“El guardián invisible”. Dolores Redondo

La primera lectura d’aquest any 2018 ha estat El guardián invisible de Dolores Redondo, autora que va néixer a San Sebastián el 1969. És el primer llibre de la trilogia del Baztan i es va publicar l’any 2013.
Aquesta novel·la, que alguns experts classifiquen de policíaca i d’altres de novel·la negra, ha captivat a tots els lectors. Redondo narra una història apassionant on conviuen crims d’adolescents amb la fràgil vida personal de la protagonista, Amaia Salazar, inspectora d’homicidis de la Policia Foral. És una dona amb una sòlida formació, experta en investigació i que obté, com no, bons resultats en la seva feina.
La majoria dels personatges tenen la característica de no deixar indiferent cap lector. Sovint les relacions entre ells no són planeres i el misteri omple les pàgines de la narració. Arribem a sentir afecte per en James, marit d’Amaia, i per Engrasi, la tieta paterna que té una tendresa incondicional per la protagonista i les seves dues germanes, Flora i Rosaura.
A tots ens ha enterenyinat l’argument, l’autora ens atrapa des de la primera pàgina i ens encurioseix a seguir llegint. Ens ha sorprès que cap al desenllaç els fets ocorren amb rapidesa, és a dir, el ritme s’accelera fins a saber qui és l’autor dels terribles crims.
Molts lectors hem comentat que cap al mig de la novel·la hi ha un avançament de qui podria ser l’assassí, ens n’hem adonat en el moment que Flora, la germana gran d’Amaia, fa canviar la farina de l’obrador del magatzem i l’encarregat de l’empresa, l’Ernest, se sorprèn.
Ens ha complagut l’entorn on transcorre l’acció, la Vall del Baztan, així com les creences llegendàries de la gent de zona.
Redondo embolcalla la seva prosa amb trets palpables de misteri i de gran imaginació, tant pel que fa a la vida familiar d’Amaia Salazar com pels casos d’assassinat que ha de resoldre i ens transmet el domini que té del llenguatge. Cal dir que és una narració per gaudir. És precisament en el fet de barrejar els fets personals de la inspectora amb els crims que ha de resoldre on descobrim que augmenta la nostra curiositat per seguir la lectura.
En definitiva, els protagonistes, Amaia Salazar i l’entorn natural, així com els fets que relata l’autora, unes vegades amb descripcions precises i d’altres amb un ritme més amè, han fet gaudir de l’obra, han promocionat els espais on es desenvolupa l’acció i han encoratjat a llegir, en un futur pròxim, les altres dues novel·les de la trilogia de Dolores Redondo.

Lourdes Roca