TERRA SOMNÀNBULA de Mia Couto

En primer lloc l’Albert ressalta la importància de l’autor moçambiquès. Un referent de la literatura africana. Poeta i novel·lista de primer nivell, escriu en llengua portuguesa. Proposat al Nobel.

Un autor de lectura difícil, molt imaginatiu que utilitza l’idioma amb gran llibertat, i que barreja la realitat amb simbolismes, metàfores i ritus ancestrals africans.

El llibre que hem llegit és un gran exemple de la seva creativitat.

Fem una petita enquesta per saber si ha agradat més o menys la novel·la.

Alguns van deixar el llibre a les primeres pàgines, i esperen escoltar els comentaris dels companys per fer-se’n una idea més clara.

Dels que l’han llegit una majoria han quedat entusiasmats, i al mateix temps sorpresos, i la resta l’han acabat per mirar de trobar-li més matisos.

Uns quants comentaris que vàrem fer:

  • Un canvi brutal de literatura. Complicat de llegir, molt difícil. Costa que enganxi.
  • El traductor ha fet una gran feina amb les paraules inventades.
  • El títol “Terra somnànbula” s’entén per l’aparició de somnis i que tot canvia contínuament. Un “poti poti” difícil de seguir.
  • Amalgama de faules. Una mena de calidoscopi. Un gran fresc com , per comparar-ho amb quelcom, el “Gernika” o “El jardín de las delicias” del Bosco, on hi ha una gran presència d’imatges.
  • No queda gens clar ni el moment, ni l’espai. Podria ubicar la història en un altre lloc, i una altra guerra.
  • El joc de paraules inventades o ajuntades, quan ho captes, és una gran troballa. Aquesta pràctica és més pròpia de poetes que de novel·listes.
  • No es pot llegir ni interpretar com una novel·la convencional.
  • Una gran lliçó de vida. Com sobreviure a l’horror i al que és incomprensible. Tothom vol fugir del que estan vivint.
  • Ens va ajudar molt les vivències d’una persona que va estar a l’Àfrica, el llibre li va ser més proper i ens ho va transmetre.
  • Surt de tot: Guerra, corrupció, fam, racisme, mitologia, llegendes, màgia, superstició…
  • Els personatges no ho viuen com fantasies. La mare del noi (Muidinga) creu realment que està prenyada temps després de morir el marit.
  •  Al final, d’alguna manera, el cercle es tanca.
  • Ens resulta llunyana una cultura basada en la transmissió oral, on la visió del cosmos és tant important. On les supersticions i els ritus màgics estan presents contínuament.
  • Sembla que l’autor parla de les seves pròpies vivències. Les guerrilles a Moçambic que varen durar prop de trenta anys després de la independència.
  • L’obra és plena d’imatges poètiques. Un realisme irreal.
  • Seria interessant tornar-lo a llegir, primer la història del nen, i després les histories de les llibretes.

Manel Calaf

Deixa un comentari