“COLOR DE LLET” de Nell Leyshon.

L’Autora:

Nell Leyshon és una dramaturga britànica molt reconeguda.

La novel·la que hem llegit ha obtingut molts premis i esta traduïda a nombrosos països.

Ha agradat?

Absoluta unanimitat. Ha agradat a tothom i molt. Fem molts comentaris.

• Fa patir molt.
• Hi ha que diu que li feia venir fred, no hi ha ni un moment d’alegria.
• Ens manté en alerta. Molt real.
• Descripcions del món rural perfectes, es veu com en una pel·lícula.
• L’acció és al segle XIX (1830-31) però actualment no estem  gaire millor.
• És un diari escrit sense puntuacions ni majúscules. Comentem que és una bona troballa per deixar clar la manca de cultura de la Mary.
• Una companya ha treballat sobre l’autora. Els personatges estan extrets de situacions verídiques. Un reflex del seu pensament. Ella va conviure amb una família de dones analfabetes. Li agraden els temes socials.
• Són més importants els animals que algunes persones.
• Els personatges molt ben retratats amb molt poques paraules.
• De donar-se la història, en lloc de pagès a ciutat, seria semblant. El classisme seria el mateix.
• L’embaràs de la germana s’assumeix com cosa normal. Com és un noi això el salva i se’l queda la família.
• El pare sembla tenir un detall emocional quan no la descobreix. Tenim dubtes del perquè.
• La dona del vicari dona afecte a la minyona, potser també està mancada.
• Si no hagués mor la mestressa, la cosa hagués estat diferent.
• Es sospita del vicari quan aquest despatxa a l’altra minyona.
• L’avi i la Mary tenen una gran complicitat. L’avi és el personatge més entranyable. Fa veure que està molt malalt per poder veure a la neta, una bona picardia.
• La mare és un personatge submís, fa el rol que li pertoca sense qüestionar-se res. Les germanes igualment.
• Queden molt evidents temes cabdal: Gènere, maltractament i masclisme, infància, diferències socials, servents gairebé esclaus, abús de poder.
• És un llibre que parla molt de la infantesa: fragilitat de la infància, abusos, maltractaments, submissió, precarietat social, condicions indignes, treball laboral, etc. Color de llet és un crit en favor de la justícia social.
• El títol “Color de Llet” a més del cabell de la protagonista, també ens fa veure les vaques, i les obligacions diàries dels pagesos. 
• L’estil és molt simple, auster.
• El final ens sembla molt adequat, terrible, però coherent amb la Mary i l’entorn. Els bons finals són els que acaben de manera justa.

LA MARY:

• Els personatges es poden construir des de 5 accions: físic/aspecte; accions; pensaments; veu i nom.
• La seva discapacitat  i el ser albina marquen el seu caràcter fort. Això és un plus per tirar endavant. Té una actitud no adaptativa. És la seva forma de reaccionar. És reactiva.
• És molt alegre i valenta, fins a cert punt temerària.
• Sempre té una resposta. Molt intel·ligent. Veu tot el que no vol fer. Té pensament propi.
•  Lluita contra les dificultats, i al mateix temps té molt clar que és una serventa i que deu obediència a l ‘amo.
• Té unes sortides brillants, una ment intuïtiva molt ràpida. Té una intel·ligència innata, intuïtiva.
• Mata al vicari per dignitat, quan ja no pot més. Mata l’opressor per la seva dignitat.
• El mata igual que talla el formatge, una imatge molt potent.
• Quan l’amo la comença agredir no té respostes, vol aprendre a llegir.
• No pot rebel·lar-se, recordem la conversa amb el fill que li diu que si l’acusa de ’ embaràs de la germana dirà que ella el busca als vespres. Ningú la creuria.
• El procés d’aprenentatge culmina amb el diari, vol deixar-ne constància.
• Aparentment la seva situació a casa del vicari és una sort, però ella no pot suportar-ho. Necessita el seu entorn, la pertinença als seus. Comentem que això és molt humà.
• La seva perdició serà allò que havia de ser la seva salvació. Tot plegat serà la demostració, un cop més, que les aparences enganyen.
• Trobem paral·lelismes entre la Lucrezia de “Retrat de matrimoni” Diferent situació social, però el mateix tractament de la dona.
• Tanmateix també ens recorda “La Colometa” de “La plaça de diamant” de Mercè Rodoreda. Especialment per l’estil i la senzillesa d’escriptura. Paraules de M. Rodoreda: “Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials” i també: ”La sensació de cosa viva la dona la naturalitat, la claredat d’estil. Una novel·la són paraules”
• La pel·lícula “The quiet girl” (La noia quieta), encara que al film el tema és l’abandonament, té moltes similituds.
• Molt interessant revisar “La infanticida” de Víctor Català. La Nela explica en primera persona, tancada en un manicomi, el drama que ha viscut fins a matar el seu fill.
• La Mary no fa descripcions de sentiments. El seu bagatge cultural és tan minso que ens sembla que si els expliqués l’obra no resultaria real.
• Estem tots d’acord que si la història fos presentada per un narrador extern, perdria força.

CANÇÓ:

La Laia ens proposa escoltar una cançó tradicional anglesa “ Loch Lomond” interpretada pel conjunt vocal “The King’s singers”, senzillament preciosa.

Alba/Anna/Manel