El Dimarts 4 de juny ha estat l’últim dia d’ aquest curs que ens hem trobat el club de lectura per posar en comú el llibre “La catadora” de Rosella Postorino .
Rosella Postorino va néixer a Reggioe Calabria Itàlia (1978) , la infantesa i adolescència les gaudeix a Liguria ( San Lorenzo al Mare) des de 2002 viu i treballa a Roma.
Va iniciar la seva carrera com a escriptora amb el relat “In una capsula” inclòs en l’ antologia “Ragazze che doyresti conoscere” (2004).
El 2007 va publicar la seva primera novel.la, “Lastanza di sopra” que va ser sel.lecionada pel premi Strega. El 2009 , “L’ estate che perdemmo Dio”, novel.la amb la qual va obtenir els premis Benedetto Croce i Speciale della Giuria Cesare , i “Il corpo docile” el 2013.
Amb el llibre La Catadora ha obtingut diversos premis i s’ han venut els drets per fer una adaptació al cinema.
Quina va ser la inspiració per escriure aquest llibre?
Rosella Postorino, en una entrevista diu que un dia va llegir en un diari italià un breu article sobre Margot Wölk, una senyora de 96 anys de Berlin, que per primera vegada confessava haver estat una catadora de Hitler i junt amb altres dones, provava el menjar destinat al dictador alemany per assegurar-se que no estava enverinat.
Rosella Postorino es va posar a investigar, no va aconseguir trobar-se amb Margot Wölk , doncs va morir abans. Però no va desistir, no es treia del cap la seva història, una història contradictòria que li semblava que sintetitzava molt bé la contradicció de tota la humanitat.
És una novel.la que es basa en fets reals, del testimoni de la mateixes Margot Wölk. La protagonista del llibre , té l’ edat que tenia Wölk quan es va convertir en catadora de Hitler, es de Berlin com ho era ella, té un marit al front com ella…..a partir d’ aquí novel.la.
Ens introdueix en l’ estrany mon d’ unes dones que vivien entre la inanició i la cata desesperada, amb l’ ombra de les SS damunt d’ elles.
La catadora ens revel.la fins a quin punt el nazisme va sembrar el terror, fins i tot dins les seves pròpies files.
Com hem viscut les persones del club aquesta història?
La veritat , no ha deixat indiferent a ningú.
Ha agradat molt tenint present la seva duresa, la forma en que reflecteix els personatges històrics, com ens situa en l’ època.
És una història d’ aprenentatge, adaptació i supervivència.
Hi ha moltes frases que ens han corprès.
“Comer és luchar contra la muerte”
“No puedo más , no puedo seguir sobreviviendo”
També ens fa viure la culpa, la vergonya, l’ amor, el remordiment, la contradicció, el secret…
Ens quedem amb l’ aportació que fa la Maria “ dintre de la maldat hi ha la llavor de l’ amor”
La novel.la ens ha convidat a gaudir de la lectura, també del menjar, malgrat ens fessin mal d’ estomac .
La catadora és el retrat d’ una dona i d’ un temps que quedarà per sempre dins nostre.
Per fer boca…
Imaginen por un momento una mesa bien dispuesta, con platos de loza blanca llenos de comida exquisita. Imaginen unas judías verdes condimentadas con mantequilla fundida, el olor embriagador de unos pimientos asados y la textura de un Strudel de manzana recién horneado. Al levantar la vista encontrarán a diez mujeres jóvenes y famélicas. Estamos en el cuartel general de Hitler y corre el año 1943; la guerra causa estragos, pero ellas están aquí y tienen hambre. Lo que pueda pasar después poco importa…
«¡Comed!», ordenan los soldados de la SS: ellas son las catadoras del Führer y tendrán que aguardar una hora hasta que los guardias descarten que las viandas están envenenadas. En el ambiente turbio de este banquete perverso, que siempre puede ser el último, las jóvenes y los militares del cuartel trenzan alianzas insólitas. Pero ¿acaso hay algo insólito cuando vivimos al límite?
El Club de Lectura de Santa Eulàlia 