Aquest mes de novembre amb motiu del centenari de Manuel de Pedrolo comentem la seva obra més coneguda. La Fina Dantí ens apropa al llegat d’un dels autors més prolífics de la nostra literatura.
Manuel de Pedrolo, la persona i l’escriptor
En Manuel de Pedrolo va ser un escriptor compromès i molt prolífic. Va escriure més de 150 novel·les. Era un lector apassionat i un intel·lectual insubornable. Va escriure durant el franquisme. Era ateu i antimilitarista. Era irreductiblement coherent i independentista de cor. Sempre té una necessitat de parlar de llibertat i d’alliberament.
Va néixer en un castell, el castell de l’Aranyó (poble del municipi dels Plans de Sió, de la comarca de la Segarra, a la ribera del riu Sió. Actualment en el castell de Concabella, un altre municipi dels Plans de Sió, hi ha l’espai Pedrolo. El porta la seva filla Adalais.
Els seus orígens va ser de noblesa rural però sempre va viure de manera molt senzilla. Va treballar molt. La seva infantesa la va passar a Tàrrega. Era un devorador de llibres de la biblioteca de casa seva. Ell volia estudiar Medicina, concretament Psiquiatria. La seva mare es va morir de part quan va tenir el seu germà.
Era de la CNT. Durant la guerra li va tocar anar a Valladolid. Va tornar amb una depressió. A més se li va morir el germà. En tornar de la guerra se’n va anar a viure a Barcelona. Treballava per una editorial i traduïa novel·les de quiosc. Durant la seva joventut va treballar de moltes coses, de venedor de fruita, de detectiu privat, etc.
El primer llibre que va escriure el va fer a mà. Feia molt mala lletra i ningú li entenia. Només la seva esposa que mentre va ser a la guerra li va escriure una carta diària.
La seva obra va lligada a la censura. Totes les seves obres dels anys 40, 50, 60 i 70 van estar censurades ja que no es podia escriure en català. Ell escrivia el que pensava. Hi ha diferents obres com: Elena de segona mà, Cendra per Martina i Acte de violència, per exemple que tenen una data d’escriptura i una altra data de publicació per la censura. La novel·la “Amor fora ciutat” va sortir el dia de Sant Jordi de l’any 70. La van segrestar. Aquesta obra parla de repressió, de sexe, d’homosexualitat. Es va fer un judici per aquesta novel·la. El va defensar en Maurici Serrahima que en va fer una defensa literària ja que era advocat i escriptor. La censura va ser una nosa que va tenir durant tota la seva vida.
En Manuel de Pedrolo va escriure tots els gèneres: teatre, novel·la negra, traducció, novel·les de recerca,ciència ficció, contes, assaig, articles periodístics, etc.
En la seva primera etapa existencial s’acosta al teatre de l’absurd. Fa un tipus d’obra en què els personatges estan engabiats, sense llibertat. L’obra més interessant va ser “Homes i no” que es va representar al Teatre Romea. En l’escenari hi havia dues gàbies amb dues persones a dins i al mig el NO, que representava el poder. Ell deia que no era teatre de l’absurd sinó teatre de l’abstracte.
Pel que fa a la novel·la negra considerava que era un gènere important igual que els altres. Per ell no era un subproducte literari. Va ser el director editorial de la col·lecció “Cua de palla” on es van publicar més de 70 volums d’autors estrangers i ell també hi publicava. Algunes de les obres que va escriure en aquest gènere van ser: “L’inspector fa tard”, “Joc brut” i “Mossegar-se la cua”. Un dels escriptors que va introduir va ser en Dashiell Hammett amb “El falcó maltès”. La descripció i la manera d’explicar les coses en aquestes novel·les era objectiva. Però no era versemblant amb la realitat de l’època. També hi havia altres autors com Simenon, John Le Carré, etc. La novel·la policíaca era molt crítica amb la societat, carrega contra diferents mètodes i situacions socialment intolerables.
A la revista Serra d’Or en Pedrolo deia que era convenient introduir aquestes novel·les per tenir lectors en català.
També va fer una feinada de traductor increïble. Va traduir infinitat de novel·les de l’anglès i el francès. Van introduir Faulkner. Era un període d’entreguerres i hi havia una atracció per Europa i Espanya d’escriptors americans com en Hemingway.
Va traduir obres com “El quartet d’Alexandria” de Lorenz Durrell (quatre volums amb una mateixa història i quatre personatges amb visions diferents). També “El brogit i la fúria” de William Faulkner, “El vigilant del camp de sègol” d’en Salinger i de Jean Paul Sartre és de qui va traduir més.
Les etapes de la seva obra es poden resumir en tres etapes:
- Primera etapa, anys 50: època existencial, època de l’absurd. Algunes obres: “Introducció a l’ombra” i “Domicili provisional” aquesta darrera és realista.
- Anys 60 i 70, realisme social: novel·la negra i policíaca i realisme històric, connectat amb el marxisme. Obres: “M’enterro en els fonaments i totes les bèsties de càrrega”, “Temps obert” amb en Daniel Bastida com a protagonista.
- Tercera etapa i fins el final, anys 80-90. Escriu novel·les més de recerca, de tècniques literàries. Obres: “Espais de fecunditat irregular”, “Els quaderns d’en Marc.
Les novel·les que escrivia podien ser de tots els temes. Tenia una visió del món bastant pessimista però sempre trobava solucions a sortides difícils.
Un altre aspecte a tenir en compte són els articles periodístics que va escriure. Es va apuntar a diferents revistes catalanes: Serra d’Or, Flama, i algunes més. Publicava molts articles a totes les revistes possibles. No va concedir gaires entrevistes, només una a en Joaquim M. Puyal en el programa “Vostè pregunta”.
Era una persona molt crítica amb al franquisme, la transició, etc. Era molt d’esquerres. Va ser un autodidacte en tot, també en els idiomes.
Algunes obres que són reculls d’articles que va escriure són: “Els elefants són contagiosos”, “Cròniques colonials”, “Cròniques d’una ocupació, “Algú sota l’altre” i “Moriré com un estrany a casa seva”.
Mecanoscrit del segon origen
A en Manuel de Pedrolo el molestava que fos conegut pel Mecanoscrit.
És una novel·la de ciència ficció. En va escriure unes set o vuit més: “Concifeminació”, etc. El Mecanoscrit la va escriure als anys 70. Descriu un món utòpic com alternativa a la realitat. Es pot comparar amb “Un món feliç” d’Aldous Huxley. Un altre clàssic semblant és “El senyor de les mosques” que el va traduir. Tracta d’uns nois que han de crear una nova civilització. En el Mecanoscrit hi ha una destrucció total. Tota la humanitat sucumbeix per trobar un món millor.
Per entendre l’obra cal situar-se en els anys 70. La va escriure el 1973 i li van publicar el 1974. Eren moments de canvis radicals: la guerra del Vietnam, maig del 68, lluites socials, etc.
L’Alba i en Dídac es busquen la vida. Sobreviuen. Busquen un món de contacte amb la natura lluny de la ciutat. Tot i així no s’ho carrega tot. El món nou que han de crear es basa en la família. És un món utòpic però ideal, el que voldríem.
Els llocs on passa l’obra: a Benaura que és un lloc inventat. Recorda la Tàrrega de la seva infantesa. Fa pensar en el bombardeig que va viure. És un món utòpic i inventat però hi posa llocs reals com en altres obres de ciència ficció com “El planeta dels simis” que també és un lloc inventat i hi surt l’estàtua de la llibertat.
Un dels missatges que vol introduir és l’antiracisme. És una novel·la oberta i multicultural. L’Alba educa en Dídac i li transmet una educació liberal i pragmàtica. En Dídac és fill de mare soltera i te una educació més rígida.
Alba vol dir naixement, claror. Il·lumina i ensenya. Dídac vol dir instruït, educat. Els noms en l’obra tenen significat. En Dídac és molt antipatriarcal. Vol posar els cognoms de la mare al nen. Es demostra el feminisme d’en Pedrolo. L’alba condueix el tractor. La dona jove és la que tira endavant el món. És una novel·la de creixement (Bilduns roman). És una novel·la protagonitzada per uns joves que van creixent. Forcen la seva personalitat. Sempre hi ha algú que alliçona. Dues novel·les d’aquest estil són “Muntanya màgica” de Thomas Mann i “El retrat del trist adolescent” de Joyce.
Mercè Rodoreda en una carta a en Joan Sales (autor d’Incerta Glòria) li deia: Encara no s’ha trobat cap escriptor tan crític com el temps.
El Mecanoscrit és una novel·la iniciàtica on hi ha les bases de la ciència ficció. És un viatge iniciàtic. Els joves entren en la vida del món adult.
Els joves que llegien el Mecanoscrit escrivien cartes a en Pedrolo i ell les contestava.
La Fina ens recomana visitar el castell de Concabella, a més de fer una visita a Tàrrega. La Fundació “Manuel de Pedrolo” està ubicada a Palafrugell, i si volem més informació podem entrar al web www.espaipedrolo.cat i http://www.fundaciopedrolo.cat
Durant l’exposició llegim alguns fragments d’escrits d’en Pedrolo i finalment una carta seva dirigida als alumnes d’una escola.
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 