8 DE MARÇ DEL 2018-DIA DE LA DONA-TROBADA AMB L’ESCRIPTORA SÍLVIA SOLER

 

DSC_0335-1Sílvia Soler i Guasch: escriptora i periodista. Es va llicenciar en ciències de la informació. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya RàdioTelevisió de Catalunya i el diari Ara. Va ser guionista d’El matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio. Ha escrit 13 novel·les, dos llibres de narrativa i dos més d’investigació i divulgació. La seva obra s’ha traduït a diferents idiomes: anglèscastellàitalià, francès i portuguès. (Fragment extret de la Wikipèdia).

La Sílvia Soler comença la xerrada dient que està contenta de ser a Santa Eulàlia perquè és el poble de l’Empar Moliner. Avui s’ha adherit a la vaga però ha vingut per respectar el compromís que va adquirir fa temps amb la Biblioteca de Santa Eulàlia.

 

Vocació per l’escriptura

No ho sap exactament però des de molt petita era una lectora voraç. La seva mare era professora de literatura i juntament amb el seu pare llegien molt. A l’hora d’anar a dormir per exemple, llegia sota la manta amb una lot. Als 11 anys va escriure una novel·la. Era en castellà i els noms dels personatges eren en anglès. De petita i joveneta llegia Enyd Blyton i Torres de Malory. Li semblava impossible poder ser escriptora i actualment encara li costa dir que ho és.

La seva mare li va recomanar que estudiés Filologia Catalana. No ho va fer perquè no es volia dedicar a l’ensenyament sinó a l’escriptura. Va estudiar Periodisme i la va enganxar molt. Li agrada molt la política. Va ser guionista del programa d’en Josep Cuní.

Es va casar i va tenir dues criatures. No tenia temps per escriure però alhora tenia un neguit que no la permetia ser feliç. Escrivia quan podia. Amb el seu segon fill va demanar una reducció de jornada a Catalunya Ràdio fins que va deixar la ràdio i s’hi va llençar. Va tenir sort i de moment li ha anat bé. Recomana que qui tingui una vocació creativa que la defensi. També és una opció respectable si algú deixa una vocació per dedicar-se a una altra cosa conscientment.

Els escriptors no escriuen les novel·les per casualitat. Escriuen en funció de les obsessions i sentiments que tenen en diferents èpoques de la vida.

La Sílvia Soler va trobar a faltar escriure quan no ho podia fer. Ella necessita una vida plàcida: família, coses boniques, harmonia al seu voltant…

La vocació d’escriure és vital però no perdria tot el que té per escriure. Segurament el bons són els que ho deixen tot, són els genials.

Fins a finals del segle XX els homes ho feien, es dedicaven a la seva vocació artística. Hi va haver dones que es van veure atrapades entre la seva vocació artística i pel que van ser educades. Hi ha diferents casos de dones que van viure turmentades pel fet de no poder-se dedicar a la seva vocació com la Doris Lessing que va deixar el seu marit i dos fills o la Mercè Rodoreda que va marxar i va deixar un fill petit.

Ella va ser educada per ser mare de família i treballar. Ara hi ha més oportunitats que abans. Coneix homes que només escriuen. Les amigues que té escriptores encara estan lluny dels homes pel que fa a la dedicació.

Actualment publica cada dos anys. Té un any i vuit mesos per escriure un llibre. S’ha adaptat a aquest ritme.

També des de no fa gaire ha començat a mirar sèries. Combina la lectura i l’escriptura. Sempre està escrivint. A més té una mania. Llegeix llibres que en el títol hi hagi la paraula casa. Això l’ha portat a llegir llibres molt bons i altres que no valen res.

 

Procés de creació de  la novel·la

L’arrencada d’una novel·la és bàsica. El final és la conclusió de tota la història. Ella cuida tant el començament com el final. Quan comença la novel·la no sap com acabarà. Pensa el tema, inventa la història, es centra en els personatges i es posa a jugar i a veure fins on els porta. Quan està arribant al final li agafa com una angoixa vital i ha de decidir cap on anirà. Arribar-hi no és fàcil. A vegades ha de rectificar.

El procés d’escriptura es basa en: pensar els personatges, com seran; agrupar-los en relacions bilaterals (hi ha moments de crisi) i el final de la novel·la que és més plàcid.

És evident que la vocació o la disciplina artística és el que et fa romandre, el desig de romandre. Es pot arribar a conèixer molt una persona a partir de la seva obra: poemes, pintura, etc.

Pel que fa a si a la novel·la hi ha alguna cosa autobiogràfica, rotundament si i no. A cada novel·la hi ha molt de cadascú.

Quan acaba la novel·la hi ha una editora que la va llegint i després té alguns lectors propers com el seu marit, la seva germana i també el seu fill gran. En funció de la novel·la tria també un parell de lectors de diferents edats que la puguin llegir i que li donin la seva opinió.

Li agradaria que hi hagués lectors de totes les edats de les seves novel·les.

 

La novel·la Els vells amics

La novel·la dels Vells Amics comença amb cinc persones que viatgen a París per veure una exposició de Gauguin. Tracta d’una amistat de 25 anys de durada. És un llibre vinculat a la pintura i a la creació artística.

Els cinc personatges de la novel·la són: l’Ada, la Lídia, en Santi, el Marc i el Mateu.

El llibre parla de l’amistat i la vocació creativa. Podria ser de qualsevol art.

Dels cinc personatges que surten en el llibre els abraçaria a tots. Els estima i quan acaba la novel·la els troba a faltar. Està molt propera a tots cinc.

Ella des de molt petita va sentir la vocació creativa. S’ha pogut dedicar al que li agrada. Tot i així va haver de prendre decisions que no van ser fàcils.

Pels cinc personatges del llibre l’amistat és fonamental a la seva vida. Amb això s’hi sent totalment identificada. Ella té un grup d¡’amics des de molt jove que són autèntics companys de vida.

A qui abraçaria més és a en Santi perquè és el més discret, el que passa desapercebut i és imprescindible. És un personatge amb molt d’afecte.

Hi ha gent que són exèrcits. Potser no tenen el talent però en Santi, per exemple, intenta transmetre als seus alumnes la vocació per l’art.

Pel que fa als personatges que crea intenta no jutjar-los. N’és incapaç. Com les persones enfoquen la seva vida no s’hi posa.

El personatge de l’Ada s’atreveix a jutjat als seus amics. Amb els amics en general es pot aconsellar, discutir… però quan algú pren una decisió s’ha de respectar i ajudar. Són aspectes molt personals i molt difícils d’intervenir.

En la novel·la es tracta una mateixa situació enfocada des de diferents punts de vista.

A la novel·la es reflecteixen situacions i aprenentatges durs, com tenir un amic que està passant per un procés molt dur o una mala situació i no poder-hi fer res. Conviure amb això i estimar molt una persona potser no permet que la puguem salvar. És un aprenentatge propi de l’edat, perdre gent que estimes, que se’t mori algú. Sorprenentment tires endavant ja que la vida et va empenyent.

 

Estructura de la novel·la Els vells amics

Els protagonistes de la novel·la en són cinc i volia parlar del grup, tractar-los com un col·lectiu però tots no tenen el mateix grau d’amistat. Per això el que va fer va ser agafar-los de dos en dos i establir relacions bilaterals i que llavors el lector es faci una idea de la relació que tenen. El punt de vista del Marc i la Lídia està escrit en primera persona.

En la novel·la es donen situacions de persones que desapareixen de la vida dels personatges i n’han format part durant molts anys, com al Carla (companya del Santi).

La relació de parella de la Lídia i en Marc és el cas més fort perquè formen part del grup. En Marc no té un problema amb la Lídia i la vida confortable que té. És un problema seu. Tenia una vocació, no l’ha desenvolupat i això li crea un neguit.

A la novel·la la Lídia sap que els amics no li perdonarien que no deixés anar en Marc.

El que viuen els personatges de la novel·la canvia al cap del temps per les situacions que viuen.

 

Propera novel·la i lectures recomanades

La propera novel·la que està escrivint té a veure amb la memòria, la pèrdua, les relacions familiars, …

 

Ens recomana els següents llibres:

Lucy de Jamaica Kincaid

Les tristes recances de Miriam Toews d’Editorial les Hores

La ciutat i la casa de Natalia Ginzburg

Una bona casa de Bonnie Burnard

 

Anna Arnella Ventura

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s