Italo CALVINO: El baró rampant

Aquesta va ser la novel·la llegida i comentada a la tertúlia del Club de Lectura del mes de novembre. Vam tornar a comptar amb la col·laboració inestimable d’una especialista: la Fina Dantí. Ella amablement ens va acompanyar i va fer una extensa, clara i documentada semblança de la figura de Calvino, de la seva obra i de la seva rellevància per la literatura italiana i universal.

En general, aquesta obra  va ser valorada molt positivament pels membres del grup un cop comprès, des l’inici, el seu plantejament inversemblant i a mesura que es va anar veient l’habilitat de l’escriptor a l’hora de crear un argument profund amb una gran fantasia.  Però, en canvi, per alguns, la lectura va ser feixuga per l’aparent manca de realisme.

Cal destacar-ne l’excel·lent traducció de Maria Aurèlia Campmany (1918-1991) el centenari de naixement de la qual commemorem aquest any.

Intentem fer una síntesi, a grans trets, dels principals continguts de la xerrada de Fina Dantí:

En primer lloc parla de l’escriptor:

Italo Calvino (1923-85) fou un intel·lectual italià molt preocupat pels problemes socials i culturals del seu país i en general de la nostra època. La seva literatura es mou entre el realisme i la fantasia.

Neix Santiago de la Vega a l’illa de Cuba on el pare treballava com enginyer agrònom. La mare era llicenciada en ciències naturals. Eren pares  lliurepensadors, i quan, al cap de  pocs anys, tornen a Itàlia el noi rep un ensenyament molt lliure, laic i antifeixista.

Va començar estudis agraris com el pare, però els va haver d’interrompre a causa de la Segona Guerra Mundial. Va desertar de l’exèrcit de Mussolini i es va unir a les Brigades partisanes Garibaldi.

Acabada la guerra s’afilià al Partit Comunista Italià i continuà els estudis universitaris. Estudià  Lletres  Es va llicenciar amb una tesi sobre Joseph Conrad i va ser contractat per una editorial. Allà es va fer amic de Cesare Pavese que el va encoratjar a escriure.

Les seves primeres obres eren de realisme històric i relataven el seu temps com a partisà. Es tracta d’una literatura molt ideològica centrada en la realitat social. .

Però aviat evolucionà i va passar a una literatura més fantàstica. Coincideix amb el moment que deixà el Partit Comunista (1956).  Va escriure una trilogia a  la qual pertany El baró rampant, que es va publicar el 1957

Al 1964 va viatjar a Cuba i visità la casa on havia viscut amb els seus pares. Va fer diverses trobades, una d’aquestes amb el Che Guevara. Allà es va casar amb  una noia argentina i amb ella el 1967 es va traslladar a viure a Roma i més tard a París.

En un congrés a Sevilla sobre literatura fantàstica (1984), va connectar amb Torrente Ballester i amb Borges.

Va morir el 1985, als 62 anys, a causa d’un ictus cerebral mentre preparava unes conferències per a la universitat de Harward.

Gran escriptor, també havia participat en pel·lícules. Però era tímid i amant de l’anonimat.

El Baró Rampant situada entre 1767 i 1820, a cavall entre el segle XVIII i el XIX, s’emmarca en l’època de la Il·lustració: enciclopedisme, neoclassicisme, importància de la raó… Un context històric real com a rerefons en mig d’un món de fantasia. El protagonista viu 65 anys dalt dels arbres.

L’obra se situa a Ombrosa, vall molt boscosa entre Gènova i Pisa.

Es tracta de la història del baró Cósimo de Rondò, que sent un adolescent de 12 anys, es rebel·la  contra l’autoritat familiar. Quan l’obligaven a menjar un plat de cargols, surt al jardí enfadat, decideix pujar a una alzina i no tornar a posar els peus a terra mai més.

El seu germà, més petit, serà el narrador cosa que dóna molta credibilitat a la història. En això Calvino segueix l’exemple de Thomas Mann en El Doctor Faust.

Els altres personatges són com caricatures de la realitat: El baró i la generala, pare i mare. L’abat, que fa de preceptor dels nens i acaba víctima de la Inquisició. El Cavaller Advocat que acaba malament per ser un traïdor. Battista, la germana, monja casolana, que gaudia cuinant coses repugnants, a parer dels nois.

Hi ha un gran contrast generacional entre els personatges que fa pensar en El Petit Príncep (els grans no entenen res).

Viola, és una nena veïna de qui s’enamorarà perdudament. Filla de nobles com ell, és la cap del grup de trinxeraires Robadors de Fruita. Per això, els pares l’allunyen del lloc i es retrobaran ja grans.

Podem distingir tres parts en el llibre: A la primera, de vida en els arbres, Cósimo no vol pas ser un home salvatge. I des dels arbres aprèn de la natura i té contactes amb la gent. Dels trinxeraires en treu una imatge molt real de la pobresa. Inicialment fa d’observador i després ajuda.

La segona part comença quan fa amistat amb el bandoler Gian Dei Brughi. Hi apareixen referències literàries de l’època: novel·la picaresca francesa i llibres del saber com l’Enciclopèdia. Es pot dir de Cósimo que és un salvatge Il·lustrat.

La tercera part coincideix amb el canvi de segle (inici del XIX): Les campanyes de Napoleó conquerint territoris. A Espanya Carles III expulsa els  jesuïtes i treu alguns privilegis feudals a la noblesa.

Cósimo entrarà en contacte amb una colònia de nobles exiliats espanyols que  també viuen als arbres a Olivabassa, un lloc imaginari, i que es convertiran en mercaders. També es relaciona amb alguns jesuïtes i s’entrevista amb Napoleó.

Es retroba amb Viola, però tenen una manera diferent d’entendre l’amor. Apareix la gelosia i ell pateix una gran crisi. Se sent embogir.

El final és força pessimista.

Sentit del llibre

Es tracta de literatura fantàstica, però no pas deslligada de la realitat.

L’obra planteja el dilema entre vida social i vida en soledat. Cósimo inicialment volia evadir-se i no tocar de peus a terra, però veient el món des de dalt, el comprengué millor i les seves idees avançades el convertiren en una mena de líder polític i cultural dels seu país. Gran coneixedor de la natura (un ecologista) i lector prolífic, es cartejava amb Voltaire i Rousseau, i corrent per dalt dels arbres, va influir en la història del seu temps. Des dels arbres organitzava associacions per la convivència i ideava millores per al desenvolupament econòmic de les seves terres.

Si el 1745 s’inventà el globus aerostàtic, ell també aconseguí albirar el cel sense tocar de peus a terra.

Impregnat de les idees de Rousseau; l’home és bo per naturalesa i és la societat i les seves institucions les que el perverteixen. D’aquesta manera, Còsimo és un home plenament arrelat a la natura, però també a la cultura. Dalt dels arbres viu rodejat de llibres (Rousseau, Diderot, Voltaire…)

Escrit el 1957, coincideix amb un moment de crisi personal de l’autor: Desil·lusionat per la invasió d’Hongria  pels soviètics i per la revelació dels crims de Stalin, Calvino va abandonar el Partit Comunista Italià.  El Baró rampant, acabat en tres mesos,  es basa en el problema del compromís polític de l’intel·lectual en un moment d’il·lusions frustrades. És l’exponent d’un moment de canvi personal que no implica pas una manca de compromís.

L’autor té moltes coses en paral·lel amb el baró. Intenta viure la situació mundial des d’una certa distància, cosa  que li permet més objectivitat. Això també és una forma de compromís per l’escriptor.

El baró rampant és un baró solitari que no fuig de la gent, un salvatge humanament civilitzat i que viu una vida intensa i compromesa amb els valors de la llibertat i l’ajut als més desfavorits.

 

Maria Bassa

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s