“EL GRAN GATSBY” de Francis Scott Fitzgerald

Ha agradat? Alguns comentaris:

• En general ha costat entrar-hi perquè els noms, el context i l’època han fet difícil copsar les intencions de l’autor.
• A alguns companys si que els ha complagut, i algun altre diu que no li ha agradat gens.
• Despista el narrador.
• Final molt ben buscat. Trist i depriment però lògic.
• Nous rics com enfrontats amb els rics de sempre.
• Crítica a la societat materialista.

L’AUTOR I EL CONTEXT:

L’Alba no es sorprèn de les dificultats que hem trobat. Ens dona exhaustives explicacions sobre l’autor i l’obra.

Un petit resum del molt que ens va explicar.

Aquesta novel·la està considerada l’obra mestra d’Scott Fitzgerald, i aquest al mateix temps és un escriptor cabdal de segle XX de la literatura americana.

Va néixer a Minnesota el 1896 i mor a Hollywood el 1940. De família modesta treballa de mecànic, fins que no aconsegueix feina com a redactor publicista. Coneix al seu gran amor Zelda, amb qui no va a viure fins que no consolida la seva economia.

Viatja a París i es relaciona amb Hemingway, Dos Santos, Faulkner…el nucli de la “generació perduda”, expressió que l’escriptora Gertrude Stein va dir “sou tots una generació perduda”, i que Hemingway va incloure en el seu llibre “Fiesta”. Escriptors nascuts durant la 1ª gran guerra (1914-1918). Esperit desorientat, errant, crítics amb el materialisme de l’alta societat en una època de disbauxa econòmica als EEUU. Hi ha moltes coincidències entre Fitzgerald i Gatsby. És com el seu “alter ego”.

El moment històric és bàsic (1922). Els EEUU van rebre d’Europa els deutes per l’ajuda d’armament de la guerra, la producció creix i els EEUU són el primer exportador mundial. El país es va enriquir de forma exagerada. Al mateix temps la “Ley seca” crea imperis de màfies i especuladors per tot arreu.

A la part Est del país (NY) els nous rics marquen un camí desaforat ple d’aparences, i com a la novel·la, tot acaba sobtadament al gran “crack” del 1929. El somni americà cau en picat. Tot això queda exposat al llibre. Fitzgerald preveu aquell daltabaix.

LA NOVEL·LA:

És un llibre considerat clàssic. L’Alba ens diu algunes definicions del “que és un llibre clàssic” per exemple: Que un personatge sembli algú de carn i ossos, i que signifiqui alguna cosa, o aquesta altra, Aconsegueix fer d’una cosa present, acabada de florir, quelcom etern.

El llibre té quatre parts:

• Quan Nick comença a conèixer la vida de Jay Gatsby
• L’amistat entre Nick i Gatsby
• L’assassinat de Myrtle
• L’enterrament de Gatsby

A cada un dels 9 capítols hi ha un esdeveniment social principal:

1 – 2 – 3: Festes.

4: Apareix Wolfsheim i Nick coneix l’amor de Gatsby per la Daisy.

5: Te, entre Gatsby i Daisy. Gatsby fanfarroneja ensenyant la casa a Daisy.

6: Passat de Gatsby. Festa on va Tom.

7: Viatge a NY. Daisy no deixa Tom. Mort de Myrtle. Gatsby assumeix l’accident.

8: Tom enganya a Wilson. Mort de Gatsby

9: Enterrament de Gatsby.. L’absència d’amics. Nick és el centre de la narració, d’alguna manera es converteix en Gatsby.

Fitzgerald fa una innovació, condensa el temps. Amb pocs dies d’estiu ens explica una història de disset anys. Actualment aquesta tècnica de condensar ens és coneguda, però en aquell temps no.

ELS PERSONATGES:

Nick Carraway: Narrador testimoni, forma part del què passa, explica la història des d’un marc temporal posterior als fets que relata.

D’entrada sembla personatge pla, però evoluciona, al final de la novel·la s’adona que ha canviat i que mai tornarà a ser el mateix. No s’acaba de definir, sempre té una distància amb tot i tots. Bona persona, esta bé amb tothom. La seva relació amb la Jordan no queda gens clara.

Queda sol, tots els amics han marxat. Nostàlgic, com en Gatsby, del passat.

És l’únic que veu que a Gastby l’ importa poc la riquesa o l’estatus social.

Jay Gatsby: Nou ric. Té dues cares de la moneda: Gatz (ciutadà normal) i Gatsby (criatura fabulosa, reflex dels somnis i fantasies d’un nen pobre sense connexions, diners ni educació)

No té amics. Sembla a voltes desagradable o corrupte, però en el fons és innocent i lleial, encara que no sempre rep aquesta lleialtat.

L’única motivació és l’amor, és el que l’impulsa a reinventar-se, no pas l’avarícia o l’ambició.

Ès l’única persona real enmig d’un món de farsants. Com diu en Nick “És millor que tots aquests imbècils”

Un romàntic fora d’època, sentimental.

Daisy Buchanan: És bonica, reina de la festa, li agrada coquetejar, frívola. No és com la resta de dones.

Es comenta la seva veu dolça, com les sirenes, atrau els homes. Una sirena moderna. També és somniadora, idealitza la relació quan eren joves amb en Gatsby. Però al final és una persona corrent, cínica, que es queda amb el seu marit perquè és el que coneix,. Tria la seguretat.

Tom Buchanan: Ve d’una família molt rica, atleta, insensible, té tot el poder, abusiu, personatge repel·lent, masclista fins el moll de l’os. Prototip de la imatge de “marines” a les pel·lícules.

Jordan Baker: Jove sense gaires aspiracions. Sap que les aparences són enganyoses. Contrasta amb Daisy, no és somniadora, molt pràctica, ha fet trampes per guanyar partits de golf. Personifica el tedi, l’avorriment.

Myrtle i George Wilson: Matrimoni clau pels esdeveniments de la història. Ella enganya al marit i mor al final. Ell l’únic personatge de tota la novel·la que parla de Deu. Li toca la pitjor part.

Owl Eyes i Klipspringer: Resumeixen els caràcters de la gent que envolta a Gatsby.

Owl no es pot creure que Gatsby tingui llibres reals a la casa.

Klipsprinter, quan mor Gatsby truca a Nick, no pas per donar-li el condol, sinó per anar a buscar les seves sabates de tennis.

SIMBOLISMES:

• Les cases descrites dels tres personatges principals s’ajusten a les seves personalitats. Veiem unes “diapositives” amb exemples de casalots adequats als de la novel·la.
• Els llibres d’en Gatsby, poden tenir varies interpretacions. Aparença d’ intel·lectual o bé realment bon lector.
• Els cotxes. Encara novetat al any 1922, tota una imatge de poder i riquesa.
• La llum verda. La nostàlgia d’en Gatsby. El somni inabastable
• Els colors:

Verd: Vida, futur, plantes, arbres…

Groc i daurat: Diners i mort. Daisy la noia daurada. Associació entre diners i destrucció.

Blanc: Innocència. El cotxe de la Daisy i la roba que sempre porta.

Blau: Els somnis romàntics d’en Gatsby, el blau sempre és al seu voltant. El xofer vesteix de blau, els jardins són blaus.

Gris: Falta de vida, d’il·lusions. El vall de les cendres. Wilson és gris.

ESPAIS:

Nova York: Modernitat, llum, colors, cotxes, la nova societat. Xoc entre diner vell i diner nou.

East Egg: Diner vell, la vella aristocràcia, tradició i formalitat.

West Egg: On viuen Nick i Gatsby. Diner nou, els nous rics. La fortuna de Gatsby representa el sorgiment del crim organitzat i la fabricació il·legal de licor.

La Vall de les Cendres: Lloc gris. Els exclosos socials, lloc d’ira i enveges, on viuen els Wilson i on es consuma el drama.

MES INFORMACIONS:

Estil: culte, descripcions, diàlegs i monòlegs interiors d’en Nick.

Temes: Diners, amor, alta societat.

Fitzgeraldhavia previst dos títols alternatius:

“Under the red white and blue” Colors de la bandera americana.

“Trimalchio in west egg” Trimalchio personatge del “Satiricón” de Petroni. Esclau alliberat exemple de nou ric.

Mínim dues pel·lícules: 1974 amb Robert Redford i 2013 amb Leonardo DiCaprio.

CANÇÓ:

“Spring Breakers” per Laura del Rey.