El Club de lectura de Santa Eulàlia es troba el dia 3 de maig per comentar aquesta novel·la ambientada a les terres de l’Ebre, que l’autora coneix perfectament.
Aspectes destacats que hem comentat a la tertúlia:
Escenes de pagesia de la zona que formen part, com un personatge més, de la historia.
Narrador en primera persona i protagonista.
El títol del llibre fa referència a les primeres etapes de la vida de la protagonista: infantesa, adolescència i futur. El pas del temps és una part important, com canvien les circumstàncies i les persones.
Curiosament l’edició que tenim té 365 pàgines, no sembla casual.
Tots els personatges i l’ambient del poble són quasi bucòlics, tothom és molt bona persona.
La parla emprada és molt interessant. L’autora utilitza el “microdialecte” d’aquelles terres, és la variant lingüística que se’n diu “Tortosina”. Algú opina que hi ha un excés d’argot particular, sembla que l’autora ha posat en boca dels personatges tots els mots que coneix d’aquell entorn.
Els personatges, que ens han cridat més l’atenció han estat: la Fina per la seva naturalitat i versemblança, i en Bernat per les seves febleses i alhora la seva aparent seguretat.
Per descomptat l’Èlia és el pal de paller de la trama, especialment a la primera part, es fa estimar. Dona la sensació que necessita dels altres per tirar endavant, d’aquí la seva afinitat amb els costums del poble.
També hem vist que quan se li presenten problemes tendeix a fugir.
La família “Trau” és diferent de la resta del poble.
La relació del pare amb la tia, coneguda de tothom, és un secret, típic del món rural.
La mort marca als personatges principals, la mare de l’Èlia i el germà de la Clara.
L’amistat Clara/Èlia, és una cosa malaltissa i malentesa. La Clara domina clarament. L’Èlia descobreix passats els anys que no tenen res en comú, han canviat.
El llibre, en general, ha agradat a tothom, però amb algunes reserves. S’han fet els següents comentaris:
- Molt ben escrit, la parla destaca per sobre de tot.
- De tant en tant es perd el fil de la narració. Probablement és un recurs literari que l’autora ha utilitzat per mantenir l’interès del lector. Però en alguns moments despista.
- La primera part, infantesa i adolescència és segueix molt bé, però la segona, exposant l’enamorament de l’Èlia amb en Bernat, i la quantitat de pensaments que s’hi aboquen és gairebé un diàleg interior, resulta un xic pesant.
- Per les descripcions tan acurades de l’entorn, de la vida al poble, i les persones, ens sembla que hi ha molts detalls autobiogràfics.
- El final és tan obert que cada lector pot suposar el que vulgui.
L’autora, en alguna entrevista, no desvetlla res, ho deixa tal qual.
Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 