Conclusions del Club de Lectura sobre l’obra “Olor de Colònia” de Sílvia Alcàntara
El fum és un dels protagonistes del principi de la narració Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara, primera novel·la d’aquesta autora nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944.
Als lectors, a l’inici de l’obra, també ens ha semblat que estiguéssim al mig d’una fumera. Surten molts personatges, uns quaranta, i aquest fet ens ha dificultat saber qui era qui. La paciència ha estat la millor arma per fer-nos nostra aquesta extraordinària lectura que relata un microcosmos. Ens hem adonat que la presència de tants personatges, ben definits, és necessària per narrar-nos la història. Hem pensat que no n’eliminaríem cap perquè tots tenen la seva raó de ser i l’autora és una gran mestra en expressar-nos les relacions afectives que mantenen, així com els sentiments de cadascun.
Ens ha captivat la realitat històrica que desprèn la novel·la. Alcàntara ens ha situat en l’ambient i per aquest motiu hem comprès bé com vivien els habitants d’una colònia tèxtil als anys 50. Hem captat la hipocresia i repressió que existeix en la narració, així com la faceta religiosa d’una Espanya de postguerra. Hem pensat que la moral religiosa del final de l’obra respon a la descripció real d’aquells anys. Bastants lectors han explicat les vivències religioses en la seva època de joventut i franquisme.
Alguns ens hem preguntat d’on ha tret l’autora el material literari i hem sabut que dels records de la colònia tèxtil on va viure l’escriptora.
Olor de Colònia té moltes tècniques narratives que recorden la novel·la realista del s. XIX, fins i tot va més enllà. Alcàntara se serveix de tècniques d’autors del s.XX com Kafka, Joyce i Proust. Observem el “flash-back” quan en Bernat menja un plat de sopes i recupera la mort i funeral de l’Isidre Claret. Hem llegit estil directe lliure quan el narrador deixa parlar la Gertrudis explicant com viu el present i ens ho narra carregat d’emoció i afectivitat. Ens hem adonat de l’estil indirecte lliure quan el narrador s’ha situat dins el cap del personatge, per exemple en el cas de la mare de la Ció. L’autora també barreja l’estil indirecte lliure amb el directe lliure i…, en definitiva, ens mostra un gran ventall narratiu fins a arribar al final de la lectura amb sorpresa incorporada, perquè ha capgirat les nostres sospites inicials. La nostra dinamitzadora, Lola Tresserras, ens ha explicat que aquest fet també ocorre a Caligrafía de los sueños de Juan Marsé. També ens ha informat de la possibilitat d’escoltar S. Alcàntara a la biblioteca de La Roca on farà una xerrada el 29 d’abril a les 19h i a més a més ens ha comunicat que podrem conèixer in situ la Colònia Vidal, on tindrem ocasió d’anar-hi un dia de principis de juny.
En resum, Olor de Colònia ens ha enganxat, l’hem trobat un petit tresor de la literatura catalana del s.XXI i els qui no l’havien acabat de llegir, després d’haver escoltat les opìnions dels seus companys, han dit que els agradarà i que la llegiran fins a l’última pàgina.
Lourdes Roca i Manel Calaf
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 