i confident de Peronella, té certs privilegis respecte a les dones de pagès. És una figura més treballada que la de la mateixa Peronella. Va impactar molt el relat del part del seu fill en mig del bosc.
El Grau, el cuiner cec, és un personatge tendre i clarivident. La Ramona, és una típica dona desgraciada com tantes a l’època. La jueva Druïda és un personatge intens. No era estrany que dones semblants exercissin de sota mà com a metgesses.
La mort d’en Pere, el primer fill de Berenguer i Peronella, presenta un moment d’humanitat per part de Ramon Berenguer.
Cognoms i famílies com Roig, el batlle, i Vilarasa, el trobador, existeixen a Vilamajor com a mínim des del segle XIII
Per escriure la cruel mort del trobador, suposat amant de Peronella i pare d’Alfons, es va inspirar en una escena de martiri d’un retaule de Bernat Martorell, gran pintor del gòtic català nascut a Sant Celoni.
Algunes curiositats històriques o llegendàries que ens va explicar:
Al segell de Ramon Berenguer IV és on apareixen representades per primera vegada les quatre barres catalanes.
La primera vegada que es parla del ball de bastons a la corona d’Aragó, es al casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella a Lleida.
Al Segle XII el casc antic de Sant Pere tenia 88 focs. L’Església de la novel·la no es l’actual, i esta documentada des del 930. El campanar de l’actual és la torre de l’homenatge del palau. En el segle XIII ja hi havia monjos documentats; d’aquí la mongia que apareix a la novel·la.
Les mines d’aigua son una llegenda col·lectiva del poble.
Ramon Berenguer IV, morí el 1162 camí de Torí. Va ser enterrat a Ripoll com havia demanat. La llegenda diu que per on passava el seu fèretre es produïen miracles, i d’aquí li ve l’adjectiu de “El Sant”.
Peronella, que havia estat concebuda per donar continuïtat a la dinastia aragonesa després de la mort del seu oncle Alfons el Bataller sense descendència, va tenir cinc fills. Va morir el 1173 quan tenia 38 anys.
Alfons I de Catalunya i II d’Aragó, anomenat el Cast o el Trobador, fins a la mort del seu pare es deia Ramon, però després, Peronella li canvià aquest nom per el d’Alfons propi de la dinastia aragonesa.
Afirma la Teresa que li ha fet molta il·lusió haver estat capaç d’escriure aquesta novel·la, que la fa feliç escriure, i que com diuen també altres escriptors, una vegada acabat un llibre, aquest ja no es teu sinó dels lectors
Va ser una vetllada intensa i amena per la qual varem expressar i expressem a la Teresa el nostre agraïment.
Manel Calaf i Maria Bassa
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 