PAOLO COGNETTI, “LES VUIT MUNTANYES.”

El dimarts 7 de Maig les persones que formem part  del club de lectura, vam compartir una agradable estona comentant el  llibre de Paolo Cognetti, les vuit muntanyes.

Paolo Cognetti (Milà, 27 de gener de 1978) va començar a escriure a l’ edat  de divuit anys. Va estudiar matemàtiques a la universitat i literatura americana de forma autodidacta, no va acabar aquests estudis ja que va decidir ingressar a estudiar cine a Milà. En aquests moments desenvolupa ambdues facetes escriptor i director audiovisual, els treballs audiovisuals més comuns son documentals socials, polítics i literaris.

Com a narrador, va debutar el 2003 amb la història “Fare Ordine” guanyadora del premi Subway-Literature . Ha anat publicant i guanyant nombrosos premis.

El 8 de novembre de 2016 l ‘ editorial Einaudi va publicar la seva primera novel.la en sentit estricte: les vuit muntanyes, venuda a 30 països fins i tot abans de la seva publicació, amb la qual  va ser guardonat amb el premi Strega 2017, el premi Médicis étranger, el premi François Sommer, el premi English Pen Translates, el premi Itas, el premi Viadans, el premi Leggimontagna, el gran premi del concurs de llibres de muntanya de Banff. És una obra amb un gran reconeixement. La crítica italiana manifesta que des de l’aparició de “La soledad de los números primos” de Paolo Giordano, fa uns anys, no havia destacat cap altre autor fins “Cognetti”

Les vuit muntanyes

En aquest cas , ens explica una història d’ amistat entre dos nois en un poble dels Alps Italians.

L’ autor és muntanyenc, i ens ofereix unes descripcions acuradíssimes del paisatge.

Va desgranant les relacions humanes amb la muntanya com a testimoni.

Qui narra la història és el Pietro,  és un nen de ciutat que estiueja en un petit poble on tenen lloc les dues experiències centrals de la seva infància: el descobriment de la muntanya en llargues caminades en companyia del seu pare i el descobriment de l’ amistat en la persona de Bruno, el nen muntanyès que viu tot l’ any al poble. A la segona meitat saltem a l’ edat adulta: mort el pare, assistim al retrobament entre el Pietro convertit en home de ciutat, i Bruno que no ha sortit del poble encara.

En Pietro i en Bruno van forjant una amistat, mentre ens van mostrant  els paisatges canviants de la muntanya , que permet al lector  penetrar-hi junt amb ells. En el llibre hi guanyen molt els silencis, però hi ha dues idees que fa  explícites:

“Diàleg entre pare i fill”

Si vivim submergits en el riu de la vida, el futur no és la desembocadura cap on s’ escola l’aigua, com podria semblar, sinó a la font d’ on brolla.

“Diàleg entre Bruno i Pietro”

Bruno retreu a Pietro l’ us de la paraula natura dient-li, que aquesta és una abstracció útil tan sols per als que bo hi viuen.

Nosaltres no parlem de natura, diem bosc, prat, torrent , coses que es poden tocar amb un dit.

Pietro i Bruno van creixent i la vida els porta per camins diferents, el Pietro descobreix la ciutat de cap de setmana i cada vegada li costa més tornar a la muntanya d’ infantesa, malgrat que la seva feina el porta a viatjar per les muntanyes del món, i en Bruno continua aprenent a viure amb la muntanya de sempre.

Com hem viscut el llibre les persones del grup.

En comentar el llibre ens adonem que no ens ha deixat indiferents ,ha agradat molt a tothom  i com s’ ha dit és un llibre que s’ ha viscut, hem trobat un lèxic i traducció acurats. Amb una descripció dels Alps Italians que ens ha fet disfrutar.

Ens ha servit per habitar llocs , en un sentit físic, moral i emocional.

Ens trobem davant d’ una història familiar, d’ una amistat juvenil que es perllongarà en el temps, i que es situa en el marc d’ una natura que pot ser amable, però també aspra i perillosa

Ens hem trobat parlant de relacions familiars , per tal com viuen les seves la família d’ en Pietro i la d’en Bruno i també com intervenen els pares d’ en Pietro amb en Bruno, hem pogut veure com el fill sembla una síntesi entre el pare i la mare.

Hem observat com la manera que tenen de relacionar-se amb la muntanya  ens mostra la manera de fer front a la vida.

Relacions d’ amistat, de parella

Ens ha portat a reviure  la muntanya, comentant també vivències amb els Centres excursionistes del nostre País. Ens ha costat més entendre l’ obsessió del pare per la muntanya, malgrat que ens hem adonat com va ser difícil afrontar la mort d’ un seu amic quan començava aquesta aventura d’ aconseguir el cim.

Hem valorat com l ‘aprenentatge per en Pietro i en Bruno ha estat mutu .

Ens ha arribat molt quan diu “Una bona amistat és un refugi” Mantenir una amistat tota la vida, saber que l’ altre hi és.

Una novel.la sobre l’ amistat, la llibertat, la relació entre pares i fills i el poder de la naturalesa.

Un final emocionant que culmina una visió de la vida .

“Del meu pare havia après, al cap de molt de temps d’ haver deixat de seguir-lo pels camins, que en algunes vides hi ha muntanyes on no es pot tornar”

Una novel.la d’ aparent senzillesa narrativa, que planteja profundes reflexions.

Maco i profitós, en podríem estar parlant molt més….

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s