A la pregunta de rigor: Ha agradat el llibre?
Diversitat d’opinions, uns diuen que si i no a la vegada, a altres els ha agradat, i a uns pocs no els ha agradat. A pocs els ha entusiasmat. També surt l’expressió estranya. També ha agradat perquè és diferent, fàcil de llegir, molt ben explicada, molt culte, ben escrita, agrada el personatge de la Lou (dona alliberada, sense complexes…)
Comentaris dels participants:
- La Maria Padrò ens presenta un resum molt acurat del llibre, Agraïm aquesta feinada.
- Interessant, impactant, a mitges.
- Per passar l’estona.
- Sobren escenes pujades de to.
- Està molt ben escrit, de manera que una història/situació no gaire versemblant està tan ben presentada que te l’empasses.
- La Lou està clar que fuig de la seva vida habitual, busca quelcom més.
- Ens recorda “La Bella i la Bèstia” de Disney.
- La protagonista fa un viatge, acaba sent una persona molt diferent al final.
- És una bibliotecària sempre tancada en sí mateixa i en el seu treball, que porta dins, com la majoria de persones, una part salvatge que desconeix.
- Destaquen, entre moltes altres, dues escenes molt brillants: El bany primer en que l’os casi l’ofega, i la centenària nativa cantant-li al animal.
- La portada del llibre és molt maca.
Comentaris i reflexions que ens fa l’Alba:
- És una novel·la sobre zoofília.
- Ens fa quatre apunts sobre la vida de l’autora:
La novel·la es va publicar el 1976 i va fer córrer rius de tinta. Quan es va publicar és quan les dones comencen a despertar.
L’autora va escriure el llibre quan s’acabava de divorciar. Volia fer un llibre pornogràfic per aconseguir diners urgents i tirar endavant els seus dos fills. No se’n va sortir i va sorgir “Os” que en aquell moment 1976 ja va ser prou transgressor.
Va molt més enllà de la relació sexual amb l’animal. . Què ha significat la relació amb l’ós. Quines capes té.
1 – Cal diferenciar erotisme de pornografia, encara que a voltes la línia sigui un tant subjectiva. Aquest llibre és clarament eròtic.
La pornografia és fonamenta en una sèrie d’escenes explícites sense cap lligam argumental, sense diàlegs ni cap interès amb els protagonistes. Les pel·lícules d’aquest tipus són dolentes sense pal·liatius.Erotisme ve be “Eros” deu de l’amor grec (Cupido per l’època romana), fill de Venus deessa de l’amor i de Zeus. Eros, tenia un problema, era un nen petit que no creixia fins que va néixer el seu germà “Anteros”, déu de la passió. Eros no creixia perquè l’amor no pot créixer sense la passió.
És presenta amb una cinta als ulls com a símbol que l’amor és cec i no prové tant de la part carnal sinó també espiritual. Eros s’enamora de “Psique” a la que té prohibit veure per la seva mare. Psique era una noia molt bonica. Venus va enviar el seu fill perquè li tirés una fletxa perquè s’enamorés de l’home més lleig. . Les fletxes que portava eren de dos tipus, unes amb la punxa daurada, que fan enamorar quan et toca i unes altres amb la punta de plom, per aconseguir el desamor.
L’erotisme és l’amor sensual a través de l’art. Defuig de qualsevol acte sexual explícit. L’erotisme és la part prèvia i posterior a l’acte sexual. És el que diferència els humans dels animals. En literatura mostra imatges carregades de sensualitat subtil, passions i delicadesa.
L’escriptor pot ser agosarat i presentar imatges suggerents i directes, però presentant la carn desitjable, en tota la seva esplendor i bellesa. No és gens fàcil descriure aquestes imatges sense caure en l’obscenitat. Només els grans escriptors aconsegueixen descriure escenes eròtiques de gran bellesa. Tenim idees preconcebudes.
El primer tractat d’erotisme és el “Kamasutra” (Art de l’amor) escrit al segle I dC pel savi Vatsyayana. Explica quina és la manera perfecte de viure el plaer, equipara el sexe amb el bon parlar, el bon vestir, el ball, etc. L’amor ve de l’ànima.
La literatura eròtica és un gènere literari. Quan hi ha escenes explícites de sexe, és pornografia.
Quan a “Oscar Wilde” el condemnen per immoral a rel de “El retrat de Dorian Gray” va dir: No importa si un llibre és moral o immoral, els llibres estan ben escrits o mal escrits.
Un altre cas molt evident és “Lolita” de Nabokov. Història d’un pedòfil, podria ser censurable. Podria ser un mal llibre perquè la història és horrible? No, és el lector que ha de dir si està bé o malament. Literàriament té molta qualitat. Ens fa pensar, prendre partit, penetra en la ment del personatge i està escrit amb una qualitat que l’ha fet un clàssic.
En la majoria de novel·les i pel·lícules l’erotisme hi és.
La pornografia descriu escenes carnals sense cap intenció de bellesa, prescindint de recursos literaris, creant imatges lascives i vulgars, i degradant la dona.
És un llibre que xoca. Però la feina dels escriptors és dir les coses sense tabús.
La literatura fa aquesta funció: il·luminar cambres fosques de la memòria. Moments de reflexió sobre coses obscures. Escriure novel·la eròtica és molt complicat. Per fer una cosa interessant ha de ser molt bo: jugar amb el llenguatge, crear coses bones… L’erotisme presenta la carn com una cosa sana, fa del sexe una cosa plaent. En canvi la pornografia és desagradable. El que és eròtic o pornogràfic depèn de l’educació, dels valors morals, etc. La literatura eròtica té un llenguatge o un vocabulari molt ric, extens, subtil.. L’erotisme té clar que el plaer ha de ser per les dues bandes. La novel·la eròtica tracta el tema d’una forma més gran que l’acte sexual.
2 – La protagonista Lou:
Persona independent, valenta per anar a viure sola en un indret dur i desconegut. No vol ser una dona típica. Val més sola que acompanyada.
Llegeix moltes biografies quan és en aquest lloc.
L’experiència se li converteix en alliberament.
Molt disciplinada per la seva feina.
Té idees feministes gens comuns entre les dones de l’època.
No té relacions en la seva vida habitual, passar l’estiu en aquell lloc li es una delícia.
Rebuig pels homes i solitud, barrejat amb desig i fragilitat.
L’autora ens revela la vida que Lou ha deixat enrere, descolorida, amb sexe trist i casi obligat amb el director.
Aquell estiu la Lou troba experiències noves, i de fet es troba a sí mateixa.
La relació amb l’ós i la natura la transforma, la fa una persona íntegra capaç de refer la seva vida i començar de cap i nou al tornar a la ciutat.
3- Lloc:
Espai i natura salvatge molt ben descrit, pràcticament el veus.
La casa té forma octagonal, és un adjectiu que es repeteix molt. Pot ser no és casual aquesta elecció de l’autora perquè l’octàgon, en iconografia representa l’equilibri de les forces naturals i la regeneració espiritual.
Hi surt molt l’aigua. Es banya molt.
Hi surt el riu, el bosc, la primavera, etc.
L’entorn té una importància cabdal. La Lou es deixa portar per la naturalesa.
També hi ha inconvenients: no hi ha llum, molts mosquits, inclemències del temps, ..
Mostra les dues cares de la natura.
4 – L’ós:
Pels indis els ósos són com els germans grans, un símbol de saviesa amb força curativa.
Personificació de força i de tranquil·litat al mateix temps.
Criatura poderosa i tendra (os de peluix) Desprèn simpatia, sense oblidar que és un animal salvatge, com repetidament ens diu la novel·la. En alguns moments la Lou li té por, de fet està a punt d’ofegar-la i en un altre moment li fa una esgarrapada. És un animal salvatge, immens, bestial, rude, poderós, però alhora és tendra, transmet calma (quan hivernen), està relacionat amb coses bones.
L’os és un animal que està en l’imaginari de moltes cultures, s’assembla molt a nosaltres. És un animal imponent. Surt en moltes banderes, escuts i símbols de ciutats i nacions. És un element de poder.
Probablement el tracte de la Leroy amb l’ós ens vol mostrar aquesta arrel atàvica, una certa màgia i bruixeria.
El tracte amb la Lou també és un alliberament per l’ós.
Les notes que troba la Lou són importants perfilant idees envers les llegendes sobre l’illa.
5 – Altres personatges:
Destaca pel seu simbolisme la índia Leroy. No queda clar quina relació té amb l’ós.
Homer, contrapunt per demostrar la independència de la Lou. La seva única relació sexual és només per reafirmar el canvi que la Lou està experimentant, i la seva decisió de control sobre la seva vida.
El director i el ex amant de la Lou, són els personatges que li han provocat el rebuig als homes, i tanmateix a la seva vida anterior a aquest estiu.
6 – Relació amb l’ós
La Lou té una barreja de sentiments, li té por i respecte, però se sent atreta pel seu pelatge i la seva passivitat i tranquil·litat.
L’os, de mica en mica l’ajuda a descobrir la seva pròpia naturalesa a través de la relació íntima i estranya que es produeix.
La relació va molt més enllà d’allò sexual, és una relació, per primera vegada, d’ igual a igual. Mai la Lou havia tingut res semblant.
La Lou mai havia tingut una relació pura que no l’obligava ni menyspreava.
Els dos es tracten bé.
Al final hi ha un alliberament. La relació amb l’ós és un viatge d’autoconeixement.
7. Coses que tenen en comú la Lou i l’ós:
– Alliberament
– Els agrada jugar i l’aigua
– Una part independent
– Estan bé en solitud
– Necessiten poc per viure però necessiten una mica d’afecte
– Idea de puresa. Trobar en un animal alguna cosa com en una persona. Amor molt pur.
– Els dos són salvatges.
És aclaridor el fragment: Amaba al oso. Lo encontraba sabio y tolerante. El la atendía. Había en él profundidades que Lou no podia sondear, que no podia palpar ni destruir con los dedos del intelecto.
És el relat d’una dona que troba en allò salvatge, en la naturalesa animal, allò que no ha aconseguit trobar en els homes.
Al final l’Alba ens fa definir la novel·la en un paraula: tendresa, curiositat i atreviment, són les que surten.
L’Alba ens posa una cançó grega, proposada per l’Alícia Sánchez,, acompanyada d’imatges bucòliques.
PROPER LLIBRE: “L’ADVERSARI” d’Emmanuel Carrère
Estudi psicològic sobre les motivacions que poden portar una persona a cometre crims incomprensibles.
L’autor analitza la personalitat d’un assassí que l’any 1993 va matar a tota la seva família.
Intentar comprendre de quina manera ens toca i ens afecta una experiència humana tan extrema.
LA PROPERA REUNIÓ: 7 de febrer del 2023, a la mateixa hora
A.Arnella/M. Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 