LA FILLA DE LA TEMPESTA de Santi Baró Raurell

A la tertúlia del Club de Lectura, que es va fer de fora virtual el dia 1 de desembre, varem comentar aquesta obra literària que pràcticament a tots els participants ens havia agradat molt.

Varem poder comptar a més amb la presència també virtual de l’autor, les explicacions del qual van ser de gran interès.

Context de la novel·la a mode de breu sinopsi (copiada de la portada del llibre): A principis dels anys seixanta Catalunya rep una forta onada d’immigrants procedents d’Andalusia. Jornalers que abandonen  la seva terra a causa de la precarietat d’uns treballs en condicions infrahumanes i que arriben a milers a Barcelona amb el tren Catalán. Terrassa, en canvi, viu en aquells moments un boom industrial.
Aquesta és la història de la Mariana, una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i d’il·lusions. Aviat la jove comença a treballar en una fàbrica mentre el seu pare compra una parcel·la en una barriada enmig del no-res. La descoberta d’un nou món i de noves amistats fa que els dies passin volant. Ningú no sap que al cap de pocs mesos una forta tempesta s’ho endurà  tot i segarà les vides i els somnis de milers de persones.

Una història de supervivència individual i col·lectiva enmig de fàbriques, cases benestants, i barriades marginals. Una novel·la amb el marc de fons d’un fet tràgic del passat recent, la cèlebre riuada del 1962 al Vallès Occidental.

L’autor: Santi Baró va néixer a Terrassa el 1965, però només amb tres anys la família se’n va anar a viure a Olesa de Montserrat. Allà van continuar amb l’ofici familiar, la joieria. De petit va estar vinculat a la Passió d’Olesa.

S’ha dedicat a la literatura des de sempre. Explica que des de petit l’escriptura l’ajudava a treure les angoixes. I de gran s’hi ha dedicat. Va començar fent literatura juvenil i ha estat moltes vegades premiat. Però van ser uns premis força ben dotats,  el  Barcanova i el Gran Angular -aquest guanyat dues vegades- que el van fer decidir a deixar l’empresa de joieria i dedicar-se de ple a la Literatura. Actualment també és el director de l’agència i escola literària Exit.

Desenvolupament de la tertúlia: Inicialment, abans que s’incorporés l’autor, hi va haver un seguit d’opinions i preguntes que després es van comentar amb ell. Resumim els aspectes més rellevants:

La filla de la tempesta és una històriade ficció situada en un entorn real: les riuades del 1962 a Terrassa. Una història de supervivència individual i col·lectiva.

Fa anys que Santi Baró tenia a dintre aquesta obra perquè va ser una vivència familiar. Ens explica que la seva família va viure directament la tragèdia i a casa sevase’nparlava molt freqüentment. (El seu pare va ser voluntari en una brigada de neteja de cadàvers perquè els familiars els poguessin veure i identificar) Però no l’havia escrita abans perquè li faltava més bagatge.

Per la primera part, que a tots ens va semblar molt realista i colpidora, era necessari anar a les fonts i documentar-se bé, a partir del testimoni de persones immigrades,  sobre la situació d’explotació gairebé feudal, les  duríssimes condicions de vida i de treball a l’Andalusia d’origen i els viatges cap a Catalunya per guanyar-se la vida.

Arribats aquí, la situació va millorar, però també van ser explotats en la compra de terrenys ubicats en una zona no apta per edificar. Amb la riuada van morir mil persones.

La novel·la té un punt d’intriga que és molt original. Comença amb un document d’aparença oficial, en castellà, on consta la desaparició de la Mariana a causa de la inundació catastròfica. I la resta del llibre està escrit en primera persona per la pròpia Mariana. L’enigma s’aclareix a l’epíleg escrit per Lluïsa Vidal. Ens preguntàvem si era tan senzill canviar d’identitat.

Sorprèn que estigui escrita en un català perfecte i amb referències històriques, culturals i artístiques quan la Mariana, fins a la riuada, no havia pogut anar a  escola. És plausible que una persona sense formació pugui escriure la seva història tan ben escrita? En Santi comenta que el canvi a una millor situació des de l’absoluta misèria d’on venien va potenciar que hi hagués, per part de molts, un gran interès per accedir a l’escola i per aprendre a parlar i a escriure en català, a vegades fins i tot de manera autodidacta. Posa com exemple real Paco Candel. Ha volgut reflectir aquest fet en la Mariana.

També ha sorprès a alguns lectors el sous força elevats que es cobrava a les fàbriques i el bon tracte que  rebien els nouvinguts per part dels encarregats i dels amos.

En Santi explica que ell cercava reflectir els xocs de classe i un cert rebuig, però que va  recollir molts testimonis directes o molt propers d’aquella primera onada d’immigrants, i va rebre sempre les mateixes respostes: el tracte va ser més que correcte, i pel que fa als sous, li varen comentar, com anècdota, que alguns pensaven que els pagaven una mesada quan en realitat era una setmanada.

La situació va canviar durant la segona onada migratòria de finals del franquisme.

Inicialment la Mariana treballa a la fàbrica del Sr. Pons, però aviat anirà de serventa i mainadera de la família Pons, que l’acull de forma gairebé paternal. A partir d’aquí la noia es mou entre dues realitats i pren consciència de les classes socials. L’esgarrifa que els Pons puguin anar a casa seva.

En aquest cas en Santi intentava que es veiés el contrast entre els dos grups socials i es va inspirar en la senyora que ajudava a casa seva durant molts anys i que era tractada com si fos de la família.

La trama de la novel·la és una història d’amor entre la Mariana i en Paco, que per edat quasi podia ser el seu pare. Diu que aquesta relació conflictiva a causa de l’oposició dels pares és el vehicle que utilitza l’autor per enganxar als lectors i endinsar-los en el tema dels aiguats.

La Mariana està convençuda que en Paco és l’home de la seva vida i veu que nenes del seu poble natal als 17 anys ja es casen.

S’hi descriuen algunes escenes eròtiques ben explícites. L’autor assegura que no les tenia preconcebudes sinó que van anar sortint a mesura que anava desenvolupant la trama.

Escriure una novel·la és molt semblant a fer teatre. Però aquí l’autor ha de representar tots els personatges. És com si estigues en escena i ho anés interpretant.

Preguntat sobre com és capaç de captar de forma tan magistral la psicologia femenina, va fer esment d’una experiència viscuda a Bucarest en un centre de rehabilitació, parlant amb una noia que havia estat víctima, a casa nostra, d’una xarxa de proxenetes i s’havia pogut escapar  i retornar al seu país.

Això era quan escrivia Lluna de gel, una novel·la juvenil. Considera que va ser una lliçó de psicologia femenina. I el registre d’aquesta veu és el que va posar a La filla de la tempesta.

Després de recomanar-nos Lluna de gel també als adults, vàrem acomiadar-nos amb un sentit agraïment a aquest brillant escriptori també a Lourdes Roca per haver recomanat aquest llibre.

I com a colofó, la Belén va fer esment d’aquell senyor Baró, joier, de la novel·la que sempre saludava a la Mariana.

Maria Bassa Duran

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s