COMENTARIS A “JOYCE I LES GALLINES” D’ ANNA BALLBONA

Aquest mes hem llegit al club de lectura aquesta novel·la que ha quedat finalista del Premi Anagrama 2016.

Abans de començar la trobada del club, la Lola Tresserras ens va presentar a l’autora, i ella mateixa ens fa un complet recorregut per la seva carrera com a periodista i escriptora.

Va explicar alguns aspectes del seu llibre:

La Dora, el personatge principal, te alguns trets comuns amb ella. Així moltes de les anècdotes que apareixen en el llibre estan tretes de vivències pròpies o alienes(que li han anat explicant la gent), i de la seva curiositat per escoltar i veure el que passa al seu voltant.

Ens comenta que durant la seva estància a EEUU en una residència d’escriptors, es va perdre tal com li passa a la Dora a la novel·la.

També que va conèixer en Murphy en el viatge que va fer a Dublín amb el seu company, i que varen quedar atrapats a la farmàcia amb una lectura de Finnegans Wake,  l’obra més difícil de Joyce, i que no s’entén gens.

De fet aquí va començar a gestar-se l’obra. En Murphy en un pub li confessa que  té dues passions: en James Joyce i les gallines.

Insisteix que no és en absolut una obra autobiogràfica ni d’autoficció, però pel que ens explica hi ha moltes coses d’ ella mateixa. Les converses del tren són totes reals.   A la novel·la s’hi reflecteix la precarietat laboral de periodistes de la seva generació. Hi ha una barreja de realitat i de ficció. És una història feta de moltes històries, una història fragmentària i d’aventures de la Dora. Reflecteix l’absurd de la realitat que sovint ens sorprèn de tan absurda com és.

La novel·la està pensada com un procés de transformació de la protagonista, farcit de descripcions urbanes i de l’entorn, on tots els personatges mostren les seves peculiaritats, així com l’absurditat de tants prejudicis socials, contra els que la Dora es rebel·la per sortir-ne, i la forma de sortir-ne són totes les accions que la decideix fer.

Qui és el grillat i qui el normal. És una novel·la fragmentada. Encara que és llegeixi el final, no és descobreix de que va. Convida al lector a jugar.

Converteix l’entorn en un espai literari. Hi fa aparèixer petites troballes perquè el lector pensi. Té a veure amb la perifèria que trobem al voltant de les ciutats. Hi ha contrastos que són antagònics. Pot haver-hi una urbanització d’alt “estanding”, i a pocs metres el barri més desafavorit de la ciutat.

I apareixen referències culturals i literàries, Pavese, Joyce, Dovlàtov, Bransky (famós pels seus graffitis)… “L’ofici de viure” de Pavese que és el primer llibre en català editat per Anagrama, la mateixa editorial de “Joyce i les gallines”

Per la nostra  part van sorgir alguns comentaris:

L’obra ha agradat a una majoria, encara que no és gens fàcil perquè no és una novel·la amb una estructura convencional.

És va destacar la part lingüística, amb girs dialectals vallesans. Un gran mèrit per la utilització d’aquestes formes i la perfecta ubicació dins del text.

Les referències al món rural, d’infantesa de la Dora i de l’autora, estan molt aconseguides. Un llenguatge corrent (com les gallines) pels que venim de pagés.

Les gallines tenen un protagonisme potser excessiu, és un mitjà per poder dir el que està amagat. No són importants en si mateixes, hi ha molta ironia. És el pretext, més “gamberro”, i “punky”, el motiu per jugar.

El llibre és la vida de moltes persones, ha pogut plasmar el que nosaltres mateixos necessitem: una carretera per no perdre’ns. Passem per la vida acotant el cap, si el deixes, costa tornar-ho a aixecar.

Acumulació de circumstàncies, uns personatges secundaris increïblement creïbles i moltes variacions al llarg de tota l’obra.

Xoca la mirada de la Dora al nostre món, per què no estem habituats a fixar-nos en moltes coses quotidianes.

Es varen comentar pensaments extrets literalment del llibre: “Li passaven pel cap fils deixatats de pensaments” “És agradable la sensació de quan les cames responen a les projeccions del cervell” “Tenia comprovat que el sentit comú era el menys comú dels sentits”

Agraïm la presència i els nodrits comentaris de l’Anna Ballbona, perquè això ens ha donat una visió enriquidora de la novel·la.

Lluïsa Rubia i Manel Calaf

P1080587

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s