Un nadal diferent de John Grisham

JOHN GRISHAM,  és un escriptor nord-americà  mundialment conegut per ser autor de nombroses  obres d’intriga i suspens.  Algunes  han estat portades al cinema amb gran èxit. Ell mateix  es defineix com un constructor de  best-sellers que, d’altra banda, considera que no són literatura. N’escriu un cada any i les seves vendes son espectaculars.  Advocat de formació, explica que  els seus llibres estan molt ben documentats des del punt de vista jurídic, que tenen una intriga ben estructurada, i  sobre  tot, que no hi ha situacions escabroses, de manera que es poden recomanar  a petits i grans. El tema de la novel·la que hem llegit és, però, molt diferent i no pas de caire jurídic. No va tenir molt èxit. També ha estat portada al cinema, però els companys que l’han vista no la recomanen. Luther i Nora Krank per primer cop a la seva vida, aprofitant que la seva filla acaba de marxar al  Perú per uns mesos, decideixen no celebrar el Nadal.  Casa seva serà l’única del barri que no estarà gens guarnida ni il·luminada; els seus veïns i amics es quedaran sense la festa que els Krank solien organitzar cada any. No hi haurà postals de felicitació, ni calendaris, ni arbre, ni regals.  Amb els diners que s’estalviaran faran un creuer de luxe pel Carib i ja es van preparant pel viatge fent dietes d’aprimament, raig UVA per estar morenos, compra de vestuari adequat, etc. Aquest canvi de plans significa trencar amb la tradició, i la seva decisió no serà ben acceptada. Veïns, policia del barri, bombers, el rector de la parròquia… Gairebé s’enemistaran amb tots. Però el retorn sobtat de la filla -ara amb  xicot peruà- per celebrar les festes com sempre, donarà un gir inesperat a tot plegat. I finalment el suport de tothom els traurà de les moltes trifulgues que hauran de passar a última hora per poder tornar al que havien fet sempre. A la majoria dels lectors presents a la reunió no els ha convençut el llibre. Es una petita anècdota que s’allargassa. Molt reiteratiu. Alguns l’han trobat molt frívol. En més d’una ocasió surt l’expressió “esperit nadalenc”, però es tracta de l’esperit  altament consumista que s’ha apoderat d’aquestes festes i les ha despullat del seu sentit inicial. Grisham fa un retrat, més que una crítica, de la societat americana; retrat que cada vegada és més extrapolable a tota la societat occidental.  No es veu molt quin és el missatge, si és que n’hi ha, però algú diu que dóna premisses per plantejar-nos què celebrem. Al final amb un to irònic sembla donar a entendre que és pràcticament impossible anar contra corrent i apartar-se del camí marcat per la tradició per buit de sentit que sigui. S’ha  valorat especialment el to d’humor i un cert suspens, però no ha aportat cap emoció especial tot i ser entretingut. El diàleg que hem mantingut ha servit per conèixer el món americà. Hi ha ajudat, a més, l’aportació per part d’alguns companys, d’experiències  de les seves estades als USA  o de relacions  professionals amb persones d’allà.  S’ha relacionat alguns aspectes de la novel·la amb el que ells han pogut conèixer de primera mà: La societat americana està carregada de prejudicis, i al mateix temps és molt ingènua en els seus plantejaments.  La importància de  guardar les aparences: alguns fan  ostentació dels seus salaris amb una gran naturalitat, com a la novel·la. Tenen un sentit patriòtic molt arrelat; ells són el centre i tenen un gran desconeixement de la resta del món.  Es dediquen molt a accions de voluntariat. Tenen una gran capacitat d’organització. Davant d’això, i tornant a l’argument de l’obra, no és gens estranya la reacció dels veïns que, consideren traïdors als protagonistes quan per no haver adornat casa seva, els fan perdre el concurs d’ornamentació de carrers. I també que quan trenquen la tradició del sopar nadalenc amb les parelles de sempre, siguin  titllats  d’egoistes tot i que, en el fons, més d’un els envegi  la decisió. Hi ha un desplegament de participació de tothom quan la filla, que només fa un mes que es fora, decideix tornar. Sembla exagerada la reacció per rebre-la i  el canvi sobtat que es produeix per part de tothom: La Nora donant ordres al marit i dient frases que ho capgiren tot: “Quien  podría imaginar que a dos personas adultas y juiciosas se les pudiera ocurrir la idea de saltarse la Navidad?”  O  quan Luther  afirma  que “ayer era un genio gracias a mi idea, pero hoy soy un idiota chulo de playa”. Es veu clar que en últim terme els seus costums tenen més força. El final feliç per alguns companys està bé, però resulta irreal. Algú diu que és un final perfecte per un conte Nadalenc si a més es té en compte  l’exemple de generositat dels veïns, que els ajuden a refer-ho tot, i el d’ells mateixos regalant el viatge, que ja havien pagat d’avançada, a  en Walt i la Bex, un matrimoni veí amb problemes  perquè  ella té càncer. Com acostuma a passar, el diàleg en el grup ha estat interessant i ha fet créixer l’obra.   Manel Calaf i Maria Bassa