“SOLA”, Carlota Gurt

L’Alba ens fa una petita presentació i una síntesi del currículum de la Carlota:

Humanitats, empresarials, traducció i interpretació, estudis de l’Àsia Oriental, comunicació Audiovisual.

Ha treballat en el camp de les arts escèniques amb “La Fura dels Baus” i al Festival Temporada Alta.

Ha fet més d’una desena de traduccions de l’Alemany, tasca a la que es dedica prioritàriament.

Premi Mercè Rodoreda 2020 pel recull de contes “Cavalcarem tota la nit”.

Hem llegit “SOLA” és la seva primera novel·la. Ha estat traduïda al castellà, gallec i italià, i confirma la seva qualitat com a escriptora.

PREGUNTES RESPOSTES I COMENTARIS:

L’Alba no ens fa la pregunta de rigor: Que us ha agradat? Però pels comentaris que es van anar fent, majoritàriament ha agradat. Es llegeix amb moltes ganes.

L’autora respon i comenta amb entusiasme i naturalitat una munió de qüestions que l’Alba, i alguns dels assistents li presenten. Ens impacta la seva facilitat de comunicació i empatia.

Aquí un recull de tot el que ens va dir:

  • La Mei té certes similituds amb la Mila de “Solitud”, tanmateix altres personatges, ha estat una referència per construir la novel·la. Ha volgut també que el llibre tingués vàries capes de lectura.
  • Una diferència important és que la Mei és molt dèbil, fràgil, indecisa, blanc i negre a la vegada, dubta de tot, no té seguretat en sí mateixa.
  • En narrativa el rellotge és qualsevol cosa que limita el relat, un embaràs, exàmens finals, manca de combustible, malaltia terminal…temps límit, la qual cosa ajuda a mantenir la tensió. En aquest cas són 185 dies abans. I el lector es pregunta: Abans de què?
  • L’estructura és com un diari. Un diari mental. Va tenir molt en compte el calendari del 2016.
  • Hi trobem frases desconcertants intercalades entre els capítols, que ens avisen de com anirà al final, on s’aclareixen.
  • Hi ha com dues novel·les, una primera, molt plàcida, en una natura dura i ambigua, on es prepara al lector pel que passarà, i després una molt negra, un estil cada vegada més caòtic, on aflora el dimoni que portem dins. Com una persona evoluciona fins a tornar-se folla. (L’adversari) Es veu molt clara l’evolució del personatge. Ha treballat amb molta cura el ritme.
  • Frases curtes. Una primera novel·la ha de tenir pocs ingredients, un sol narrador. No podia pretendre escriure un llibre de mil pàgines, hagués estat un fracàs.
  • Cada escriptor escriu com és. Pels personatges s’inspira en persones més o menys reals o conegudes. Sempre hi ha un pòsit de realitat. Són una projecció d’ella mateixa.
  • L’Alba ressalta el lèxic i l’adjectivació. La Carlota ens diu que la feina de traductor ajuda molt a tenir un gran vocabulari, es passa el dia buscant paraules, sempre treballa amb diccionaris a la ma. És com si guardes les paraules en calaixets per fer-les servir en algun moment.
  • Deixar-se contaminar pels llibres i autors que ha traduït, està convençuda que esta molt bé.
  • El personatge no fa el que vol, ella el té controlat i va cap on l’autora vol.
  • Tota la novel·la és plena de vaguetats: La noia del bosc, el Manel, la mare, el Flavi, res queda prou clar. De fet els altres personatges són com una projecció d’ella. Són reflexes de com els veu la Mei, exagerats. La mare tant odiosa és una barreja de la seva mare i altres mares.
  • Els homes queden molt mal parats, costa trobar homes emocionalment madurs.
  • El tema de la bogeria l’interessa. Tots ens podem trastocar en qualsevol moment. És una qüestió actual, i la literatura ha d’escriure sobre qüestions actuals.
  • A tota la novel·la hi ha una incertesa. Hi ha una sensació d’amenaça, per això es fan novel·les sobre l’aïllament a la natura. De fet, som animals, podem estar amenaçats.
  • El que s’hi descriu a la novel·la es un món real però paral·lel.
  • Encara que no és completament explícit, la majoria de lectors creuen que el Manel no és el pare de la Mei.
  • Igualment la violació és també una fantasia, aquí hi ha el detall del catorze esglaons en lloc de quinze.
  • El Flavi? Que potser té el Sida, en algun punt li diuen “ionqui sidós”
  • Tot li surt malament, és molt angoixant, fins que el lector comprèn que la Mei està boja i també que des d’abans de anar al poble tenia problemes, encara que abans de la mort d’en Guim no estava tant paranoica, ni aparentment tenia patologies.
  • La Mei té qualitats que han quedat frustrades pels altres, no s’ha sentit ajudada, és molt fràgil.
  • Les llegendes ajuden a comprendre el procés mental de la Mei.
  • Els autors i els indrets són inventats. La masia està ubicada potser en algun indret del Moianès. El sanatori és inventat i el riu també.
  • La guineu la compara a la Mei, esquerpa, amenaçada, acorralada. És un reforç de l’animalitat, de la Mei com un animal acorralat.
  • No li agrada la coberta, l’expressió de la cara entre por i angoixa, encara menys la de l’edició italiana.
  • En la novel·la va treballar-hi potser tres anys de manera intermitent. Va revisar molt, l’editorial no va fer gaires canvis.
  • Apunta que les dones som dones, i per tant per què no es pot parlar de menstruació, masturbació i sexe amb naturalitat i cruesa?
  • El tema de la maternitat la posa “a mil”, fins i tot en parlen els homes. Creu que ja n’hi ha prou del tema. Té tres fills i no veu perquè hem d’estar sempre amb la mateixa cançó.

Apunts personals:

És una persona molt quadriculada i racional.

Per ella l’amor és donar-li a l’altre la capacitat d’esclafar-te.

Ara esta enfeinada amb les traduccions al castellà dels seus contes.

Ha escrit contes amb narradors homes. No li costa fer de narrador home o dona. Ha fet dos contes amb narrador sense sexe definit.

Traduir és un martiri.

Escriure li agrada i la calma. Està contenta.

Els personatges els crea inspirant-se amb algú, agafa persones reals que coneix i que es pot imaginar. Hi ha alguna cosa terapèutica.

Li agradaria escriure teatre, però és un mon difícil. Faltaria trobar productors.

Es queixa de les presentacions dels llibres que fan perdre, en algun cas, molt de temps productiu.

AGRAÏM AMB UN GRAN APLAUDIMENT A LA CARLOTA i LES SEVES PARAULES.

CANÇÓ: THAT’S LIFE (de Frank Sinatra)

Alba/Anna/Manel

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s