Unanimitat absoluta, el llibre ha agradat a tots els presents, i en general ha agradat molt.
Un recull dels molts comentaris que es varen fer:
- Història trista i al mateix temps esperançadora, poètica.
- No costa llegir, aparentment simple, però és profund, de qualitat i té moltes capes.
- Caldria llegir-lo dues vegades per treure-li tot el suc.
- De molta actualitat. Com es pot lluitar i tirar endavant, quan es donen circumstàncies estranyes.
- La tria de llibres en gal·lès ens toca de prop. L’Alba ens explica que la traducció està feta directament al català.
- El Sion és un nen perfecte, (com en un conte de fades) però comentem que la seva reacció és bona i adequada, els nanos són més capaços del que pensem. Es fa gran de cop.
- També hi ha l’aportació que el Sion és un nen que abans del Final està enganxat a les màquines. Després aprèn a sobreviure i sap fer moltes coses. S’adapta a la situació.
- Els personatges estan molt ben descrits, tants els principals com els secundaris, destaquem: La perruquera, la parella de persones grans veïna.
- Trobem molt humans els secrets entre mare i fill. El cas de la llebre de dos caps que tots dos amaguen, i la mare que amaga a l’amic, pare de la nena, la Dwynwen.
- Resulta difícil recordar els noms del personatges.
L’Alba ens dona unes pinzellades addicionals:
Els llibres estan escrits per enganxar. Sempre que llegim un llibre és perquè volem una resposta. Volem saber sempre alguna alguna cosa.
Hi ha un terme que és “page-turners” que són els passadors de pàgines que no poden deixar de llegir.
El best-seller no necessita un lector actiu, pot ser passiu. Normalment els best sellers acaben bé.
Aquest llibre té tots els elements, ens fa pensar i ens fa fer-nos una pregunta dramàtica.
És un llibre que cau bé perquè el que som aquí hem viscut aquest món tan planer: una vida sense mòbil, sense internet.
L’autora, Manon Steffan Ros, és una actriu de teatre.
Quan escrius fas d’actor, d’actriu, de director, d’atrezzo, d’il·luminador… En el teatre tot està compartimentat. En la dramatúrgia cal dominar-ho tot.
Aquesta autora és coneguda per literatura infantil i juvenil. Capta molt bé la innocència. El 2019 aquest llibre va ser declarat el millor llibre de Gal·les i el 2022 el millor llibre en llengua anglesa. És un dels pocs llibres traduïts del gal·lès al català.
Aquest llibre neix de les pors de quan era petita. Els seus pares eren activistes.
Probablement la seva professió l’ajuda a posar-se dins dels personatges, i per això aquests parlen en primera persona i en present. Estructura literària molt difícil, i per això ens agrada, anem al mateix pas dels esdeveniments.
El llibre ha tingut un reconeixement merescut.
És un llibre de gènere, de ciència ficció.
És una obra propera a la ciència ficció, la que s’anomena “ciència ficció especulativa o tova” . Utilitza una fórmula: un fenomen o problema actual, que l’autor l’imagina, per exemple, d’aquí cent anys com haurà evolucionat.
La ciència ficció és especular sobre com fenòmens del present poden impactar en el futur: tecnologies, etc. La ciència ficció no està tan lluny de les nostres vides. Moltes vegades els escritors de ciència ficció són antropòlegs, sociòlegs, politòlegs, etc. No és una literatura d’evasió, sinó de reflexió.
A la novel·la no hi ha cap pista sobre el desastre nuclear, ni si es tracta d’una guerra, d’un accident, o si hi ha temes polítics embolicats. És un encert, perquè del contrari la vida i sentiments dels protagonistes perdrien força.
L’Alba ens recorda un seguit de frases concretes, símils i emocions que estan repartides per tota l’obra. El llibre té una gran concreció, molt ben escrit.
Es pot viure sense tecnologia? És un problema l’excés de tecnologia? Tenim un petit debat. Estem d’acord que l’ús mesurat ens proporciona avantatges inqüestionables. A l’inici de la novel·la la mare imprimeix tot el que troba a internet per la subsistència.
Per acabar veiem el vídeo del grup “Los ganglios” amb la cançó HAY. Molt adequada.
Anna Arnella i Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 