La trobada d’ aquest dimarts 11 de gener , ha estat la primera d’ aquest any, continuem amb les mascaretes i els protocols de la pandemia .
El llibre que ens ha convocat aquest mes de gener ha estat “ El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes”de Tatiana Tibuleac.
Biografia:
Tatiana Țîbuleac va néixer el 1978 a Chişinău (Moldàvia), i té les nacionalitats moldava i romanesa.. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Moldàvia. El 1995 es va donar a conèixer quan va començar a escriure una columna “histories vertaderes” en el diari Flux, un dels diaris més importants en llengua romana. L’ any 1999 va començar a treballar a la televisió com una de les reporteres principals del tele diari de la cadena pro TV, on va consolidà el seu paper dins el periodisme social..
Va debutar com a escriptora el 2014 amb un recull de contes, Fabule moderne. El 2017 va aparèixer la seva primera novel·la, que va impactar a la crítica i els lectors . i es va considerar un autèntic fenomen literari a Romania.”Vara în care mama a avut ochii verzi,” va rebre el premi de la Writer’s Union de Moldàvia, el premi de la revista literària Observator Cultural de Bucarest i el premi Observator Lyceum al festival FILIT de Iasi. Ha estat traduïda al francès, polonès, alemany, noruec i castellà (El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes).
El jardí de vidre és la seva segona novel.la i ha guanyat el premi de la Literatura de la UE. 2019.
L’ any 2008 es va traslladar a Paris amb el seu marit on hi viu.
Es podria dir que la Tatiana, és una persona molt singular, pot molt bé que vingui donat pel lloc on va néixer ,un país anomenat Moldàvia que ha passat per moltes vicissituds al llarg de la història..
‘El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes’
En aquesta novel.la ens explica l’estiu que el protagonista Aleksy, un adolescent problemàtic intern en una institució psiquiàtrica anglesa , el passa a França amb la seva mare , qui el va rebutjar de petit al morir la seva filla, Alesky sent un odi profund vers la seva mare , un odi que durant aquest estiu es va transformant en dependència i en una espècie d’ amor disfuncional quan la seva mare li confessa que té càncer i que li queda poc de vida. Aquest és l ´últim estiu que passaran junts.
Comença amb el relat d’ un adolescent amb una malaltia mental, que ha declarat la guerra a la figura de la seva mare per acabar com el diari d’ un artista madur que ha aconseguit reconciliar-se amb ella.
El protagonista ha d’ enfrontar-se a un bloqueig creatiu . Podríem esperar la història d’ un fracassat però Tatiana Tíbuleac li dona la volta: Els diners no fan la felicitat, però la ira i la tristesa poden convertir – se en art. Explicant com al no poder fugir del seu passat , Aleksey ha de tancar aquest capítol traumàtic de la seva vida, i a partir de l ‘escriptura poder tornar a pintar
Alesky, és el protagonista i un peculiar narrador, una persona plena de ressentiment. Des de ben petit s´ha trobat sempre fora de lloc, un nen no desitjat en un nucli familiar on es vivia a l’ ombra d’ una germana adorable que per desgracia mort sent una nena. En realitat ell mai s’ ha sentit estimat, el seu pare camioner mai esta a casa i un bon dia fa les maletes i no torna. Aquesta figura paterna , contrasta amb la que Alesky te de la seva mare, que ens deixa ben clara des de l´inici de la novel.la on llegim el següent:
“Aquella mañana, en que la odiava más que nunca, mi madre cumplió treinta y nueve años, era bajita y gorda, tonta y fea, era la madre más inútil que haya existido jamas Yo la mirava desde la ventana mientras ella esperava a la Puerta de la escuela como una pordiosera . La habria matado con medio pensamiento.”
Podem dir que en aquest moment ens presenta ja a un Alesky adolescent , un adolescent amb odi vers la seva mare malaltís i amb problemes psiquiàtrics. – problemes que accentuen la seva violència en el moment que deixa de prendre la medicació. Es mostra mal estudiant i la seva preocupació és seguir formant part de la colla d’ amics.
Un jove que no ens amaga la seva malaltia y observa a la seva mare sota una mirada alterada , com amb un mirall deformat que li retorna el reflex d’ una persona que té tots els defectes possibles. A mesura que anem entrant en el relat i en el moment que la malaltia de la mare , entra com a protagonista ,anem percebent un canvi en la manera de fer ,pensar i actuar d’ Alesky.
De cop, ja no li sembla tant terrible passar l’estiu, en un poble petit de França, acompanyat de la seva mare, deixant d’ anar amb els seus col·legues a Amsterdam. De cop, el tracte que manté amb ella adquireix un significat diferent. Podríem dir que la bogeria es torna en devoció i cada vegada va posant mes llum a l’ obscuritat. És durant aquest període que va veient a la seva mare i descobreix els seus ulls verds, que estaran presents al llarg del llibre .
La potencia del llibre arranca en la primera frase anomenada al començament i continua en un viatge ,que el lector es testimoni d’aquest viatge vital d ‘Alesky, des del pou fins redescobrir la figura de la seva mare que tantes pestes ha deixat anar. durant aquest aprenentatge ens va mostrant petits detalls que fan descobrir una mare , una dona, plena de somnis, il·lusions , projectes, que es van veure torçats en el moment que queda embarassada d’ Alesky sense voler i es casa amb el pare d’ aquest. Que va resultar no ser ni un bon pare ni un bon marit, aquesta situació ,junt amb la mort de la filla, i els constant atacs d ‘Alesky fan que la seva història a la primera part del llibre quedi força desdibuixada. És a la segona part del llibre on el protagonisme recau sobre ella i la seva existència. Li retorna a la mare la seva condició humana, i al fill la comprensió del mon que li falta
Alesky, recorda l’ últim estiu que va passar amb la seva mare, quan un psiquiatre li recomana reviure aquesta època com a possible remei al bloqueig artístic que esta patint com a pintor i Alesky no tarda en submergir-se en la seva memòria i torna a veure’ s sacsejat per les emocions que el van assetjar quan van arribar al poble francès : el rancor, la ràbia, la tristesa, ‘ afronta a :Com superar la mort de la germana. Com perdonar la mare que el va rebutjar. Com enfrontar-se a una malaltia i a una malalta que el consumeix. És un relat de reconciliació en que mare i fill marcats per l’ arribada de la mort. Tenen la necessitat de fer les paus entre ells i amb ells mateixos.
El llibre tractat en el club de lectura
El llibre ha agradat, encara que pel seu inici ha costat entrar- hi, han impactat molt les frase en relació a la mare del inici. A poc a poc va fluint, quan com a lector superes l’ impacte de l’ inici et trobes amb una novel.la plena d’ amor i de dolçor. Quant et trobes com a lector amb un narrador que comença d’ aquesta manera el llibre et posa en alerta.
En el llibre anem trobant la tècnica del flash back (anar cap enrere) i la prolepsi (crear expectatives). Al mateix temps que molta poesia.
Ens hem trobat amb una commovedora història que toca diferents fibres: parla de les relacions familiars, del perdó, de l’ amor, de lo important que es sentir-nos estimats., de la mort , de la frustració , dels silencis familiars, de la culpa, de les malalties mentals, de l’ amistat .
Un llibre que no ha deixat indiferent i que ens ha costat posar hi paraules.
“Los ojos de mi madre lloraban hacia adentro.”
“Los ojos de mi madre eran conchas despuntades en los árboles.”
“Los ojos de mi madre eran brotes a la espera”
Que en diu l ‘ escriptora….
És una novel.la de reconciliació i perdó, de com intentar arreglar les coses encara que sigui a l’ últim moment.
A aquelles persones que asseguren que l’ odi que desprèn a l’ inici de la novel.la es exagerat, els hi diria que pensen això perquè no ho han viscut en la seva pròpia pell i senyala que els seus llibres tenen a veure amb el fet d’ haver estat periodista i haver informat durant anys d’ assumptes socials visitant llocs com els orfenats …
Tothom creu que la novel.la esta relacionada d’ alguna manera amb la relació amb la meva mare i no ho és, en absolut.
És un llibre que vaig escriure en dos mesos “ m’ asseia al matí, sense moure’m sense menjar com si estigues abduïda.
Quan els crítics destaquen la poesia que destil·la l’ estil descarnat, ella diu que es una cosa que desconeixia saber fer. Nomes em preocupo d’ escriure i no del gènere literari. Sempre persegueixo .que les imatges que descric provoquin una reacció emocional.
Si que creu que el llibre te alguna cosa a veure amb el fet de tenir fills i preguntar-se regularment si era bona mare i també amb el fet que en el seu país la figura de la mare és com una espècie d’ icona religiosa i no es pot parlar malament d’ ella encara que sigui dolenta.
L’ autora creu que la manca d’ amor s’ hereta d’ una generació a una altra, també sosté que la situació es pot reparar.
“Quan una família pateix una pèrdua, generalment no s’ aconsegueix reaccionar en grup, i encara que el dolor hauria de ser un sentiment que unís a la gent sol separa la .
Montserrat Alerm.
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 