La Lola Treserras presenta a l’Albert Juvany. Comença amb un parell de preguntes:
- Per què has fet aquesta obra?
- Com és que surt aquesta història?
L’Albert Juvany li contesta que les lletres i expressar-se és una expressió de llibertat. El terreny de la literatura és ampli i sense barreres. La seva dificultat és imaginar històries. Li costa una mica inventar-ne.
Per fer aquesta novel·la va agafar una cançó que el va ajudar a vestir una història. En aquesta novel·la hi ha poc d’ell. La cançó que el va inspirar és islandesa i es diu “Fisherman’s Woman de Live Emilíana Torrini.
La protagonista es diu Anna per la cançó. El títol del llibre primer era “La dona del pescador”, igual que la cançó.
La novel·la passa en un ambient determinat, solitari, agrest, poc acollidor, amb elements de la naturalesa extrems. També hi ha algú que espera, algú que està submís a alguna cosa. La cançó transmet els personatges de la novel·la.
La protagonista és una noia enganyada però que ella també es vol allunyar, no enfrontar-se amb el passat, no fer res que surti del guió.
És una novel·la que parla de l’amor. Hi apareixen moltes formes d’amor i estimació: amor protector, apassionat, familiar, fraternal, incestuós. La gent estima per motivacions diferents. Si els personatges fan algunes coses és per amor, perquè estimen.
Altres temes que surten a la novel·la són la identitat, l’abandonament…
El camí l’escollim o el modelem segons els que ens passa. La personalitat es va construint i adaptant a l’entorn.
La protagonista somatitza: no pot dormir, té pors..
Hi ha contradiccions. Qui les promou té la convicció que ho fa a fi de bé. Està bé sortir del cap de la gent, mirar-s’ho des de fora.
Quan va començar la novel·la tenia clar el final i amb l’Anna allà on és. Fa un pas endavant metafòric però endarrere físicament. Fer el pas endavant o endarrere és anecdòtic.
Per ell és una novel·la optimista malgrat el que hi passa. Lluitem contra el que passa, ens en sortim i comencem de zero. En cap moment, tot i que li han dit algunes vegades, la Colometa de la Plaça del Diamant de Rodoreda va estar en el seu cap, tot i que ho pugi semblar. La novel·la és optimista perquè l’Anna venç totes les pors del passat. S’hi enfronta. Les cicatrius són de coses viscudes. Les cicatrius ens ajuden a ser més forts. És optimista per l’escenari que crea al final.
Podria ser una novel·la oberta ja que l’Anna continua tenint un altre problema que és la relació amb el seu germà. Segons l’Albert Juvany els lectors som espectadors de tot. Per l’Anna no és cap problema haver anat al llit amb el seu germà, entre altres raons perquè ella no arriba a saber que ho és.
L’Albert només volia explicar la història de l’Anna i la dificultat per encarar-se al seu passat. Els personatges que surten acompanyen a l’Anna que és el tronc central. No té previst continuar la història.
Les històries i novel·les són infinites. Cal anar triant el camí i els camins laterals te’ls pots fer teus.
L’ambient i la situació on es situa la novel·la
En aquesta novel·la es veu el pes de l’entorn, com condiciona. Els ambients condicionen. El Dràcula al mig de la Costa Brava no faria el mateix efecte.
És una història simple que podria passar en qualsevol altre lloc. El fet de situar-ho a Islàndia era per alliberar-se de l’entorn. Passa en un poble petit, de pescadors, amb fred, a la punta del casquet polar.. Hores de sol, de taverna, el rellotge intern de la novel·la. La llum incideix d’una mena de manera. Joc entre llum i foscor. El silenci, la tafaneria. El contrast és el far. Hi ha un joc i un escenari de contrastos.
Hi ha un compromís del pare de l’Anna, el compromís amb el músic i l’Anna. Hi ha un pes del que ens envolta.
El fet de situar la novel·la a Islàndia ho va començar a mirar quan estava llegint un llibre del David Bau on hi ha un pare i un fill que estan sols. L’ambient que els envoltava era el tercer personatge. Era Alaska. El lloc condicionava molt. El caràcter tancat i impermeable. Islàndia és un lloc aïllat, hi fa fred. A Islàndia per exemple no hi ha tren i ell primer havia escrit que anaven amb tren.
Els pobles i les ciutats que surten a la novel·la són reals. No ha anat a Islàndia després d’escriure l’obra. En la novel·la combina elements reals amb elements inventats.
A l’Albert Juvany quan escriu li agrada mirar que hi ha al voltant. Està en línia amb l’obra de teatre: menjador amb armaris i a dins hi ha roba, les olors, el tacte, la llum… Tot això té importància a l’hora d’escriure. Intenta jugar en un ambient per condicionar els personatges.
Personatges
Hi ha un procés de creació del personatge. Quan el crea pot saber quina roba li ve de gust posar-se, si se li ofereix una cigarreta si l’acceptaria, quina ideologia té, gustos, hobbies, què li agrada, què li molesta.. Tot això l’ajuda a saber com actuen i com pensen.
En aquesta novel·la però hi ha moltes descripcions de l’entorn i poques de personatges.
El músic és una persona gran però no anciana.
Els noms islandesos tots tenen una significació. Gisly (germà de l’Anna) per exemple vol dir raig de llum, Boldur (company de l’Anna) vol dir guerrer viquing. Els noms estan triats simbòlicament pel que fan els personatges.
La música en l’obra
Tota la música que apareix a la novel·la no és que li agradi especialment però n’havia escoltat molta a casa seva. L’holandès errant per exemple, l’ha escoltat molt i li agrada.
L’Albert Juvany estudia música. Té part de formació d’harmonia i ha tocat obres en piano. La música l’ajuda a vestir la història.
Quan escriu s’imagina quina cançó podria sonar en aquell moment, en l’escena que està passant o explicant.
Abans de la novel·la i inici de la història
Abans d’escriure aquesta novel·la que és la primera havia escrit contes curts i relats. Ho havia escrit per ell.
Quan inicies una història t’expresses, saps cap on vas, llences una pedra. Tens una cerat idea en la direcció.
La novel·la la tenia planificada abans de començar-la. No agafa un full en blanc i es posa a escriure sinó que ho té pensat. Es passa molt temps planificant i escriu de pressa.
A l’Escola d’escriptura de l’Ateneu s’ensenya un mètode o eines literàries.
Per escriure cal defensar un mètode, de l’estudi de l’escriptura. Dels grans escriptors s’infereix un mètode igual que la música. Fins que no va arribar Bach no es va establir una tècnica. Ell és molt defensor de les tècniques d’escriptura. Un escriptor ha de formar-se, com s’han de dir les coses. Ha de tenir tècniques narratives igual que un músic té escales al cap.
La tècnica l’aprens i després la desaprens. S’incorpora. L’escriptura també té aquest procés.
La Lola Treserras li pregunta com és que l’Editorial Periscopi li va publicar l’obra. Ell diu que no hi ha gaire producció catalana publicable. Ens explica havia llegit un llibre d’en Manuel de la Rosa anomenat “Cada color d’un riu”, li va agradar i li feia il·lusió que el seu llibre fos com aquell. Quan va acabar-lo el va enviar a l’editorial. El van contestar de seguida. Una novel·la ha
de passar per molts filtres . L’han de llegir quatre persones i al cap de dues setmanes el van trucar.
Títol de la novel·la
“Rere la porta” va ser un dels títols proposats i també “la dona del pescador”, però no tenien prou pes per l’editorial. Va tenir clar que el far havia de sortir perquè en l’obra surt en dos moments crucials, quan l’Anna surt de la casa plorant i al final. I així entre una cosa i una altra va sortir el títol: “El silenci del far”.
Al final l’Albert Juvany ens va recomanar dos llibres de literatura irlandesa que està centrada en els detalls:
- “Aquest deu ser el lloc” de Maggie O’Farrell de l’Altra Editorial
- “Algú” d’Alice McDermott d’Editorila Minúscula
Anna Arnella Ventura
Octubre del 2017
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 