Aquest últim mes hem llegit la novel·la “UN FILL” d’ Alejandro Palomas, lectura que ha agradat a tothom. Enganxa des de el primer moment. Majoritàriament ha captivat el tema, donant peu a un allau de comentaris com mai per analitzar cada personatge.
Novel·la psicològica molt treballada i pensada tota ella. Ben argumentada per l’autor que ens dona pistes o prediccions quedant molt ben amagat, fins al final, l’enigma, a les hores tot quadra. Algú el va copsar al principi quan el pare rep una telefonada estant amb els seus germans.
Aconsegueix crear un clima d’emocions i sentiments.
Cada capítol és narrat en primera persona per un personatge. És una gran troballa, cada narrador té la seva pròpia veu. Especialment en Guillem; notem que escriu com un nen de nou anys.
Tenim la sensació que l’autor ha tingut experiències de primera mà.
Crida l’atenció la implicació de la mestra Sònia pel Guillem a partir de l’obsessió del nen per la “Mary Poppins” passant el cas a l’orientadora de l’escola, la psicòloga Maria. Que passa?
La Maria fa un treball lent, dificultós i amb dubtes a la recerca del que amaga l’iceberg. La seva tasca resulta molt convincent.
El pare, que és qui realment precisa ajuda, ha perdut la feina i això el fa trontollar i està desubicat. És una persona feble que ha perdut el seu “pal de paller”. Es posa en el lloc de la mare a las cartes que escriu al seu fill, d’alguna manera reconeix la seva incapacitat per assumir la realitat. La seva mentida és molt cruel, havia abandonat l’educació del nen.
La mare que va tenir una infància dolenta, està idealitzada pel Guillem. Mare i fill tenen un vincle molt fort , ella ha cultivat la sensibilitat del nen, així com la seva imaginació i intel·ligència.
El nen és molt espavilat, ho sap tot, encara que des dels seus nou anys, tot li és molt confús.
Els seus dibuixos estan plens de significat: Representa la seva mare, en forma de sirena, nedant al fons del mar on havia caigut l’avió.
Ell demana, amb la paraula màgica de la “Mary Poppins”, que la seva mare pugui anar al cel.
Hi ha inversió de rols: el nen protegeix al pare, n’està sempre pendent, té por que li passi alguna cosa. Aquesta anormalitat es pot donar quan una criatura veu la fragilitat del gran.
Comentem com de diferent veuen els nens la mort. Les pèrdues fan por a tothom i això justifica les pors a que marxi el pare o la Maria.
Encara que el nen, el pare i la mare absent són els personatges que més hem comentat, la Nàtzia i la seva família també són importants. És l’única amiga que té el nen. És molt normal no tenir gaires amistats donada la seva problemàtica.
La Teresa Cortès com a psicòloga, va aclarir alguns temes relacionats amb el llibre:
– La mort s’ha d’explicar adequada a cada edat, als infants no se’ls ha d’enganyar. Se’ls ha d’explicar perquè ho entenguin. No té sentit amagar-ho. No és el mateix a un infant petit que a un adolescent.
– Les persones que no han creat vincles de petits és difícil que puguin crear-los, però hi ha excepcions com la mare d’en Guillem que havia tingut una infància complicada, però en canvi havia creat un vincle fort amb el seu fill.
– Els nens tenen pors, en Guillem no té gaires seguretats, té por de perdre el pare.
L’Olga va portar els dibuixos que han fet els nois i noies del club de lectura juvenil sobre el mateix llibre.
Arran dels comentaris sobre el llibre, varen anar sorgint opinions i relats d’experiències com les que aporta el llibre.
Lluïsa Rubia i Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 