Avui ens acompanya Núria Valentí, l’autora de la novel·la curta que hem llegit per aquesta trobada: “Novembre…”. Amb aquesta obra va guanyar la segona edició del premi de novel·la curta Cellers de Lletres 2016 organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia, i l’Ajuntament del mateix municipi. El tema havia de ser sobre la vinya i el vi.
La Núria Valentí és directora de la revista Art-e-sans dedicada a productes de la terra: xocolata, oli, llegums, etc. Va fer un número dedicat a l’oli Nualart, que és un oli del Vallès, concretament de la Garriga. Aquesta revista és una eina on el lector hi pot trobar coses interessants i el rerefons, descobrir per exemple generacions que s’han dedicat a alguna cosa i ho han anat traspassant a les següents. Ella destaca la importància que poden tenir les coses senzilles. És una revista amb molt moviment.
La Núria Valentí ve del món de l’art. L’any 1991 va anar a França per assumptes de feina i allà va conèixer la feina que feien els productors i la va impactar. Tot el que era francès era el millor del món. Va estar en un poble a uns 60 km de Burdeus, una regió on s’hi fa vi blanc. A França sempre es fa l’aperitiu. Allà sempre sembla que hi hagi convidats. L’aperitiu forma part de la rutina. Allà va conèixer el vi de Garriguella que és vi de l’Empordà dolç que es pren fresc i amb coses salades.
La feina dels productors és una feina ben feta.
En el món de la vinya i el vi és important conèixer els ceps, la terra, l’aigua, etc. Una copa de vi pot arribar a valer molts diners.
Es dedica a escriure ja que a la revista ha d’escriure articles, reportatges…. A la seva família ja s’hi dediquen, però són revistes del tipus magazine.
La novel·la
Abans d’escriure la novel·la la va trucar la directora de la biblioteca de Can Pedrals de Granollers i la va animar a presentar-se a aquest premi.
Per fer aquesta novel·la tenia una acotació d’espai. Li van dir que el més difícil era escriure una novel·la romàntica i curta. La temàtica havia de ser la vinya i el vi.
Quan escriu reportatges el que més li costa és començar. Per fer aquesta novel·la també va ser així però un cop va tenir el començament ja li va anar sortint.
El començament de la novel·la és una experiència seva, sobretot el tema dels colors, els núvols,…
La va escriure en una Setmana Santa (uns quatre dies). No es va fer cap esquema ni res. Va escriure a raig. La història quan l’anava escrivint l’enganxava tant com als futurs lectors.
Va escriure la novel·la per explicar el tros que la vinya plora. El plor de la vinya passa en una època més endavant, no és el novembre. Va fer que aquell dia en el llibre plogués per dissimular-ho. L’època en què la vinya plora és el gener-febrer. Les vinyes ploren molt. Fins i tot els membres del jurat ho van anar a preguntar als productors per saber si era veritat. Segons la Núria, el plor de la vinya es pot sentir, si es va a buscar.
El refugi antiaeri que surt a la novel·la és real.
La història de Novembre… acaba a l’abril i passa en tres setmanes de la vida de dues persones.
El cotxe, en el cas de l’Olívia la porta a l’amor, i en el cas del germà, a la desgràcia.
La novel·la la va fer amb l’editorial Meteora que treballa molt bé. Un cop escrita la novel·la l’obra passa a mans dels editors. Ells proposen fer algun canvi. Per exemple en aquesta novel·la, a la part final del llibre hi ha un fet que és el que li passa a en Jordi, el germà de l’Olivia. La portada per exemple, li dones el vistiplau però ja no decideixes.
Els personatges
La història de les persones és una història de pes. Els personatges cauen més o menys bé segons els lectors. Això per l’autora és enriquidor.
Un dels personatges està inspirat en una persona real, el Miquel. La Núria Valentí té un amic que tenen un fill amb la malaltia que explica a la novel·la.
El nom de l’Olívia ve d’una persona que es diu així i té un celler al Priorat.
L’Olívia ve d’una família gris. Té necessitats. Es deixa portar pel Sergi. Al llarg de la novel·la va buscant i potser al final troba el que buscava.
És mestra, tot i que treballa en un institut.
En Manel és el marit de l’Olívia. És transportista. Canvia de casa quan l’Olívia no s’adapta a les diferents escoles on ha treballat. Com que viuen de lloguer poden canviar fàcilment. Les circumstàncies són les que ho propicien. A la novel·la l’Olívia desconeix la infidelitat del Manel fins que ell li explica.
L’Olívia és el personatge central però l’autora no volia que fos perfecte. Per fer aquest personatge es va inspirar en una relació que va tenir amb una companya de l’escola a la que ella va anar. El que li passa a l’Olívia és que està en boira baixa. Té clar el que no vol ser i no vol ser com la seva mare. No sap gaire el que vol però té clar el que no vol. Es deixa portar i troba una llum. Té inquietuds tot i que no les sap conduir.
Al final està sola. Ha fet front al dia després i no té el Sergi. Quan torni ja es veurà què passa. A més ja no estarà mai més sola perquè al final espera un filla o una filla.
El Sergi té una personalitat com ella, l’escriptora. En un primer moment es deia Toni però li va canviar el nom perquè li va semblar més sonor.
L’autora ens explica que a la novel·la hi ha fet destacar una part personal de les dones per prendre consciència de fer petits canvis.
Futur
De moment no hi ha prevista una segona part perquè no té temps. Tot i així vol seguir escrivint. Vol escriure un llibre sobre el seu pare.
La Núria Valentí destaca que li agrada molt anar als clubs de lectura. Ens explica que a Sant Pere de Ribes va anar a un club de lectura i les persones que hi van anar i que conviuen amb la vinya, s’hi passegen sovint, van canviar la seva actitud davant les vinyes que els semblaven descuidades i davant els colors que tenen. La Núria destaca que som molt ignorants de les nostres coses, que tenim de tot, no ens falta de res i no donem valor al que tenim.
Des dels lectors i lectores del club de Santa Eulàlia es fan diferents aportacions:
- Destaquen l’actitud de l’Olívia cap als seus alumnes i la seva actitud per voler aprendre i saber escoltar.
- És una novel·la que es llegeix ràpid. En una tarda.
- És una novel·la fàcil.
- El personatge del Sergi primer molesta, després se li van descobrint matisos i al final no deixa indiferent.
- La relació entre el Sergi i l’Olívia és d’amor a primera vista.
- Hem après coses del vi i la vinya.
- Una de les lectores destaca la frase de la novel·la: “La vida ens regala coses i tens l’obligació de gaudir-les”. La senzillesa és l’essència on comença tot.
- A Santa Eulàlia també es feia vi. A moltes cases se’n feia. Tothom sabia a quina part de la vinya es feia el vi més dolç. On hi havia vinya se’n deia la peça del tros. Era un vi de taula, dolç i de poca graduació ja que era de les vinyes que es feien en els marges.
- També es feia oli. Des de fa uns anys es fa la festa del pagès. S’ha fet de la temàtica del vi i de l’oli.
Anna Arnella i Ventura
Santa Eulàlia de Ronçana, 14 de febrer del 2019
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 