HAMNET de “Maggie O’Farell”

De la Maggie O’Farrell ja és el segon llibre que llegim al club de lectura. L’anterior va ser “La mà que prenia la meva”.

Els presents a la sessió del club han fet molts comentaris. Seguidament en fem un recull:

La primera part del llibre té dos temps. En els capítols imparells es parla de la pesta i la malaltia de la Judit (bessona d’en Hamnet) i en els capítols parells es parla de la relació de Shakespeare amb el seu pare i la coneixença de l’Agnès. Com que no els deixen casar l’Agnès queda embarassada. Quan és mort en Hamnet, a la segona part, ja hi ha un sol pla en el temps. En aquesta part de la novel·la també queda reflectit el món del teatre. Les dones no podien fer-ne, eren els nois joves que feien els papers de les dones. Eren teatres amb escenari però no amb escenografia. La descripció de l’escenografia era verbal. Al teatre hi anaven mares amb nadons, s’hi menjava, etc.

Cal tenir en compte que Hamnet mor el 1596 i l’obra de Hamlet és del 1601-1602.

A la primera part del llibre el personatge central és l’Agnès.

Ha agradat molt a tothom, no obstant algunes persones diuen que els ha costat una mica degut als canvis de temps (endavant i endarrere), especialment a la primera part de l’obra.

És una novel·la molt ben escrita i alhora molt trista.

Enganxa des del principi.

La història està basada en la biografia de Shakespeare, ressaltant el personatge de la seva muller Agnès. Tot i així cal tenir en compte que és ficció ja que de la vida d’en Shakespeare se’n sap ben poca cosa.

En cap moment del llibre s’anomena Shakespeare. Se li diu tutor.

El nom de Hamnet, a l’època era el mateix que Hamlet, es podien intercanviar.

El capítol en què es descriu l’arribada de la pesta a Anglaterra té un cert punt d’humor i és una descripció del moment històric

Resulta curiós que en una població relativament petita i en aquella època, hi hagués interès pel llatí i el grec, que el protagonista coneix i fa de mestre d’aquestes llengües..

L’autora fa servir recursos literaris amb molt d’enginy: Els flashback (anar enrera en el temps) i prolepsi o flashforward (anar endavant en el temps). Juga amb el temps.

Shakespeare en tota la seva obra no anomena mai la pesta.

Shakespeare amb el que guanya fent teatre compra terres al seu poble Stratford. Quan es va retirar hi va tornar amb la seva esposa.

De Shakespeare en surt reflectit l’interès econòmic.

Molts crítics diuen que el matrimoni de Shakespeare no funcionava ja que marxa i deixa la dona i els fills. A l’obra l’Agnès el deixa marxar a Londres perquè el veu trist i va emmalaltint.

Un personatge trist i amargat és la Joan (madrastra de l’Agnès). Es sent traïda pel seu difunt marit.

Tots els personatges estan meravellosament descrits, i per sobre de tots l’Agnès, eix central de la trama.

 Es destaquen algunes escenes que han impactat especialment:

. La descripció del primer part de l’Agnès al bosc.

. Hamnet buscant ajuda al principi del llibre. És una part molt angoixant.

. Les tres dones davant del Hamnet mort, la Susana amb ràbia, la Judith plorant i l’Agnés paralitzada.

. La representació teatral final de la novel·la.

Alguns trets envers la protagonista femenina:

. És molt generosa i té una gran sensibilitat, comprèn al tutor, que no pot viure tal com ho està fent, i desenvolupa una trama  perquè pugui marxar,.

. Té una gran personalitat amb molta força, complexa i total. Tal com l’autora la presenta. Encara que és una persona analfabeta, és capaç de comprendre el que porta dins el seu marit.

. Les seves intuïcions, capacitat endevinatòria, el coneixement de les plantes i demés característiques,  probablement en un altre context,  l’haguessin convertit en una ferma candidata a la bruixeria.

. La seva relació amb la Mary, és un enfrontament sogra – nora,  ben plantejat. És una relació que evoluciona. La Mary és la que porta la casa. Ha embalsamat tres criatures i això la uneix amb l’Agnès.

L’obra acaba amb una escena de la representació de “Hamlet” on d’alguna manera l’Agnès queda més o menys conformada amb el seu marit ja que elabora aquesta mort a partir de la creació artística. L’artista pateix experiències de vida i en aquest cas, un dol per la creació.

En l’obra de Hamlet, Hamlet té un dubte existencial, si mata al seu oncle o no. Shakespeare posa l’espectre que es diu Hamlet però al fill també se’n diu. Tota l’obra té una responsabilitat moral de venjança. Hamlet pren consciència que el mal en el món no es soluciona venjant la mort del seu pare. El tutor (Shakespeare) ha gestionat la mort del seu fill amb una figura universal que va més enllà de la mort del fill.

L’autora en les notes al final del llibre insisteix en que es tracta d’una obra de ficció.

Això és evident perquè la relació del veritable Williams Shakespeare amb la seva muller Anne no sembla que fos gaire cordial, almenys del què es desprèn del seu testament, essent una persona rica,  només li deixa el segon llit. Un fet que probablement tenia missatge .

Manel Calaf i Anna Arnella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s