Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

Aquest mes de febrer ens acompanya la Fina Danti per aprofundir en aquest llibre. El club de lectura continua fent les trobades mensuals en línia, en no poder-nos trobar de manera presencial. Hem llegit aquest clàssic, en commemoració del recent centenari del naixement de l’autor.

Ray Bradbury va néixer el 1920. Autor de novel·la de ciència ficció i de teatre, i prolífic guionista de cinema, destacant el guió de Moby-Dick. Amant de la cultura, es va formar anant a les biblioteques.  Va viure la Segona Guerra Mundial, marcada pel nazisme i la posterior guerra freda amb les pors pel comunisme i la caça de bruixes del senador McCarthy. Tot aquest context marca la seva obra de forma molt important.

Les societats totalitàries, en totes les seves vessants estan presents en tots els seus llibres. Un a destacar seria “Cròniques marcianes”.

Dins la ciència ficció ha tingut una importància cabdal, a l’alçada per exemple de les obres del segle anterior de Jules Verne o el Frankenstein de Mary Shilley.

Les tres novel·les distòpiques mes conegudes i  que tenen aspectes en comú son:

“Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, “Un mundo Feliz” de Aldous Huxley i “1984” de George Orwell

Aquest conjunt de distòpies es coneixen com la trilogia d’ antiutopies del segle XX.

EL LLIBRE : Fahrenheit 451

És una novel.la futurista que s’ avança en el temps, es situa als Estats Units, mostrant una societat del futur on els llibres estan prohibits i els bombers tenen com a missió cremar-los.

L’ escala de temperatura Fahrenheit (ºF) 451 equival a 232’8 º C , i és el seu significat que explica el títol . Fahrenheit 451, és la temperatura amb la qual el paper dels llibres s’ inflama i es crema.

Un dels protagonistes és un bomber anomenat Montag que compleix la seva missió , però es va trobant amb altres personatges , que el fan dubtar del seu rol com a censurador de coneixement.

Guy Montag és bomber en un futur en que, en lloc d’ apagar incendis, els bombers tenen la missió de cremar els llibres i perseguir aquelles persones que els llegeixen. Aquest és el punt de partida de Fahrenheit 451, una de les distòpies escrites sobre una societat grisa i sotmesa per l’ estupidesa humana i el cinisme dels governants. Una faula que aborda temes com el poder repressor, la importància de la literatura i la força de la paraula com a elements vertebradors del pensament. La responsabilitat social davant la manipulació.

CREMA DE LLIBRES

La Fina ens recorda que aquest fet que l’autor reflecteix, ha estat una realitat des de sempre. Ha estat un arma permanent del poder i dels governants dictatorials, en contra del pensament lliure.

Henry Miller ho reflecteix a “Les bruixes de Salem”.

Manuel Rivas a “La llengua de las mariposas” diu: “Els llibres fan de mal cremar”.

La famosa frase de “Millán Astray” a Salamanca : “Muera la inteligencia

Exemples: En l’antiguitat la crema de la biblioteca d’Alexandria, les llistes negres del Vaticà, les cremes de la Inquisició… El poeta alemany Heine va escriure el 1821: “Els que cremen llibres tard o d’hora acaben cremant persones”. Al Berlín de 1933 professors de tendència “nazi” fan una crema espectacular.

Al final de la Guerra Civil a Catalunya es cremen els llibres de Pompeu Fabra, Roviora i Virgili i altres. Maria Moliner salva part de la biblioteca de “Les missions pedagògiques”

1914 Lovaina, 1922 Irlanda, 1989 Bucarest, 1992 Herzegovina, 1993 Bagdad, la llista és llarguíssima durant tota la nostra història, i en totes les cultures

FILM “FAHRENHEIT 451” de François Truffaut

Veiem dos fragments d’aquesta pel·lícula, d’un dels directors i teòrics més importants del cinema francès, sobreeixit representant del moviment “Nouvelle vague”

El primer, és l’escena on els bombers cremen una biblioteca clandestina i la senyora gran, que la vigila, prefereix morir amb els llibres.

La segona, és al final quan un avi ajuda a memoritzar un llibre al seu net, abans de morir.

Truffaut introdueix alguna variant respecte al llibre:

  • La Clarisse i la dona de Montag són interpretades per la mateixa actriu.
  • El Faber a la pel·lícula no apareix.
  • Els llibres que es comenten o es veuen no són els mateixos.
  • El final a la pel·licula és molt més rodó.

No obstant, en essència, és molt fidel al que Ray Bradbury volia transmetre.

Hi ha una pel·lícula més recent de Michael Moore “ Fahrenheit 9/11” en format documental, diferent de la de Truffaut que és molt més poètica.

COMENTARIS DELS PRESENTS:

  • En Montag porta dins alguna cosa que ja el fa diferent.
  • El llibre defensa la llibertat individual
  • Cada època té les seves pròpies normes per funcionar, el problema es presenta quan aquestes van en contra de la diversitat.

Agraïm a  la Fina Dantí aquesta exposició, plena de relacions històriques i actuals. I amb el saber fer la Fina ens diu : ES PODEN FER MOLTES LECTURES D’ AQUEST LLIBRE.

En aquest sentit m’ atreviria només a afegir que l’èxit  del llibre, deriva dels diversos fils que podem extreure al llegir la història, més que en la història mateixa,

Per això llegim i ens trobem per poder compartir i poder adonar-nos dels diferents fils conductors que ens porten els llibres.

Montserrat Alerm de Buen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s