TROBADA DEL CLUB DE LECTURA EL 6 DE FEBRER AMB L’ESCRIPTOR I ESPECIALISTA EN FRANKENSTEIN RICARD RUIZ

Ricard Ruiz Garzón és escriptor i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management. Actualment és membre de junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. També ha estat vicepresident de l’Associació de Periodistes Culturals (2013-2016) i membre del jurat de premis literaris com: el Pere Quart, el Joaquim Ruyra, el Ciutat d’Alzira o el Creixells. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit de periodista cultural a diversos mitjans. També ha escrit diferents llibres: Las voces del laberinto. Historias reales de la esquizofrenia (Plaza Janés, 2005), Esquizo. Històries reals (La Campana, 2008), El mejor regalo del mundo (Pirueta,2010),Guardians de somnis I: El llibre de Morfeu (amb Àlex Hinojo) (La Galera, 2014), Guardians de somnis II: El ball del somnàmbul (amb Àlex Hinojo) (La Galera, 2015), Herba negra (amb Salvador Macip) (Fanbooks, 2016), Quin cap! (Pagès-Nandibú,2016), Selfis (amb Saïd El Kadaoui) (Columna,2017) i La immortal (Edebé, 2017).* Fragment extret de la Viquipèdia.

Està a punt de treure un llibre sobre Frankenstein i Mary Shelley el mes de març. Es dirà “Mary Shelley i el monstre de Frankenstein”.

 

Avui ens acompanya per parlar-nos d’en Frankenstein ja que és un tema que l’interessa i l’ha estudiat en profunditat. L’interessa molt la criatura, el monstre… i després també l’interessa Mary Shelley que és l’autora de Frankenstein i un personatge interessant. La paraula monstre ve de prodigi, de mostrar.

Hi ha un debat entre defensors del personatge de Dràcula i tot el que representa i el monstre creat pel doctor Frankenstein. Són dos mites de la modernitat que han nascut de novel·les epistolars i sorgeixen en l’època en què es comença a negar Déu. Frankenstein és el nom del seu creador mentre que la criatura o el monstre no té nom. És una característica important a tenir en compte.

Frankenstein és la figura del “mad doctor”, el doctor boig. Un experimentador al qual l’experiment se li en va de les mans. Això reprodueix la realitat: l’home ha creat la bomba atòmica, la intel·ligència artificial , la manipulació genètica, etc…

 

INICIS- COM ES VA CREAR L’OBRA

Tot comença a Villa Diodati, que era la residència que va llogar Lord Byron a Ginebra, al costat del llac Leman, i on hi van haver la nit dels monstres o nit de la Villa Diodati.

Lord Byron era una persona controvertida que fugia de l’escàndol relacionat sobretot amb diferents amistançades i amistançats. Fins i tot va tenir com a amistançada la seva germana.

Lord Byron residia a Villa Diodati i estava envoltat de les seves excentricitats: animals estranys, personatges diferents, etc.  Entre els personatges hi havia un metge anomenat John Polidori que era el metge de Lord Byron i qui va reinventar el vampir literàriament. Va escriure una novel·la curta anomenada “El vampir”.

Era la nit del 15-16 de juny del 1816 i a Villa Diodati hi havia en Lord Byron, Polidori, Mary Shelley (que tenia entre 16-17 anys), Percy Shelley i la germanastra de Mary Shelley que era Claire Clermont.  Claire Clermont estava enamorada de Lord Byron i estava embarassada d’ell. Tots ells eren personatges amb molta literatura. Mentre ells estaven a la Villa Diodati a l’altra banda del món (concretament a Indonèsia) hi va haver un volcà que va esclatar, el Tambora,  i que va fer que aquell estiu els cels d’Europa i de tot el món van estar d’un color fosc i va fer que desaparegués l’estiu. Arran d’aquest volcà van morir més de 60.000 persones arreu.

Els cinc personatges estaven en aquest lloc per navegar, tot i que van acabar dins d’una casa perquè a fora feia molt mal temps, s’avorrien i no sabien què fer. Polidori va treure un llibret que era de contes romàntics alemanys de por. A Mary Shelley, dos d’aquests contes li van quedar molt marcats. Mentre llegien els contes van passar moltes coses estranyes, bevien i prenien drogues, etc. En l’estat en què estaven tots plegats Lord Byron va proposar fer un conte de fantasmes, i tots quatre, a excepció de Claire Clermont, van començar.  Dels 4 personatges, els que eren menys coneguts, en Polidori i la Mary Shelley són els que van escriure les dues obres més importants: el vampir i Frankenstein.

 

L’AUTORA: MARY SHELLEY

Mary Shelley va néixer el 1797. Era filla de dos personatges importants William Godwin (anarquista i escriptor de novel·la gòtica) que era molt racional i la mare que era Mary Wollstonecraft, filòsofa i feminista, que va escriure sobre els drets de les dones.

La mare de M. Shelley va morir de febres puerperals al cap de pocs dies de néixer ella. M. Shelley es passa la seva vida pensant que ella va néixer matant la seva mare o fent-la morir.

Durant la seva infància M. Shelley va ser educada sense seguir els mètodes que la seva mare havia establert. Els pares de M. Shelley es van casar 5 mesos abans de tenir-la.  Ella va créixer amb la idea que els seus pares van ser uns monstres ja que en l’època en què van viure la societat conservadora del moment  els va condemnar pel que feien i les idees que tenien.

El pare, un cop morta la mare es va casar amb una veïna i van educar la  M. Shelley, la madrastra sense fer-li cas i el pare essent molt racional.

  1. Shelley va ser avançada en el seu temps però alhora arrossega tota la seva època. El pare no li va donar afecte però si una bona formació. El seu accés a la cultura era insòlit per ser una dona.

 

 

Mary Shelley i Percy Shelley es van enamorar llegint davant la tomba de la mare d’ella a Londres. El pare de M. Shelley no acceptava la relació sentimental amb Percy Shelley ja que era un home casat amb dos fills. La dona de Percy Shelley, Harriet, es va suïcidar i després es van poder casar. Una de les germanastres de M. Shelley que es deia Fanny Imlay, filla de la seva mare amb un americà, també es va suïcidar. M. Shelley va perdre una filla i un fill que es deia William. Només li va sobreviure un fill que es deia Percy Florence Shelley. M. Shelley va ser una dona molt forta però que va patir molt.

Percy Shelley, marit de M. Shelley, va morir el 1822, poc després que ella escrigués Frankenstein. La va ajudar a escriure. Poc després morirà Lord Byron. Amb poc més de 20 anys, M. Shelley es queda sola, amb un fill i una obra que comença a ser important. Durant la resta de la seva vida la seva preocupació va ser cuidar-se del seu fill i mantenir el prestigi de Percy Shelley, el seu difunt marit.  Va viure trenta anys de solitud, d’episodis depressius i d’intents de suïcidi.  A part de Frankestein va escriure altres llibres: “Mathilda”, “L’últim home”, dos llibres de viatges i biografies per una enciclopèdia sobre escriptors.

  1. Shelley també va escriure moltes cartes i molts diaris.

 

LA NOVEL·LA

La novel·la de Frankenstein va començar amb un somni, d’aquí en va sorgir la inspiració. Hi ha un element oníric.

La inspiració va sorgir perquè l’autora volia escriure. S’havia format veient a casa seva tot de científics, escriptors.. M. Shelley havia llegit molt sobre ciència i n’estava al cas.  No tenia fe i elimina els elements religiosos i utilitza la mitologia de les coses paganes.

El que va viure i patir durant la seva vida queda reflectit en la novel·la. De molt jove ja havia perdut la mare, dos fills, el marit, una germanastra i també va viure diferents suïcidis.

Frankenstein sorgeix entre la revolució francesa, que va ser el 1789, i la revolució industrial. És la primera gran novel·la de ciència ficció. Agafa l’herència del gòtic i li posa la ciència. Posa l’èmfasi en la ciència, que és embrionària, però ciència. La religió en aquesta obra és molt poc important. Fins 50-60 anys després no hi haurà una visió de la ciència. Per això Frankenstein és una obra amb genialitat, immortal.

La primera edició va ser el 1818. Ella s’hi refereix com la seva horrible progènia. Segons els psicoanalistes tracta d’un senyor que crea vida, la criatura se li revolta i crea maledicció.

El 1831 fa una altra versió que és més amable. En el pròleg hi diu que és una història sobre la família. Es justificava a partir de la ciència.

El llibre té una estructura de capes concèntriques:

–          Un explorador, en Robert Walton, escriu a la seva germana Margaret Saville. Les inicials de Margaret Saville són les mateixes que les de Mary Shelley.

 

–          Explica a la germana i li escriu el que li ha explicat un senyor que es diu Victor Frankenstein.

–          El monstre en el llibre també parla. Té veu.

Al final et fa dubtar de qui és el monstre, si la criatura o qui l’ha creat.

L’argument de la novel·la va sobre un científic que supera els déus i una criatura que desafia i es revolta.

És una novel·la amb una certa pàtina de maledicció. És una obra de ciència ficció i terror. Hi ha una idea de la maternitat. L’obra també té una gran modernitat, hi ha diferents veus dins l’obra. És una novel·la amb molta potència. Quan el monstre parla amb el Frankenstein i li diu: “Sóc monstre perquè ho sóc o perquè me n’han fet?”.

També és una obra on hi surt la culpabilitat. Reflecteix tota la culpa i hi ha retrats de l’entorn de M. Shelley. Part de la culpa és heretada de la mare.

És una novel·la sobre sentiments, límits… Sobre el preu que hem de pagar si es sobrepassen els límits.

També és una novel·la que parla de solitud. El Victor Frankenstein i el monstre són un mirall de dos solitaris.

En Victor Frankenstein és un heroi romàntic per excel·lència. Paga un preu per haver desafiat les lleis de la natura i haver creat un monstre. Suplanta a Déu per la creació del monstre o per les dones, ja que no és natural que els homes tinguin fills.

En la novel·la de Frankenstein hi ha un paral·lelisme amb el mite de Prometeu pel desafiament als déus. Prometeu també era un heroi romàntic.

De Frankenstein hi ha dues versions, la del 1818 i la del 1831. La del 1818 és més genuïna, la del 1831 es va ampliar amb algunes justificacions.

 

LES DONES A LA NOVEL·LA

No surten gaire ben parades. L’Elizabeth és la dona ideal, que no fa res i que acaba essent víctima del monstre.

La Justine la condemnen i és la primera víctima innocent. Representa l’ideal de l’època.

Safie representa la visió positiva de la dona, és més transgressora. Per la Safie el monstre aprèn a llegir. És una dona que no ha seguit la tradició, per amor fa el que sigui.

 

EL PAISATGE

Va des de l’Àrtic fins el Montblanc. És un paisatge romàntic on tot pot passar. Hi ha la idea que la natura és salvatge i l’acceptació que és com és. I quan l’ésser fa segons què ha de ser castigat si vol desafiar la natura.

 

BICENTENARI

La celebració del bicentenari de la creació de la novel·la fa que es torni a llegir Frankenstein. La crítica va condemnar l’obra i no va ser important fins els anys 80-90 quan va arribar una nova crítica de la novel·la ja que era l’embrió de molts aspectes interessants. Actualment hi ha una recuperació de la novel·la.

 

7 de febrer del 2018

Anna Arnella Ventura

DSC_8577-1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s