PRIMERA PART de Cèlia Suñol

La darrera tertúlia del Club de lectura de l’any 2021 l’hem dedicat a la novel.la “Primera Parts” de Cèlia Suñol. Ens acompanya Consol Sanz, esposa del fill de l’autora que ens apropa a la vida familiar i la figura de la Cèlia Suñol.

Entrem en matèria mirant uns vídeos i fotografies de la família. En algun hi apareix Anton Hansen, que va ser l’espòs de la Consol. L’Anton era el fill de la Cèlia i d’Ole /Taj, i va ser qui va engegar la publicació de “Primera Part”, l’obra de la seva mare, aquesta vegada sense els retalls de censura que la primera vegada va patir.

La Consol Sanz ens explica que l’obra és el relat verídic de la primera part de la vida de la seva sogra. Per tant estem davant d’una semi biografia. El nom de “Primera Part” té sentit perquè l’autora va dir sempre que la seva vida tenia dues parts, la primera fins que mor Ole/Taj i la segona la resta dels anys que va viure.

La censura va retallar de la primera edició: El feminisme i la tendència social de la protagonista, i la procedència estrangera i protestant d’Ole. Encara que van ser poques eliminacions, la versió antiga resulta molt més pobra que la que hem llegit.

• Cèlia Suñol va escriure aquesta part de la seva biografia perquè els seus fills coneguessin la història, sense ànim de publicar-la, però una amiga ( M. Rosich ) la va llegir i la va encoratjar a presentar-se al premi “Joanot Martorell” que li va ser adjudicat.
• Abans de presentar-la al premi va canviar els noms dels personatges, i també dues escenes: L’oncle no va ser qui acompanyà l’Helena a Suïssa, sinó la seva germana i cunyat, i una altra llicència, l’Ole mor abans que la seva mare.
• La cançó que canta tant la mare com l’Helena “Sing sons” d’E. Grieg, la cantava la Cèlia com a cançó de bressol als seus fills.
• Tant les germanes com la Cèlia van tenir una preparació acadèmica absolutament inusual per a unes noies d’aquells anys. Moltes famílies, de més nivell social i/o econòmic, no varen tenir aquest tipus d’ interès per la formació intel·lectual de les senyoretes.
• Llegim uns fragments del llibre on podem veure la seva actitud feminista.
• Ole/Taj mor a Tiana on està enterrat, tot i que no es coneix exactament la ubicació de la seva tomba.
• A Tiana la Cèlia coneix a J. Figarola amb qui es casa tres anys més tard. Sempre va dir que l’amor de la seva vida va ser l’Ole, però el seu segon matrimoni també la va fer feliç.
• Van anar a viure a l’Ametlla on el matrimoni i també el fill d’Ole/Taj, l’Anton,  estan enterrats.
• Cèlia als seixanta tres anys va quedar-se cega. Va escriure molts articles i vàries novel·les, entre elles cal destacar “El Bar”, una crua descripció d’una Barcelona pobra  en els anys de postguerra. Aquesta novel·la naturalment no es va editar.
• Acabada la guerra l’any 1939 va estar destituïda de la seva feina a la Generalitat i va passar uns temps molt penosos.
• Quan a la novel·la parla de la primera guerra, en realitat està parlant de la viscuda a Catalunya.
• Ole/Taj fins a caure malalt, treballava als ferrocarrils danesos, i rebia una subvenció del seu govern. Ole/Taj segurament està molt idealitzat. La seva representació de les aspiradores “Nilfist” varen ser un fracàs, la societat catalana i espanyola no estaven encara prou preparades.
• El fill, Anton, va tenir dos brots molt forts de tuberculosis, va estar a punt de morir, i va estar ingressat al sanatori de “Puig d’Olena”. Els avenços de la farmacologia després del descobriment de la “penicil·lina” va ser  la seva curació.
• El “pneumotòrax” en aquells anys abans de la segona guerra,  era l’últim recurs mèdic per als malalts del bacil de Koch.
• La neurastènia depressiva que pateix l’Helena, va ser real.
• La disciplina i meticulositat en els treballs i comportaments d’Ole/Taj- ens explica la Consol- també es donaven en el seu fill Anton, i això que el pare, com s’explica al llibre, veia al nen de lluny i només una vegada es va acostar i va tocar-li un peuet.

La novel·la ha agradat, en general, a tots els que l’han llegit,  tot i que, per alguns ha resultat un xic feixuga.

Hi ha unes descripcions preciosistes i acurades, et fan viure de prop les situacions.

És, d’alguna manera, una novel·la històrica. Podem veure en els dos moments, abans del viatge a Suïssa i després amb tota la malaltia de l’Ole fins la seva mort, les maneres de viure d’una societat benestant.

És l’antítesi de les novel·les rosa, que als mateixos anys, estaven molt  de moda.  Manel Calaf Cervera 30-11-2021