Tenim amb nosaltres a l’autora, que contestant preguntes de l’Albert, o per pròpia iniciativa (és molt comunicadora) ens dona detalls del seu llibre.
Hem afegit algun comentari dels presents:
- Aquesta novel·la va ser finalista del Premi Planeta. Va quedar de les 10 finalistes.
- En primer lloc es va excusar perquè té dificultat per expressar-se en català, i hi barreja el castellà.
- És una història d’esquinç (desgarro en diu ella) emocional. Parla de l’amistat femenina. És la història de la seva vida i les seves amigues. En aquesta novel·la hi ha molt sentiment i molta veritat. N’està enamorada. Ha estat tres anys per escriure-la.
- La novel·la comença amb un orgasme per enganxar. El principi està dissenyat per atrapar el lector. Creu que si a les primeres deu pàgines al lector no li agrada, és fàcil que deixi la lectura.
- En la novel·la parla de matrimonis europeus, de plaer femení. El matrimoni és complicat.
- Ha parlat d’alguna cosa que no en parla ningú.
- Les històries del llibre tenen a veure amb les seves vivències, amigues i conegudes.
- Volia explicar el desig des del punt de vista de les dones, l’amistat, la maternitat, la infidelitat.
- Els tres personatges són més o menys reals. Història viscuda.
- Va preguntar a les companyes presents: Quelcom semblant, no us passa a totes?
- La Gabriela és una persona normal. És el seu alter ego. La Sílvia és una amiga que no sent res amb el seu marit. La Còssima és una amiga seva que la va traicionar, per això la fa sortir a la novel·la.
- L’autora és una noia de Pedralbes. Va viure al barri de Sarrià –Sant Gervasi i té amigues aristòcrates.
- La Gabriela no és capaç d’abandonar el seu fill, i encara preveient que seria un any terrible, decideix marxar a Boston. Una reacció pròpia de mare.
- La Silvia és una amiga coneguda, l’escena de l’ AVE amb el nen ha agradat molt.
- Eugènia també està basada en un personatge real.
- Els homes, com el German de la novel·la, tenen dificultat per separar sexe i sentiment.
- El marit, German, és un home noble i bo.
- Pablo, un amant a mida. Quinze anys mirant-se fa que no cal parlar, ja ho han dit tot, volen anar al llit. És clar, no vol deixar la seva dona, a la que estima, i li aniria bé continuar amb Gabriela. És realista. Li diu que si visqués amb ell tindria el mateix que en el seu matrimoni i no funcionaria.
- Cada lector té les seves preferències. Si un llibre no agrada, el millor es deixar-lo. La biblioteca és plena de bons llibres de tot tipus.
- És una novel·la pensada per presentar-la a un premi (Finalista Planeta 2022). Literatura per entretenir. El premi Planeta és un premi comercial. Planeta vol vendre i ella també.
- Els personatges estan ben perfilats.
- Ens explica que a cada personatge, abans d’escriure res, li marca un objectiu i a continuació fa un guió amb una sèrie de dificultats, entrebancs o problemàtiques que conformen la història per arribar a l’objectiu que ha marcat amb cada personatge. Si no hi ha conflicte no hi ha història. Aquesta és l’estructura de la novel·la que evidentment va corregint al llarg de la escriptura. La Gabriela té un objectiu físic que és escriure i el seu objectiu emocional és viure amb el seu amistançat. El seu marit, en German, és meravellós, és noble, està al seu costat. És un obstacle poder-lo deixar.
- El seu fill és l’amor de la seva vida.
- Tots els protagonistes acompleixen el seu objectiu. Algú comenta que no quadra que tot acabi tant bé.
- Novel·la “urbanita” amb dones de ciutat. Creu que en un poble no es podrien presentar els mateixos casos. ( Avui això seria discutible)
- Per escriure ens diu que està sola, en canvi al cinema hi ha molta gent que et diu el què has de fer. Ella es dedica a fer càstings.
- Els companys i companyes no es defineixen clarament si el llibre ha agradat o no. Més aviat ha decebut una mica per reiteratiu. Encara que té una trama ben lligada que enganxa.
- Té en marxa projectes per fer-ne un film/sèrie TV. No va entrar en detalls.
- El seu primer llibre “Pan de limón con semillas de amapola” és molt diferent. Molt tendre.
- El premi no és una casualitat, porta vint anys escrivint. El que ella vol es vendre llibres (L’editorial paga 1€/llibre venut)
- Ara està escrivint un altre llibre que es dirà: “Hombres en terapia”.
La Cristina Campos ens ha fet riure amb la seva amena xerrameca, i com altres vegades passa, el llibre ha guanyat amb els comentaris de l’autora.
Li agraïm la seva presència i simpatia.
Anna Arnella i Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 