“NOSALTRES EN LA NIT” de Kent Haruf

Haruf va néixer a Pueblo, Colorado (24/02/1943) fill d’un metodista. Es va graduar a la Nebraska Wesleyan University el 1965, on més tard esdevindria professor, i va guanyar un MFA a la Univesitat d’ Iowa el 1973.

Totes les seves novel·les tenen lloc a la ciutat fictícia de Holt, ubicada a la part oriental de l’ Estat de Colorado.

Quan al febrer de 2014 els metges li van diagnosticar un càncer terminal, Ken Haruf va dedicar totes les seves forces a escriure Nosaltres en la nit. Va aconseguir acabar-la i el novembre d’ aquell mateix any, va morir, Tenia setanta-un anys. Nosaltres en la nit va ser ubicada pòstuma el 2015.

Per començar la trobada, la Lola ens passa un fragment del programa d’ Anna Guitart a TV3 en què es parla de l’amor i del dol , ho titula “La nit no és un lloc bonic per viure” entre d’ altres fa referència a aquest llibre .

“Et volia preguntar si t’ agradaria venir de vegades a casa per dormir amb mi” Aquesta és la frase a partir de la qual neix i creix la història d’ aquesta novel.la. La frase la diu l’ Addie, una vídua d’ una certa edat, al seu veí Louis, que està en unes circumstancies semblants comparteixen la viduïtat i la solitud. Malgrat les primeres reticències en Louis acabarà acceptant la curiosa proposta de la seva veïna que només vol dormir acompanyada tenir algú al costat amb qui parlar. Les converses que mantenen  durant les nits la parella ens ajuden a conèixer les seves vides i pensaments.

La posada en comú d’ aquesta lectura ens va donar peu a parlar de la valentia,  por,  vellesa, família,  amistat,  amor,  solitud,  mesquinesa…..És un història planera , plena de reflexions i confidències, que ens convida a compartir la importància de la comunicació, de la companyia , a partir de dos avis conscients que el temps fuig , i compta viure.

Aquesta vegada vam començar pel final, doncs al manifestar que no va agradar com acabava ens va portar a parlar de les presses de decisions, doncs els dos personatges, i el net d’ ella, que passa unes setmanes amb ells es fan estimar, fan créixer l’ amistat, però enfront d’ això apareix la mesquinesa de veïns i família, les xafarderies, el que diran, que provoquen una ruptura demolidora. Que triar? Família o amics?

La gent del poble en realitat envegen la valentia de la parella, de fet les úniques persones que ho accepten són també gent solitària.

La El fill té por de perdre els diners, això l’importa tant o més que l’escàndol que li sembla que es dona. Mostra una postura intransigent  .

No és la historia d’una passió, és molt més, una tendresa, comprensió , amistat ,que fan el llibre molt emotiu.

És molt difícil, quan et sens feble, albirar que necessites, com buscar-ho i finalment ser capaç de tirar-ho endavant. La valentia, el coratge que es necessita per buscar una sortida a la solitud, es posa en evidència en l ‘actitud dels dos personatges.

A certa  edat  no cal donar explicacions i els condicionaments socials perden valor, els protagonistes viuen amb tranquil·litat,  i lluiten fins al final per defensar la seva decisió, encara que hi hagi decisions que  “no fa gens per tu” com li diu en Louis a l’ Addie.

No hi puc fer res. He de conservar la família.

Deixa’m que sigui jo, la teva família.

I si et mors, llavors que em passarà .

Som vulnerables .

 

 

Montserrat Alerm.

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s