El Club de Lectura de Sta. Eulàlia de Ronçana és molt actiu. El dimarts 3 de desembre vam gaudir de la trobada amb la Teresa Sagrera i en Ramón Guasch, autors del llibre SAL ROJA que el grup acaba de llegir entre desembre-gener
Ramon Guasch (Sta. Maria de Palautordera 1950) escriptor i enginyer tècnic. Ha publicat manuals tècnics de la seva professió, un recull de contes i varies novel·les. És fundador del Grup d’Escriptors del Montseny. Ha publicat diferents llibres: D’un temps sense esperança (2004), Núvol Negre (2008), Bon cop de Falç, (2011), Defensors de la terra (2015), Llibre de veritats i secrets (2016) i Sal roja -juntament amb Teresa Sagrera- (2019).
Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor 1966) mestra i escriptora. Membre de grup d’escriptors del Montseny. Va publicar el primer llibre Vols que t’expliqui… Vilamajor?, després Confidències d’una reina (2012) ) i Sal roja –juntament amb Ramon Guasch- (2019). Col·labora amb diferents publicacions: Nació Baix Montseny, Vallesos i El 9 Nou i Bargant.
Comentaris amb els escriptors
El primer que ens van transmetre la Teresa Sagrera i en Ramon Guasch va ser la seva passió per escriure i sobretot seva nova experiència de compartir l’escriptura d’una novel.la històrica a quatre mans.
En Ramon Guasch ens explica que la idea de fer aquesta novel·la va ser un encàrrec que li va fer l’Editorial Columna, volien una novel·la que es basés en fets històrics sobre la Guerra de Successió del 1714 centrada a la ciutat de Cardona, ja que sobre Barcelona hi havia ja molta literatura. Li va agradar molt la idea, s’ho va pensar, coneixia a la Teresa Sagrera i li va oferir de compartir aquesta experiència. Ella molt contenta, va acceptar. Diu que volien compartir aquesta “droga “ que tenen tots dos per escriure.
La Teresa Sagrera manifesta que li va agradar la idea i el projecte i sobretot la va entusiasmar el repte de fer una novel·la tots dos junts. I així van tirar endavant . Comenta que cal una predisposició per fer aquesta amalgama de les dues persones que escriuen, que ells ho han fet tot plegats , sense especialitzar-se amb personatges o temes. Tot això fa que es requereixi més temps -que si ho fa una sola persona-. Cal fer la relectura, fer correccions, compaginar idees… Ells ho han fet escrivint cadascú des del seu lloc i ho enviava a l’altre que ho llegia , rectificava, completava, treia… i després feien trobades en comú. Per tant es necessita coordinació, tolerància i molta flexibilitat, sinó, no és possible. Amb tot estan molt contents i satisfets del resultat.
La novel·la
-La novel·la està centrada en els fets de Cardona, el castell i el seus entorns. Però també que al ser una guerra , té connexions amb Barcelona, Mataró, Arbúcies… i altres indrets on també hi passen fets de la Guerra de Successió. S’han barrejat els fets històrics amb els de ficció. Per això al final del llibre hi ha una guia on s’indica els personatges reals i els de ficció.
– El protagonista de Sal roja, en Miquel Ferrer (personatge de ficció), és un treballador de les mines de sal de Cardona, està casat amb la Maria i té dos fills, la Marta i en Miquelet i esperant un tercer. És un bon home, bon marit, bon pare, que fa bé la feina i una persona senzilla que no ha sortit del seu entorn. Amb l’arribada a Cardona de l’exèrcit filipista ataquen la ciutat ho arrasen tot . Quan al poble tothom es disposava a marxar, perquè ja preveien el que els esperava amb l’arribada de l’exèrcit, en Miquel Ferrer no es va decidir a marxar i quan va pensar fer-ho no disposava de carro i cavall i altres. Cal entendre que la comunicació en aquells moments era molt poca i desconeixien la posició del exèrcits. L’exèrcit arrasa i massacra Cardona. En Miquel va trigar massa a decidir-se i … ja era massa tard. Van matar el seu pare, la seva dona i els seus dos fills. En Miquel i la seva germana Margarida, s’amaguen als boscos propers a Cardona i ell queda enfonsat en una profunda soledat i desconsolació.
– En aquest moment en Miquel Ferrer es va convertir en un ferotge guerriller anomenat “El llop de Cardona” com a revenja del que havia viscut. Atacava els exèrcits borbònics amb l’ajuda de miquelets i camperols que combatien a les seves ordres. Aquestes gestes – que eren molt sanguinàries- les aconseguien perquè eren bons coneixedors del lloc i dels camins. Entraven i sortien del castell de Cardona -sense ser vistos- treien armes, portaven notícies, es desplaçaven a Barcelona, feien de mediadors, portaven menjar…
– La seva germana Margarida s’uneix a la revolució, es vesteix d’home i fa d’enllaç entre Vall bona de Les Monges i Barcelona. Com a dona té un paper rellevant. En Miquel, amb l’ajut dels seus homes fidels, fa una guerra guerrejada o de “guerrilles” que consistia en atacar l’enemic de front i a l’alba. Quant aquests es separaven eren atacats pels costats i el mateix quan retrocedien. Això feia que amb pocs homes paraven i desfeien un exèrcit, guanyant una petita batalla.
– Llop de Cardona coneix una dona, la Isabel que és vídua i amb dos fills, la Isabeleta i l’Oriol i se’n enamora. Es troben esporàdicament i ella queda embarassada. En Miquel segueix amb els seus fent emboscades a l’exèrcit ….. per diferents indrets de Catalunya. La Isabel té el fill, en Miquelet i viu amb la Margarida a prop de Cardona. En Miquel sap que la resistència s’acaba, que Barcelona està assetjada i que aviat hi haurà la capitulació. Retorna a Cardona va a buscar la família, coneix el seu fill i prepara la seva marxa. La Isabel amb els tres fills fan camí cap al Montseny on s’instal·len en una masia. I uns quants dies més tard, en Miquel , acompanyat per seva germana Margarida van marxar per sempre de Cardona i es van retrobar amb la família.
Comentaris del grup de lectura
– Quan temps havien trigat a escriure la novel.la?. La resposta és que han trigat quasi un any i mig a escriure-la i als últims temps, hi han dedicat moltes hores perquè l’encàrrec tenia un termini d’entrega això els donava molta pressió. Comenten que es necessitava molta documentació per avançar i combinar la història i la ficció.
– Se’ls va demanar si preveien que tindria 900 pàgines. Van dir que no creien que tant, però sí que seria llarg.
– En Ramon demana als assistents tres coses: si ens ha emocionat, si hem après alguna cosa amb la lectura i si el tornaríem a llegir. Es contesta a tot que sí i conclou que per tant ens ha agradat la lectura de SAL ROJA.
– Els comentaris sobre la guerra que fa que les persones tinguin unes reaccions primàries i aquest n’és l’exemple d’en Miquel Ferrer , un home bo, familiar i tranquil, convertit en un personatge sanguinari i ferotge: “El Llop de Cardona”
– El paper de les dones que és molt important: La Margarida, la priora de Vallbona de les Monges , la Manuela Desvalls, la Maria Cupons, la regenta Elisabet Reswick… De totes elles sobresurt la Margarida Ferrer que assumeix una gran responsabilitat i valentia d’anar d’un lloc a l’altre com a informadora i missatgera. Dona la sensació que la guerra li fa viure una altre vida i que ara se sent realitzada, ja que abans no havia sortit de Cardona, cuidava els pares i feia la feina de casa. La guerra li ha donat la oportunitat de sentir-se bé en ella mateixa.
– La idea que als dos bàndols -en una guerra- sempre hi ha persones de tot tipus, unes actuen per interessos, altres per formació, o per diners i com no per obligació. El que és clar és que no es viu igual al dos bàndols.
– L’evolució dels personatges, el lideratge del Llop de Cardona i el comportament dels amics de sempre. I al final el traïdor inesperat, que ha actuat així per amor en l’anonimat i sempre a l’ombra del Llop de Cardona.
– Al final en Miquel Ferrer va a viure amb la seva família, lluny de Cardona. Ens preguntem com viu ara amb tot el que ha fet i amb els fets passats que no s’esborren. Creiem que ara viu en un tancament dedicat a la família i els fills.
– Sal roja és una novel.la basada en fets històrics que, amb l’ajut de personatges de ficció, ha agradat molt i que ajuda a veure com són les guerres, les atrocitats i les vivències.
– Un agraïment a la Teresa Sagrera i en Ramon Gasch per escriure SAL ROJA, que ha agradat molt a tot el grup i ens ha recordat uns fets històrics importants per la història del nostre país. I per assistir a la reunió del grup dedicant-nos el seu temps. Gràcies.
Margarita Matheu
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 