TEORIA GENERAL DE L’OBLIT de José Eduardo Agualusa

Club de Lectura de Santa Eulàlia de Ronçana

6 d’abril de 2021

Comentem TEORIA GENERAL DE L’OBLIT de José Eduardo Agualusa

Convidat Aniol Rafel, editor de Periscopi

Recuperem les trobades presencials del Club de Lectura a la biblioteca amb un convidat molt interessant, l’editor de Periscopi, que ha publicat el llibre que comentem. Després de la conversa amb la traductora Anna Casassas del mes passat, a l’abril ens apropem a un altre vessant del món literari, la de les editorials, i en concret una de petita, propera i de gran qualitat.

Per introduir-nos a la realitat històrica que envolta la novel·la que comentem, la Maria Bassa ens fa interessants aportacions com aquestes:

Context

La novel·la està situada a Angola entre 1974 i 2002, una època de greus turbulències en els àmbits polític, social i econòmic.

Des del segle XVII les terres que avui són Angola, Moçambic, part del Congo i algunes illes eren colònies de Portugal.

Angola era rica en diamants i petroli i era una font de riquesa pels colons.

Després d’una guerra de guerrilles independentista iniciada el 1961, i com a conseqüència de la Revolució dels Clavells a Portugal, que el 1974 va acabar amb la dictadura de Salazar, Angola va aconseguir la seva independència el 1975.

El govern que s’hi va instaurar inicialment era el MPLA (Movimento Popular de Liberaçao d’Angola) d’inspiració marxista-leninista. El seu primer president va ser Antonio Agostinho Neto, metge i poeta. El seu era un govern d’esquerres amb una representació paritària entre negres, mestissos i blancs.

La retirada de l’exèrcit portuguès d’Angola va provocar una guerra civil que va durar vint-i-set anys.  En els enfrontaments, a més dels diferents bàndols locals (antics colons, pagesos i gent oprimida entre d’altres), s’hi van implicar, en una mena de guerra freda, d’una banda països comunistes com Cuba, els del pacte de Varsòvia i Xina. I per una altra banda països amb interessos capitalistes com Estats Units, Alemanya, Israel i Sud-Àfrica.

El 27 de maig de 1977 -hi ha un capítol a la novel·la que porta aquest títol- hi va haver un intent de cop d’estat per part d’un grup d’extrema esquerra encapçalat pel que fins aquell moment era ministre d’interior del govern. El grup promotor de l’aixecament va ser anomenat Fraccionista i el cop d’estat va fracassar gràcies al suport de les forces cubanes.

Els fraccionistes creien que el govern del MPLA havia desvirtuat els ideals pels que tant havien lluitat. Volien un govern només de negres i veien de nou una tendència cap al capitalisme.

Tota l’obra s’emmarca en un context de conflicte fratricida i la majoria de personatges es poden situar en algun d’aquests grups polítics abans esmentats:

L’Orlando Pereira és un capitalista del colonialisme portuguès, cunyat de la Ludovica  i en Jeremies Carrasco és un mercenari que inicialment lluita pels interessos colonials conegut com a botxí.

En Magno Moreira Monte és un comunista que va lluitar per la independència. Persegueix el cop d’estat fraccionista.  i tenint característiques violentes, guarda grans sentiments per la seva dona Mª Clara. Al final mor per amor aixafat per una antena de TV que li demanava. Es pot veure com un símbol del món capitalista.

El Reietó (Arnaldo Cruz) és un expresidiari fraccionista. Havia estat empresonat per participar a l’intent de cop d’estat del 27 de maig. La fortuna el fa milionari però demostra uns bons sentiments i ajuda als altres.

Daniel Benchimol és un periodista que estudia les desaparicions a causa de la guerra.

La novel·la també fa una crítica al sistema capitalista que, després dels conflictes bèl·lics, ho acabava corrompent tot amb l’argument de promocionar un futur millor pel país.

La Ludovica és la principal protagonista. La seva resistència i els seus escrits fan poètica l’obra. Viu a l’edifici dels envejats, el centre on transcorren els fets més importants.

Altres protagonistes són:

El fantasma, el gos que acompanya la Ludo durant la primera part del seu aïllament; La Magdalena, la dona que ajuda en Jeremies; En Sabalu, el nen que troba aixopluc i estimació a l’apartament de la Ludo; M. da Piedade Lourenço Dias, la filla de la Ludo; Els Kuvales, tribu tribal que cuiden vaques. Ens mostra el desconeixement que tenim d’aquella part de món; Simon-Pierre Mubamba, escriptor francès que desapareix misteriosament; Nasser Evangelista, ajuda al Reietó a fugir de la presó, i aquest més endavant li agraeix; Baiacu, el líder dels nens desemparats que busquen en Sabalu; Vitorino Gaviao, cosí de l’Orlando que aporta informació pel desenllaç de la història.

Hi surten molts altres personatges, és una obra coral en que tot té relació entre sí.

COMENTARIS:

En general ha agradat, encara que és difícil fins que no es van lligant les histories paral·leles. Una segona lectura clarifica i la millora molt.

Els personatges, en poques paraules, estan ben definits, te’ls creus perfectament.

D’una gran tendresa, mostra la solidaritat, la corrupció, la gana, la supervivència d’una manera planera i entenedora.

Els escrits de la Ludo, senzills i poètics a la vegada.

Apareixen gran quantitat d’anècdotes que, amb molta originalitat, totes conflueixen al final.

L’Edifici dels envejats es pot entendre com una metàfora del que va passar a Angola: primer de luxe, després degradat i finalment torna a ser exemple del capitalisme.

EDITORIAL PERISCOPI:

L’editor Aniol Rafel exposa, a grans trets, les línies bàsiques de la seva editorial per seleccionar els llibres que publicaran.

Busquen qualitat dins de la literatura actual, llibres que creuen que perduraran en el temps.

El primer filtre és una primera lectura, aleshores comença un llarg procés. “El llibre te l’has de creure”. Tenen traductors especialitzats per cada llengua, i quan és necessari, procuren treballar amb personal conegut i de confiança. “Una traducció sempre és una versió cal que sigui fidel a l’esperit d’allò què llegeix el lector del llibre original”

Una vegada s’ha concretat un contracte, es treballa en la maquetació. Cada editorial té les seves pròpies idees. El llibre ha de resultar agradable al lector, també entra per la vista. El seu disseny és molt original, els defineix com editorial, però cada llibre s’ha d’identificar individualment dins la pròpia col·lecció.

La feina de corrector i revisió és l’última fase abans d’anar a la impremta.

La forma de llibre digital és un complement, però no creu que pugui mai substituir al llibre imprès.

Editorial Periscopi és una editorial petita, la plantilla és de pocs membres, reben ajut de col·laboradors externs.

Aniol assegura que entre editors tenen molt bona relació, no hi ha topades. Tenen clar que l’autèntica competència és amb tot allò que ens allunya de l’hàbit lector. Encara que lògicament existeix competència per aconseguir bones publicacions. 

Al club de lectura de Lliçà han llegit “Les nostres riqueses” de Kaouther Adimi i traducció d’ Anna Casassas, que tracta sobre un editor, és molt interessant.

Aniol Rafel ens recomana “Ànima” de Wajdi Mouawad. El desè llibre que van publicar i que els va descobrir quan va guanyar el Premi Llibreter. Diu que no ens el perdem. 

Manel Calaf i Maria Bassa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s