TROBADA AMB L’ESCRIPTORA TINA VALLÈS- La memòria de l’arbre

DSC_0924-18 d’abril del 2019

L’escriptora

La Tina Vallès és escriptora, traductora i correctora. A part de contes i novel·les també escriu articles a Vilaweb i Time Out. Des de fa un any aproximadament, gràcies a la novel·la “La memòria de l’arbre” està dedicant el 50% del temps a escriure. “La memòria de l’arbre” s’ha traduït a les següents llengües: castellà, gallec, francès, italià, portuguès i turc. És un llibre que està arribant molt lluny i té molta feina per atrapar-lo. Ella ve del món del conte. Conte i novel·la per ella són dos gèneres narratius i a vegades poden ser més curts o més llargs. L’interessa la literatura concentrada. Dona els ingredients al lector perquè ell faci el seu procés (com si fos una pastilla de brou).

Per la Tina Vallès escriure és com ordenar la cambra dels malendreços que té dins el cap. Hi ha una connexió mental que es trasllada al paper.

Actualment està escrivint una novel·la sobre la timidesa per a primers lectors. És una novel·la amb molt sentit de l’humor. A partir d’una experiència molt còmica comença la història i va narrant com es pot conviure amb la timidesa.

Està vinculada al poble de Vilaverd (municipi situat al sud de la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona, que té uns 500 habitants).

 

La novel·la

Aquesta novel·la la va començar a pensar el 2013 i la va estar escrivint durant uns tres anys. La va acabar l’agost del 2016 i la va publicar el 2017, any en què també va guanyar el premi Anagrama.

La novel·la de la memòria de l’arbre en un primer moment la va escriure en tercera persona, des d’un punt de vista omniscient. Posteriorment ho va passar a primera persona i va fer que el Jan, un nen de 10 anys,  fos el que expliqués la història. La història està escrita des de la mirada d’un nen. El personatge del nen no és el que escriu la novel·la. És el narrador. És un nen literari. Està envoltat d’adults, els pares són professors (un d’institut i l’altre d’universitat). La història es centra en el procés de descoberta i maduració en relació a la malaltia del seu avi.

Hi ha moltes maneres de ser nen igual que hi ha també moltes maneres de ser adult.

El tema de la novel·la és la memòria i els records. La novel·la té a veure amb els cinc sentits: el tacte, l’olfacte, el gust, l’oïde i la vista. Les imatges de la novel·la són molt poètiques i estan relacionades amb els sentits. El llibre està fet de petites escenes.  Ella volia fer com una auca on hi ha pistes del que el Jan va recollint i va veient el que va passant.

En el llibre es van descrivint els buits de la memòria de l’avi. S’hi explica la identitat que es va formant, la d’en Jan, i la de l’avi que va marxant.

En la novel·la els arbres hi tenen molt pes. L’estructura és per peces. Cada capítol és una peça, com un conte. La història del desmai fa com de fil per enllaçar totes les peces de la història.

Per escriure el llibre es va basar molt en la seva experiència personal de quan era una nena. L’avi de la història és una barreja dels seus dos avis. Un era pagès a Vilaverd i l’altre era rellotger a Montblanc.

La lletra o que surt a la història simbolitza l’herència que li deixa l’avi al nen. La o del rellotge, del nom, de la soca de l’arbre…

En la novel·la s’hi traspua la lluita interna entre l’herència familiar de continuar amb la família però alhora voler ser un individu diferent.

La Tina Vallès ha escrit sobre una família bona. Volia trencar una llança a favor d’una bona família que no és modèlica. Per ella les famílies bones també es mereixen una novel·la. És una família normal.  En la història només s’expliquen uns moments concrets. Hi ha volgut recollir la manera de conviure de tres generacions en una mateixa casa.

La novel·la és tota inventada però va buscar referents familiars. També hi ha volgut reflectir el contrast entre Barcelona, el barri de Sant Antoni, i Vilaverd, poble on viuen els avis i que té un ritme lent. Hi ha un contrast entre dos ritmes vitals diferents. Els avis encomanen el ritme lent a casa i això es veu per l’hora dels sopars, la tornada a peu des de l’escola, etc.

Ella la primera mort que va viure va ser la del seu avi rellotger. Aquesta experiència li ha servit molt per afrontar les morts que han vingut després. És un moment de moltes preguntes. Fa avançar. Per ella el moment de la mort és un moment important i ens defineix. Les pèrdues ens defineixen.

El Jan del principi és diferent del que ve després. Va madurant i va deixant de ser nen.

Per la construcció del record fa servir l’arbre del desmai. És l’intent de reproduir un record de quan érem petits. Quan l’expliques el record creix i va canviant i es va convertint com si fos un conte. Al final de la novel·la la història del desmai no l‘explica l’avi sinó en Jan. Podria ser un deliri o un somni. Moltes coses el Jan les hi fa dir a l’avi però algunes les explica el Jan i algunes ho fa a partir de somnis. Tot el llibre reté la història i no l’explica fins que arriba el moment adequat per explicar-la. Ho retarda i ho deixa pel final perquè és l’últim record de l’avi. L’explica el Jan amb la veu de l’avi. Segurament també ho transmetrà als seus fills i als seus nets. El que queda són les vivències i els sentiments que s’han viscut. L’avi diu que li explicarà al Jan quan tingui 11 anys però li explica abans perquè no hi arribarà. La novel·la està estructurada en 11 capítols, 11 escenes. Es com si fos un rellotge incomplet (això és l’aportació que va fer un lector).

La soca representa la memòria de l’arbre.

Pel que fa a la malaltia de l’avi es fa servir en el llibre però sense dir-ne el nom. Podria ser la malaltia d’Alzheimer o el deteriorament propi de la vellesa.

El Jan té un moment de rebuig a la o perquè vol que la porti l’avi que es diu Joan. És un rebuig a la malaltia.  Els records no es poden repetir. Cadascú els viu d’una manera diferent.

El nen té una plataner a la Ronda amb un forat al tronc. Hi diu que a dins hi cap tot. És la memòria de l’arbre. Hi ha la memòria del cor i del cap. En la novel·la s’explica un somni que diu que l’avi se’n va pel forat de l’arbre.

La portada del llibre representa una tàpia on hi ha un dibuix d’un nen. També hi ha una mena de fulles que podrien significar les fulles del desmai. A la portada l’autora no volia que hi hagués cap imatge definida. En el llibre no hi ha descripcions físiques i explícites dels personatges, només diu que l’àvia té una cintureta molt petita.

La Tina Vallès ens explica que fa moltes visites a instituts amb nois i noies d’ESO i de Batxillerat. Als instituts els joves es posen a la pell del Jan en canvi en els clubs de lectura les persones que hi van s’identifiquen més amb l’avi.

Ella creu que actualment hi ha una relació més propera amb els avis. Hi ha més diàleg i es viu com marquen els pares, no els avis. La generació de persones grans d’ara són una generació que s’adapten.

Al final ens fa unes recomanacions per escriure:

  • Llegir molt i fins i tot coses que no ens interessin.
  • Observar-ho tot, ser persones curioses les 24 hores del dia.

També ens recomana alguns llibres ara que ve Sant Jordi:

  • Persecució de Toni Sala. És una novel·la de 300 pàgines i són relats creuats.
  • La terra retirada de Mercè Ibars. Tracta de la vida en un poble de la franja de Ponent. És una novel·la documental, un clàssic de la literatura catalana. Descriu la realitat del mon rural gens idealitzat. La va editar Quaderns Crema fa uns 25 anys i també Edicions 62 però encara es sosté perfectament.

 

Anna Arnella i Ventura

Abril 2019

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s