GINA, Maria Climent

L’esclerosi és com un company de pis que et cau fatal i hi hauràs de viure tota la vida”

Aquesta és una de les frases, contundent, aclaparadora, que et deixa sense alè, amb què la Maria Climent ens introdueix en un racó de la seva vida i en la magnitud de la seva novel·la.

L’1 de juny ens vam reunir, per última vegada aquesta temporada, a la biblioteca de Santa Eulàlia, per compartir amb la Maria la seva experiència com a novel·lista i la seva experiència com a fortalesa de vida.

Nascuda a Amposta l’any 1985 i llicenciada en Traducció i Interpretació, també va realitzar estudis de Guió. Actualment es dedica a la traducció i col·labora regularment a la revista digital Catorze. Gina és la seva primera novel·la.

Quan tenia vint-i-sis anys li van diagnosticar esclerosi múltiple, una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós central. La reacció contra la malaltia, la solitud, en gran part volguda i cercada, van ser el gran revulsiu que va donar lloc a Gina.

La Maria Climent va començar a escriure en un taller d’escriptura. Sempre li havia agradat escriure. A la quarta setmana de participar en el taller li van proposar escriure a la revista digital Catorze. En un primer moment els seus articles d’opinió i de crítica literària eren més personals. Poc a poc, però, es va anar decantant per l’anàlisi crítica de temes d’actualitat.

Gina és una novel·la intensa, dolorosa, però també provocadora de somriures i incitadora del pensament reflexiu. La història transcorre entre la Ràpita, Barcelona i París. Els personatges, propers a la quarantena, tot i que poden pensar que ja ho han viscut tot, encara els hi manca molt per viure.

El llibre comença definint la vida, i malgrat que com tots sabem es tracta d’un repte colossal, la Maria ho aconsegueix: la vida és el conjunt de coses algunes de les quals les pots triar, mentre que d’altres simplement et toquen. Irremeiablement. Coses boniques, precioses però també coses horribles. A vegades, a més, unes i altres poden coincidir, s’intercalen, formant l’entremat al que anomenem vida.

Gina va de fer-se gran. De cop, sense esperar-ho, creient que la vida «és per tota la vida» o, si més no, que allò horrible els hi està destinat als altres. Per això la Gina descobreix que tot ha canviat, quan es desperta un matí amb una sensació estranya al cos i, després de mesos de proves, li diagnostiquen la malaltia. Li cau un gran pes al damunt. El pes de la presa de consciència, la presa de decisions importants, l’assumpció d’una nova perspectiva de vida. Quina? La perspectiva de la força: no podem viure deixant de fer les coses per la por. Irremeiablement, la mort és, en última instància, qui dona sentit a la vida. L’Ara i l’Aquí, el temps i l’espai que ens arrela a la vida.

I tot plegat, expressat en sentit de l’humor, un xic negre, però humor al capdavall. Aquest riure’s del problema no deixa de ser sinó una manera de vèncer-ho.

La Gina s’assembla a la Maria, però no són la mateixa persona. La Gina és la ficció amb possibilitats de realitat. A l’igual que la Maria, ha de decidir si vol ser mare abans que el tractament de la malaltia li impossibiliti la maternitat. En la novel·la es fa palès la importància d’estendre la reflexió no només entre les dones.

L’estil narratiu de la Maria Climent és fresc i directe. La novel·la ens porta endavant i enrere, despertant en nosaltres reflexions i emocions que susciten els records d’allò viscut. La narrativa magistral de la Maria Climent ens apropa l’experiència de la tristesa: «la tristesa se t’assenta a la vora del llit i pinta núvols al paisatge (…) La tristesa pesa. T’aixafa el pit. Vesteixes una manta mullada. I el cos te tremola sempre una mica, d’una manera gairebé imperceptible però constant.» Viure també és entomar-la.

A les persones que comencen a escriure la Maria els hi diria que escriguin des de les seves emocions perquè el text mai t’ha de deixar indiferent, ans al contrari, t’ha d’interpel·lar, t’ha d’increpar, fins i tot t’ha d’incomodar. En definitiva, el text, escrit o llegit, pretén canviar la perspectiva de vida del lector.

Tot això, de ben segur, ho experimentem llegint la Gina.

Montse Hernàndez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s