COMENTARIS A “LA LUZ QUE NO PUEDES VER” D’Anthony Doerr

El mes d’abril varem llegir una novel·la que reflexa situacions personals al voltant de la segona guerra mundial.

Dues vides paral·leles conflueixen en mig dels desastres i horrors. Per una banda la Marie Laure, una noieta parisenca, cega, que viu amb el seu pare encarregat en el museu de Història Natural, i per altra un noi orfe, el Werner, alemany predestinat a treballar a les mines de carbó de la seva població.

El pare de la Marie Laure li fa maquetes del barri on viuen i això l’ajuda a sortir pels carrers. Al principi de la guerra tenen que fugir de París, sent encarregat el pare de salvaguardar una joia valuosa del museu. Després de moltes penalitats arriben a casa d’ un oncle a Saint- Malo.

En Werner destaca per les seves qualitats tècniques i és enviat a una escola superior de les joventuts hitlerianes. Se sent culpable per Frederick, i també perquè encara que accepta l’escola, ho fa perquè no te cap altra possibilitat de donar sortida a les seves capacitats. Cada carta de la seva germana el fa pensar-hi. A l’esclatar la guerra forma part d’un destacament especialitzat en detectar transmissions, i això també el porta a Saint-Malo.

L’oncle-avi de la noia emet missatges per la ràdio clandestina, ajudant a la resistència.

Apareixen molts personatges ben definits: l’oncle- avi Etienne, Jutta germana de Werner, la directora de l’orfenat, Frederick, el gegant Volkheimer, l’obsès sergent major que ha recorregut Europa cercant la joia que el pare de la Marie Laure havia amagat, les persones de la resistència a Saint Malo, etc. Els protagonistes creixen al llarg de la novel·la.

El noi aconsegueix localitzar la transmissió, però no n’informa, pels records que té de unes emissions de ràdio que escoltava a l’orfenat amb la seva germana. Els dos nois es coneixen durant un bombardeig durant unes poques hores, i neix un corrent de simpatia.

El desenllaç es situa ja en l’actualitat quan es retroben les famílies dels protagonistes.

La novel·la ha agradat molt, per alguns ha resultat difícil i d’altres no la han acabat. Llibre lent, però és veritat que es llegeix fàcil pels capítols curts., Els salts de temps i personatges, que fan que les històries, tan dures, resultin més passables. Llarg i trist, en alguns moments desagradós i tot.

Ben estructurat, amb una descripció de l’escola de les joventuts “nazis” esfereïdora, una formació militar que, salvant les distàncies, és típica de qualsevol exèrcit. Els militars, a tot arreu, són bàsicament iguals. Sembla molt ben documentat, amb moltes coneixences dels aspectes de la guerra, sobre tot a la França ocupada pels alemanys. L’ escena de les violacions a Berlín, molt ben tractada.

La fugida de filla i pare de París, un recorregut molt punyent. Ens fa reflexionar en vers altres casos més propers, i també en les situacions d’emigració actual a Europa. No hi ha ni bons ni dolents de manera explícita, en una situació de guerra tan brutal tothom es comporta segons les circumstàncies.

Aquest llibre podria ser un exemple del que “Unamuno” definia com “intrahistòria”, o sigui, la història no vista pels historiadors, sinó per la gent que la viu. La història oficial sempre ha estat presentada pels que han dominat les situacions descrites. Mai sabrem exactament com han anat les coses.

El final no presenta cap sorpresa, encara que tan l’anada a Saint Malo de la família de Werner, que temen que poden ser mal tractats pels francesos, com la Marie-Laure amb el passeig final per París, tenen el seu missatge.

Creiem que la pedra preciosa el “Mar de llamas” hem de agafar-la com un símbol, no pas com un element màgic, representa una relació especial de supervivència, un petit punt de llum en la foscor de la guerra.

 

Lluïsa Rubia i Manel Calaf

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s