A la pregunta de rigor: Ha agradat el llibre? La resposta ha estat unànime: MOLT
Comentaris dels participants i alguns aclariments de l’autora que:
- Final complicat. L’Alba proposa parlar-ne al final de la trobada.
- Moltes frases en anglès i italià. Molts personatges no són catalans i cada família té les seves particularitats, com si diguéssim el seu argot, que s’ha volgut preservar.
- Molt original, una relació curiosa i maca. Amor = Amistat
- Molt treballada, complicada pels noms i els diferents escenaris.
- Escenes divertides que ajuden i escauen perfectament.
- Set paraules per descriure el llibre: Net, calent, actual, protector, culte, atrevit i obert.
- Això és amor i no.
- Entre els personatges secundaris també es donen diversos tipus d’amor, hi ha diferents nivells de relació. La sal i el pebre d’una història l’aporten els personatges que no són el nucli de la novel·la.
- El mon de l’òpera ben reflectit.
- Les diferents tipus de vida, especialment la vida a Suècia.
L’Alba ens comenta que entre altres informacions que va buscar, un documental anomenat “Categorias suecas del amor” li va donar moltes idees.
Ens apunta que el nivell de vida és extraordinari, l’Estat és com un pare que ho té tot previst i solucionat, el futur dels fills està assegurat. Però això comporta que es viu de manera molt individual. Una gran quantitat de persones viuen en solitud, es donen molts casos de depressió i es produeixen molts suïcidis i desapareguts. La institució on treballa l’ Yngve existeix tal com està descrita.
L’Alba explica com va escriure el llibre i les idees fonamentals que volia transmetre:
- Quan va trobar el poema de “Brenda Hillman” que hi ha a la contraportada del llibre, (Vam caminar a través de la nit fins que la nit va ser un poema) li va suggerir escriure una història que anés caminant al mateix temps que els personatges. Els poetes són grans caminadors.
- Una relació pot també anar caminant.
- Per una altra banda volia reivindicar la figura dels “ex” que sempre ens els presenten com a dolents, amb relacions posteriors a les separacions absolutament nefastes, i ella pensa que no té perquè ser així.
- Creu que és pot mantenir una relació que no serà evidentment de parella, però tampoc d’amistat comú, si no que hi hauran complicitats extres degut al coneixement profund que es tenen les dues persones.
- Hi ha dos tipus d’escriptors, un totalment organitzat que preveu tots els detalls, i un altre que va fent frases a veure que surt. Ella és una mica de tot, com deia Josep Pla, escriu quan dorm.
- La novel·la comença al 1987, any que va néixer ella i acaba el 2020. Els primers anys no els coneix perquè era massa jove, però té moltes referències per part dels pares i coneguts.
- Escrivia a base de capítols breus, esperant aconseguir bona fluïdesa i no avorrir-se escrivint la novel·la, com si escrivís contes. Quan tenia una primera versió la deixava reposar uns mesos, abans de revisar-la.
- No tenia ni idea d’òpera, però en tenia ganes. Va contactar amb els germans Castells de Cardedeu, que durant molts anys van preparar decorats pel Liceu, i aquests la varen posar en contacte amb els seus fills.
Un d’ells el “Lluc” important figurinista de teatre i la germana de l’Alba, modista al Liceu.
Va pensar que el personatge de Carme no podia ser figurinista, per que ella té pocs coneixements sobre el tema, però si modista del Liceu. Va ser una aprenentatge fantàstic. Va obtenir molta documentació i anècdotes que va ser precís seleccionar.
El nom que ella havia pensat era “Avui no es pondrà el sol” Però també una cançó de “Sopa de cabra” i la va desestimar. Finalment “Amor i no” va sorgir. En Italià “amorino” és el angelet amb aletes que representa l’amor i la bondat, li va semblà adequat.
- El nom de Carme pel personatge de la “Carmen” de Próspero Merimeé i de l’òpera homònima de G. Bizet.
- Les revisions amb l’editorial van ser molt laborioses. És molt complex fins que el llibre és pot editar. Ha llegit les diferents versions no menys de deu vegades.
- La portada és una doble metàfora: la parella sense rostre asseguts a la taula amb un sol imponent que cíclicament apareix sempre, i que apareix al museu.
- Cap al final es revelen coses que no s’havien dit mai. Sempre queden racons que les persones es guarden.
- L’un per l’altre són la peça que van perdre en algun moment.
- El final: Complicat. Semblava que només podia acabar de dues maneres, junts o no.
Volia trobar un punt entremig, simbòlic.
La mort de la Carme no és tràgica, ha de mantenir-se viva a la memòria.
L’obra de “Damien Hirst” (Un tauró dins una piscina tancada) la va inspirar.
A continuació l’Alba ens passa diapositives de les obres d’art que apareixen al llibre:
- The Weather Project d’Olafur Eliasson
- Wrapped Reichstag de Christo i Jeanne-Claude
- Invisible man de Liu Bolin
- Future Library de Katie Paterson
- The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living de Damien Hirst
- The Lovers de Marina Abramovic.
- Aliento d’Òscar Muñoz
La Belén ha escollit un clip de “Los Ramones” que visualitzem i escoltem: “Merry Christmas”
Manel Calaf Cervera
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 