Trobada del grup de Lectura. Dimarts , 3 de març de 2020.
Escriptor
Victor Gómez Labrado, és un escriptor, filòleg i professor de secundària valencià. Va néixer l´11 de juny de 1956 a Sueca.
Va fer Estudis de Magisteri (Universitat de València) i de Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Ha treballat en l’ ensenyament com a mestre (1977-1988) i com a professor de llengua i literatura en secundaria (1988-2016) . També ha fet de Coordinador de la Biblioteca i casa museu Joan Fuster (2002-2016).
Un dels seus llibres més coneguts és “La mestra” publicat el 1995.
Va ser reconegut amb el premi Enric Valor de la Diputació d’ Alacant el 2015, amb la novel.la “No mataràs”. L’ any 2018 va guanyar el premi Joanot Martorell de narrativa de la ciutat de Gandia amb la novel.la “Veus la mar”.
Escriu a la Revista “La veu de les lletres”.
Cal remarcar la seva activitat davant la llengua catalana /valenciana en els diferents àmbits .
Un petit resum
Aquest llibre és la història real d’ un jove, Vicent Just de la Fon d’ En Carrós, és una novel.la sense ficció. Tots els fets que s’ expliquen són reals.
És un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’ autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Victor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
El protagonista, ens endinsa en el món de l’estraperlo, el comerç irregular d’aliments de primera necessitat al qual es van veure abocades moltes famílies per poder sobreviure en l’època de la Guerra Civil i la postguerra a causa de l’escassetat i la gana que assolaven.
Victor Labrado ha treballat, amb un material valuós, fent una bona tria i mantenint l‘emoció de la veritat. Escoltem més que no llegim una veu valenciana, antiga, sencera, popular. El llibre és la crònica personal, vista des d ‘uns ulls concrets, dels anys de l‘estraperlo a les comarques centrals del País Valencià, “Pocs diners , molta fam”. A començaments dels anys 50 l‘ estraperlo va començar a decaure. La farina, i després l’ oli i l’ arròs van esdevenir un mercat lliure
A banda de la biografia del protagonista, s’esmenten les anècdotes d’una gran quantitat de personatges (amics, familiars i coneguts), les accions transcorren a diversos indrets geogràfics i no hi ha un fil cronològic . Narrada en primera persona, l’estil és directe i informal (com ho seria una conversa amb un testimoni de l’època), amb els diàlegs inserits a la narració, En resum, ens trobem davant d’una novel·la que presenta una elevada qualitat literària i és un testimoni fidel de la Guerra Civil i la postguerra.
Com l ‘ hem viscut nosaltres?
Va ser molt fàcil entrar en situació per poder parlar, i aportar les sensacions , la memòria va sortir a relluir .
Ha resultat fàcil de llegir, encara que en alguns moments s’ ha fet repetitiu. Mostra un vocabulari mol interessant i molt immers en la història, dona una visió de l’ època molt clara. Es viu la gana i la calamitat però no de manera tràgica.
Vam anar repassant algunes anècdotes de personatges, sobretot la presència de la guàrdia civil, com també el paper dels maquis. Vam ressaltar la solidaritat entre els estraperlistes. Vam remarcar la facilitat de les persones de fer anar l’enginy la creativitat en situacions apurades.
És recomanable com a llibre de memòria històrica.
Montserrat Alerm
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 