“El BELL ESTIU” de Cesare Pavese

L’Alba fa una introducció en vers l’autor i la seva obra, poètica i novel·la.

L’obra és del 1949. Pavese pertany al moviment del neorealisme italià. Són autors que estan preocupats per analitzar la quotidianitat. Va ser un autor molt torturat. Es va suïcidar molt jove. Per ell les èpoques més felices de la seva vida van ser els estius. “Bell estiu” és el primer d’una trilogia, el segueixen: “El diable als turons” i “Entre dones” novel·les emmarcades al Piamont Italià. El diable als turons va de tres amics universitaris que van a passar l’estiu al poble d’un d’ells i “Entre dones soles” és la història de la Cèlia, que es fa amiga de dues dones de l’aristocràcia piemontesa.

Treballa molt el tema de l’amor. També explora el tema de l’equilibri, de cuidar les amistats.

Pavese explora els sentiments de les persones, posant èmfasis amb el curs de la iniciació a la vida adulta, així com les dificultats per mantenir l’equilibri emocional.

Remarca les situacions amb descripcions de l’entorn/ambient: dia fosc, clar, amb pluja…

Un o dos anys més tard l’autor és va suïcidar.

“Bell estiu” està entre dues èpoques, l’estiu i la tardor. Això correspon a una figura literària que es diu fal·làcia patètica que consisteix en què els autors fan servir les estacions del temps per explicar una escena i els sentiments.

L’estiu evoca l’hedonisme, la joventut. I la tardor el fer-se gran i la tristesa.

És una història d’iniciació. Hi ha d’altres obres que també ho són com “El guardià al camp de sègol” de Salinger.

Pavese fa una reescriptura de la Ventafocs però des d’un punt de vista molt psicològic, a la recerca de la felicitat.

El narrador és omniscient, teatral. És una obra pessimista. Hi ha una relació tòxica entre les dues amigues, l’Amèlia i la Gínia.

La novel·la té pocs espais i poca ambientació. Els espais són foscos.

L’estil és actual, depurat, amb frases curtes i àgil. L’estil és modern. Pavese era traductor. Tenia clar que era la modernitat i el que es portava en aquell moment. Té capacitat de amb poc, dir molt.

A la pregunta: “Ha agradat el llibre?” diversitat d’opinions:

Aproximadament un 15% SI — Un 35% Si i NO  — Un 50% NO

Els presents raonen la seva opinió amb una munió de comentaris, ambdós sentits, alguns dels quals he recollit:

POSITIUS

• Ben escrita, es llegeix molt fàcil.
• Explicita les emocions.
• Retrat d’una adolescent correcte, però que avui no s’aguanta.
• El narrador no jutja. No opina, deixa que els pensaments aflorin pels diàlegs.
• Ambient claustrofòbic. Llibre pensat cap endins.
• L’autor amb molt poc, diu molt.
• Potser cal rellegir la novel·la per veure-hi molt més.

CRÍTICS:

• Superficial. Les relacions són poc explicades. Tot nebulós. Contingut vuit.
• Una escriptura una mica antiquada.
• És molt trista, potser per això no ens agrada.
• L’argument juga amb la innocència de la Gínia.
• Com història d’amistat no funciona, encara que té situacions comuns.
• Novel·la plana, ha decebut.
• Després de llegir el pròleg de Porcel, s’esperava una altra cosa.

L’Alba ens proposa que cada participant escrigui alguna cosa que l’hagi commogut  però que no sigui el tema central.  Van sorgir moltes idees, algunes a continuació:

• La postguerra a Itàlia sembla ben diferent de la postguerra a Espanya, hi ha una llibertat en les persones, encara que les estiguin passant magres, que aquí no existia. Exemple el tractament obert de la sífilis i el fet que dos adolescents (la Gínia i el seu germà) visquin sols.
• El personatge de l’Amèlia és molt interessant. Es busca la vida, vol dominar les situacions. Té frescor natural per veure el que li convé.
• Si la Ginia no és a casa, el germà no menja. Una altra època.
• Perquè els dos personatges masculins rellevants són pintors? Per comparació amb la resta, són artistes, però són uns artistes sense gaire rellevància.
• No queda clar si l’Amelia estima a la Gínia, o només la utilitza. Tanmateix al final es pot interpretar que es queden juntes.

Donada la història que es viu a la novel·la, dubtem que a Espanya es publiqués al seu moment, probablement va estar censurada. A Catalunya es va publicar el 1967 amb l’Editorial Proa, i pròleg de Baltasar Porcel. Llibres relacionats amb el “Bell estiu”: l’Alba ens proposa “Memòria de noia” d’Annie Ernaux (precisament Premi Nobel des de fa pocs dies). L’Anna Arnella “La noia salvatge” de Delia Owens. Dos llibres on el descobriment de la joventut i del què passa hi és present.

Després de la sessió l’Alba ens posa la cançó de “Summertime” cantada per l’Ella Fitzerald.

Anna Arnella i Manel Calaf

Advertisement