Ramon Vilageliu presenta la filòloga i professora de llengua catalana i literatura Ruth Galve que va comentar aspectes d’en Joan Sales i la seva obra més important “Incerta Glòria” llibre que hem llegit aquest estiu.
La Ruth Galve comença la seva intervenció amb comentaris sobre Joan Sales: gran lector, gran escriptor i important editor, ambiciós com a escriptor.
Té una obra limitada: Destaquen las seves cartes a Màrius Torres, Mercè Rodoreda… Va ser l’editor de Mercè Rodoreda i altres figures de la literatura catalana en uns moments de molta dificultat.
Sales posa molt de la seva vida a “Incerta Glòria” La guerra el va marcar, va acabar sent oficial del exèrcit republicà i, en finalitzar, va haver de marxar a l’exili. Les pròpies cartes alimenten algunes de les que hi ha a l’obra.
Construeix la novel·la al llarg de tota la vida. La primera versió va ser els anys 50. Fa una primera gran ampliació a la segona edició que es publica a França i l’última versió va ser poc abans de morir.
És una novel·la epistolar amb una història apassionant. Té un recorregut interessant. Hi reflecteix l’experiència central de la guerra des de la joventut. És un autor que veu la seva vida fracturada per la guerra. S’explica la guerra des del front de l’Aragó i com es comunica amb el món que ha deixat . El títol de l’obra està tret d’un vers de Shakespeare extret de l’obra “Els dos cavallers de Verona”: “The uncertain glory of an April day”, amb clara referència al 14 d’abril de 1931.
És una obra de varies lectures, no parla directament de la guerra, però hi és permanentment present. És la novel·la més russa de les novel·les catalanes. Ens posa davant dels temes gruixuts de la vida: la relació amb Déu i la seva existència, un mateix, l’amistat, l’amor, la filosofia, la política, etc. L’enemic interior és el més perillós. Els dubtes propis de la joventut. Presència colpidora d’“Eros i Tanatos”.
La novel·la té tres parts: 1ª Cartes d’en Lluis al seu germà Ramon, que mai contesta, 2ª cartes de la Trini a en Soleràs i 3ª la crònica d’en Cruells. A cada una d’aquestes tres parts es menciona “incerta glòria” amb diferents motivacions. A la primera part, hi fa referència a la política. A la segona la glòria és possible en el territori de la guerra i a la tercera és la Incerta Glòria dels vençuts.
Fa una crítica forta i abrandada a l’anarquisme. No hi ha heroismes. No hi ha accions de guerra. Hi ha pocs militars professionals. Hi posa de manifest què treu la guerra de les persones. Doncs l’embrutiment i la seva deshumanització.
Un dels elements clau de l’obra és l’amor. En Soleràs s’enamora de la Trini i en Cruells també. En Lluís sent passió per la Carlana, però no és amor. En Trini i en Soleràs tenen una part fosca ja que hi ha una traïció a l’amic per part d’en Soleràs i la Trini escriu més a en Soleràs que a en Lluís, que és el seu company. Entre ells es creen tres triangles diferents: Trini, Lluis i Soleràs; Lluis, Carlana i Soleràs i Trini, Lluis i Cruells.
En Soleràs és un personatge molt interessant. És un savi. Soleràs és el personatge més destacat, la seva intel·ligència al costat de les seves sortides de to, fa reflexionar: “En aquesta vida es pot ser savi o feliç” És una persona molt sola, el seu nom ja ho diu.
La lingüística i els parlars de l’entorn: De la franja, castellà d’Aragò, català, així com els noms dels pobles, hi són molt ben trobats.
El nom de “Carlana” és el femení de carlan que significa persona que tenia el seu feu. Carlà és paraula d’origen català. El personatge de la Carlana és exemple típic de dona enigmàtica i fosca.
A la tercera part hi intervé en Cruells que és un seminarista. Porta un telescopi, un símbol elemental, vol dir que hi veu més lluny que els altres.
La resta de personatges han merescut molts comentaris:
L’agudesa d’en Picó, les dues tietes (d’en Cruells i en Soleràs) i el tiet (d’en Lluís), el germà de la Trini anarquista (en Llibert Milmany), molt exagerat, el pare Gallifa, i el pare i la mare de la Trini.
En general, l’obra ha agradat, encara que per alguns ha estat de difícil lectura.
Després d’escoltar tot el que ens ha aportat la Ruth, ens ha il·luminat i ens ha agradat encara molt més.
Lluisa Rubia i Manel Calaf